desenvolupament territorial

  
El web de bones pràctiques impulsat per CGLU no és només un repositori d’experiències. És una eina que articula cultura, desenvolupamentsostenible i govern local en un mateix marc de lectura.(n. de l'e., 2026)

  
Fa tot just uns dies la Comissió de cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) anunciava el llançament d’un nou web sobre “cultura, ciutats i ODS”, que aplega bones pràctiques culturals d’arreu del món basades en el desenvolupament local sostenible, fruit dels 15 anys de treball d’aquesta xarxa. Com a membre de l’equip que ha fet possible aquesta plataforma, també coneguda com a “OBS”, m’agradaria explicar-vos en què consisteix i com podeu treure’n el màxim profit, tant si sou càrrecs electes, tècnics en cultura, gestors culturals, investigadors...

  
Un cop revisat el text de Jordi Borja manté una vigència notable perquè qüestiona una de les simplificacions més esteses al voltant de les ciutats creatives: la idea que la creativitat es pot planificar, programar o produir únicament a través d’infraestructures, equipaments o estratègies de màrqueting urbà. (n. de l'e., 2026)
  

  
L’article sobre el centre sociocultural Can Batlló analitza una experiència singular de gestió comunitària sorgida en un antic espai industrial de Barcelona. El text estudia com un moviment veïnal va aconseguir transformar una reivindicació urbana històrica en un projecte cultural i social autogestionat, convertint Can Batlló en un cas rellevant per entendre noves formes de producció cultural i governança urbana.
  

  
Participatory Governance of Cultural Heritage és un informe elaborat per un grup d’experts dels estats membres de la Unió Europea en el marc del Work Plan for Culture 2015-2018. El seu punt de partida és una constatació: la participació en la gestió del patrimoni ha estat àmpliament reconeguda en convencions, legislacions i discursos institucionals, però ha tingut dificultats per passar del nivell retòric al de les pràctiques concretes. L’objectiu de l’informe és precisament abordar aquest desplaçament i oferir orientacions perquè la governança participativa formi part de la gestió ordinària del patrimoni cultural.
  

  
Aquest article proposa una lectura dels festivals culturals que va més enllà dels impactes econòmics, turístics o d’imatge habitualment associats a aquests esdeveniments. Les autores plantegen una pregunta diferent: com contribueixen els festivals a crear espai urbà? Per respondre-la analitzen el cas del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV), un festival públic consolidat que se celebra des de finals dels anys vuitanta, a partir de les percepcions dels residents sobre els seus efectes en la vida quotidiana de la ciutat.
  

  
Innovació, innovació, innovació. Innovació educativa, innovació cultural, innovació en el si de les empreses i de l’administració. Innovació is in the air. Si el teu discurs no inclou la innovació no t’escolto: no estàs à la page. L’hem sentida tant, aquesta paraula, que comença a resultar poc innovadora. Ens omplim la boca amb un concepte que cada vegada que el pronunciem es buida una mica més de significat.

  
‘State of the public art’ in European cities: trends and support actions
EUROCITIES, 2018
  

L’art públic ocupa una posició particular dins les polítiques culturals locals perquè se situa físicament fora dels espais culturals convencionals i, alhora, intervé directament en l’espai compartit. L’informe d’EUROCITIES parteix d’aquesta condició per explorar com les ciutats europees entenen, gestionen i sostenen l’art públic.

  
Una reflexió que qüestiona narratives dominants del turisme cultural i proposa entendre’l com a pràctica complexa que no sempre aporta el que promet.
  

Què ens motiva a viatjar? Què busquem quan fem les maletes i creuem fronteres? A principis del segle XV, l’explorador xinès Zheng He va capitanejar set expedicions navals per establir intercanvis comercials, culturals i diplomàtics.

Els museus ja no són només contenidors de col·leccions. Aquest article de Kyra Romero proposa entendre algunes antigues fàbriques reconvertides en equipaments culturals com a peces estratègiques d’una xarxa territorial més àmplia. A partir dels casos del mNACTEC i del MUHBA, l’autora defensa que el patrimoni industrial pot actuar com una infraestructura cultural capaç de connectar ciutat, memòria i desenvolupament territorial.

  
Un cop revisat el text de Saskia Sassen resulta especialment interessant perquè desplaça la mirada habitual sobre les ciutats. En lloc d'entendre-les principalment com a espais físics, econòmics o administratius, l'autora les concep com a productores de capacitats polítiques, socials i culturals. La seva tesi és que la ciutat posseeix una capacitat singular per gestionar conflictes, generar formes de convivència i permetre que actors tradicionalment exclosos adquireixin presència pública. (n. de l'e., 2026)