polítiques culturals

  
Dos informes europeus analitzen com les intervencions artístiques dins les organitzacions generen creativitat, transformació interna i oportunitats de política pública.
  

Cada vegada més empreses i institucions reconeixen que la presència d’artistes en entorns de treball no només té valor simbòlic o comunicatiu. El projecte europeu Creative Clash ho documenta en dos informes que cartografien aquest fenomen emergent i els seus mecanismes de suport.

  
Un informe comparatiu revela la fragilitat estructural del sector i proposa bases per a polítiques més sòlides i coherents.
  

L’Arts Education Monitoring System (AEMS) és un projecte de recerca europeu (2011–2013) impulsat per la Comissió Europea amb l’objectiu d’establir un marc comú d’anàlisi per comparar l’estat de l’educació artística i cultural als estats membres.

Un monogràfic que revisa críticament com governs i institucions defineixen, mesuren i utilitzen la participació en les arts, i què implica això per a les polítiques culturals públiques.
  

El número especial de Cultural Trends titulat Exploring policies on participation and engagement in the arts constitueix una síntesi crítica imprescindible per entendre el gir discursiu que ha viscut la participació cultural en les darreres dècades.

Un monogràfic acadèmic analitza què passa amb la classe creativa quan l’economia trontolla
  

El número especial «Creatives after the crash», publicat a Cambridge Journal of Regions, Economy and Society (vol. 6, núm. 1, març 2013), examina l’impacte de la crisi econòmica sobre la classe creativa i ofereix una panoràmica plural de diagnòstics i evidències.

Una publicació de l’Institut Ramon Muntaner recull reflexions i experiències sobre cooperació cultural al territori
  

«L’associacionisme i els equipaments culturals al territori» és el nou volum de la col·lecció Espai Despuig, editada per l’Institut Ramon Muntaner. El llibre aplega les aportacions de la taula rodona homònima celebrada el novembre de 2011 a Lloret de Mar

  
Un monogràfic internacional reuneix veus crítiques per analitzar com canvien les condicions laborals dels artistes i comissaris en l’ecosistema contemporani.
  

Aquest número especial, editat per Zoran Eric i Stevan Vukovic, examina el mercat laboral dels curadors i artistes d’art contemporani i documenta l’empitjorament sostingut de les seves condicions de treball en els darrers anys.

L’ECOSOC incorpora per primera vegada el paper de la cultura en el debat internacional sobre sostenibilitat i obre una finestra d’incidència per als actors locals.
  

El Consell Econòmic i Social de Nacions Unides (ECOSOC), òrgan central de coordinació de les polítiques econòmiques i socials del sistema ONU, impulsa iniciatives vinculades al progrés social, el desenvolupament, la cooperació educativa i cultural i la garantia dels drets humans. En el marc de la preparació de l’Agenda de Desenvolupament post-2015

  
Cap a models territorials que entenen la cultura com a infraestructura, com a valor compartit i com a motor de transformació sostenible.
  

Pier Luigi Sacco, catedràtic d’Economia de la Cultura de la Universitat IULM de Milà, i Guido Ferilli, investigador en indústries culturals de la mateixa universitat, analitzen la dimensió cultural del desenvolupament local i el paper que pot jugar la cultura en les estratègies territorials contemporànies.

 
Del comerç d’objectes a l’acompanyament de projectes artístics, el recorregut del galerisme a Barcelona explica una part essencial del seu ecosistema cultural.
  

El llibre Galerisme a Barcelona 1877–2012, editat per l’Ajuntament de Barcelona i l’associació de galeries Art Barcelona, ofereix una revisió exhaustiva de la història de les galeries d’art de la ciutat des dels seus inicis fins a l’actualitat. L’obra permet entendre com s’ha configurat un sector clau per a la modernització artística de Barcelona, sovint en absència d’institucions públiques consolidades i amb un fort component d’iniciativa personal.