planificació cultural

 
El Ministeri de Cultura presenta el primer Pla de Drets Culturals a escala estatal, amb accions fins al 2028
  
  

El passat 8 de juliol, el Ministeri de Cultura del govern espanyol va presentar el primer Pla de Drets Culturals, un document estratègic que busca orientar les polítiques públiques cap al reconeixement i la garantia efectiva dels drets culturals de la ciutadania. El pla, que estarà vigent fins al 2028, articula una visió integral de la cultura com a dret fonamental i pretén actuar com a full de ruta per a totes les administracions públiques i agents implicats.

Una nova mirada sobre la infraestructura social i cultural i com aplicar-la als municipis

Parlem sovint d’equipaments, serveis o projectes culturals, però costa més situar-los dins l’ecosistema d’infraestructures que sostenen la vida col·lectiva. Un informe del Bennett Institute ens convida a repensar aquest marc i, sobretot, a mesurar-lo. En aquest article, combinem una lectura reflexiva i una guia pràctica per traslladar aquestes idees al context municipal.
  

Alella aprova el seu Pla d’Acció Cultural amb horitzó 2030. Amb la col·laboració del CERC i el suport del Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona, Alella defineix una estratègia cultural pròpia per als propers anys. El PAC s’ha construït amb una àmplia implicació tècnica i ciutadana i proposa línies d’acció clares per enfortir la cohesió, la xarxa d’equipaments i la participació cultural al municipi.
 

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) va finalitzar el Pla d’Acció Cultural d’Alella (PAC) – que ara ha estat aprovat en el ple municipal del mes d’abril - amb els objectius principals d’analitzar les dinàmiques culturals d’Alella i definir les línies estratègiques per guiar les polítiques municipals en relació a la cultura.

  
  
 
Set personalitats del món cultural reclamen acords nacionals per protegir la llengua i la cultura catalanes
   
 
Aquest dilluns, un grup de referents de la cultura catalana han fet públic un manifest en què insten el Govern i els ajuntaments a impulsar “acords nacionals” per garantir la protecció i la promoció de la llengua i la cultura catalanes.

Sota el títol Per uns acords nacionals al servei de la cultura, la declaració es va presentar a l’Ateneu Barcelonès i apel·la a preservar la cultura de les “contingències polítiques”.

  
Què haurien de tenir a punt les polítiques culturals abans que arribi la pròxima urgència
  

Quan esclata una situació d’urgència, la pressió per actuar ràpidament acostuma a ser enorme. I és lògic. En contextos de crisi, interrupció o afectació greu del teixit cultural, les administracions han de respondre amb velocitat. El problema és que respondre de pressa no és exactament el mateix que respondre bé.

  
El Pla d’equipaments culturals de Matadepera (2024) posa sobre la taula una tensió estructural que no és exclusiva d’aquest municipi, però que aquí es manifesta amb especial claredat. D’una banda, un alt nivell socioeconòmic, una població creixent i amb elevat capital educatiu, i una activitat cultural sostinguda. De l’altra, un model urbanístic dispers, fortament basat en habitatge unifamiliar i amb una centralitat limitada, que condiciona l’accés, l’ús i el sentit mateix dels equipaments culturals.
  

Com es poden millorar les estratègiers culturals a escala local? Aquesta és la pregunta central del treball de John Wright, que analitza com es dissenyen, implementen i avaluen les polítiques culturals en diferents ciutats del Regne Unit.