educació artística

  
La irrupció del llenguatge audiovisual i digital transforma la relació amb les arts visuals i converteix l’espectador en participant actiu.
  

  
Una reflexió que parteix de l’experiència europea per posar l’èmfasi en el rol transformador de l’educació artística en la construcció d’una societat més inclusiva.
  

Si acceptem que la cultura és essencial per a la construcció d’una societat millor la participació cultural ha de ser una de les nostres preocupacions principals. L’equació és senzilla: no podem aspirar que la cultura vehiculi el desenvolupament social si una part de la població amb prou feines hi té un paper actiu.

  
Què diu realment la recerca internacional sobre els impactes de les arts a l’escola i per què això hauria d’importar a la política educativa.
  

L’educació artística té un valor propi. Aquest és el punt de partida clar de l’informe Art for Art’s Sake? The Impact of Arts Education, elaborat per Ellen Winner, Thalia R. Goldstein i Stéphan Vinent-Lancrin per a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic. I també és, paradoxalment, el punt que sovint es perd en el debat públic, massa centrat a justificar les arts pels seus suposats efectes col·laterals.

  
Un informe comparatiu revela la fragilitat estructural del sector i proposa bases per a polítiques més sòlides i coherents.
  

L’Arts Education Monitoring System (AEMS) és un projecte de recerca europeu (2011–2013) impulsat per la Comissió Europea amb l’objectiu d’establir un marc comú d’anàlisi per comparar l’estat de l’educació artística i cultural als estats membres.