treball cultural i professionals

  
  
Fa més de deu anys em trobava en un moment de pausa laboral. Acabava de tancar una etapa no gaire llarga però molt intensa en una feina on havia après molt, i tenia uns quants mesos per descansar i reflexionar. Però és clar, havia d’anar buscant una altra cosa… Vaig acudir a gent coneguda, i un d’ells -un dels meus millors professors a la facultat- em va fer la pregunta clau, una que jo en aquell moment no sabia si volia o podria respondre: però tu què vols fer? Atenció, que no em va dir què SAPS fer, sinó què VOLS fer…

  
  
Agafem una margarida. Arrenquem una fulla i diem, en veu alta, amb convicció, “creador”. Deixem anar la fulla i arrenquem una de nova. Ara, amb contundència, lletregem la paraula “gestor”. No, encara millor, recitem: “gestor cultural”. I així romanem, amb aquest dilema, fins que l’aritmètica de la flor, ja calba, ens ofereixi el diagnòstic definitiu. O som creadors o som gestors culturals.

El pensament necessita les paraules. I, tot i això, les paraules no deixen de trair-nos. Aquesta és una bella paradoxa que ens confon i, en el millor dels casos, ens sacseja.

Carla Padró | Museum Mediators

Fruit de la recerca elaborada en matèria museística i d’educació a museus de l’àmbit estatal espanyol entre 2012-2014, aquesta publicació ha generat tot un relat a partir d’entrevistes obertes i/o semi-estructurades (prèviament seleccionades) realitzades a educadores d’art i de museus. El discurs generat s’acompanya de fotografies, poemes i d’un abecedari conceptual sorgit de la pròpia investigació, pretén ser no només una forma de visibilitzar el treball dels educadors, si no també una forma d’ajudar a la pròpia institució museística a comprendre’s i de l’impacte que pot tenir en el públic receptor del seu discurs.

El Pla de Museus de Catalunya 2015-2025 vol potenciar el conjunt de museus del país, expandir el seu ús social, aconseguir la màxima rendibilitat cultural i enfortir-lo en termes econòmics i de gestió, tot establint un consens entre agents polítics, culturals i socials. 

Catalunya és l'onzè país d'Europa amb més museus, col·leccions obertes al públic i centres d'interpretació: 643. Els últims sis anys s'han estrenat prop d'un centenar d'equipaments.
 
Segons la Conselleria, amb el Pla es busca “modernitzar i consolidar el sistema museístic català” i que es marca un “objectiu ambició amb l’augment de visitants d’un 20% en aquests 10 anys”.

Gil-Manuel Hernàndez i Martí, Francisco Torres Pérez | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 53-73.

Resumen: El artículo que presentamos tiene por objeto abordar cómo la hegemonía del glolugar, en tanto que figura paradigmática de los procesos urbanos neoliberales, ha implicado un determinado modelo de política cultural que hemos podido singularizar en el caso de la ciudad de Valencia y la Ciudad de las Artes y de las Ciencias. La hegemonía cultural del glolugar no se puede entender sin enmarcarla en una tendencia global como es la extensión del urbanismo neoliberal, la ciudad es concebida como una entidad competitiva inmersa en un espacio global que promueve el mercado y la mentalidad emprendedora a través de nuevas prácticas de la gestión pública.

  
L’estudi elaborat per la European Expert Network on Culture analitza el comportament de l’ocupació en els sectors culturals i creatius (SCC) en el context de la crisi econòmica iniciada el 2008, amb una hipòtesi de partida clara: aquests sectors han mostrat una certa capacitat de resistència en comparació amb el conjunt de l’economia.

  
Els dos textos plantegen una crítica directa a una pràctica estesa en el sector cultural: l’ús sistemàtic del contracte per obra o servei com a fórmula habitual d’ocupació. El punt de partida és clar: allò que jurídicament hauria de ser excepcional s’ha convertit en norma. El sector cultural no és una excepció dins del mercat laboral, sinó un espai on aquesta distorsió es fa especialment visible.
  

¿Què es un comissari d’art?

Us recordem que podeu consultar les entrevistes a comissaris i comissàries d’art contemporani que es publiquen periòdicament a «Encuentros», suplement cultural del diari de Tarragona. Aquests professionals, tots amb una amplíssima experiència en el comissariat d’exposicions i que han col·laborat o ocupat càrrecs de responsabilitat en destacades institucions culturals, reflexionen sobre què pot i què no pot fer un comissari, on comença i on acaba la seva funció en l’organització d’una exposició o d’un projecte artístic. Les últimes entrevistes han estat:

FEAGC. Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales 

El «Pacto por la Cultura 2015», presentado en el marco de la II Conferencia Estatal de la Cultura promovida por la FEAGC, tiene como objetivo establecer horizontes y referencias para el desarrollo cultural en el Estado español, convirtiéndose en un instrumento útil para agentes públicos y privados, para Administraciones de distinto nivel, para todos los sectores de la cultura, para la discusión ciudadana, en definitiva, para todos los agentes comprometidos con la cultura y su promoción.