treball cultural i professionals

 Culture Action Europe, M. Dâmaso | Comissió CULT - Parlament Europeu
 

Les tendències existents en el sector cultural abans de l’esclat de la pandèmia, basades en la precarietat estructural del sector i la desigualtat, que no han fet més que accentuar-s’hi, estan posant en risc la supervivència de molts professionals i espais culturals a tota Europa que s’han vist – i es veuran, previsiblement – abocats a abandonar el sector, amb greus conseqüències per a la riquesa de l’ecosistema cultural i creatiu.

  
Les festes majors, un dels elements més importants per a la vertebració de la vida social i cultural dels municipis catalans, s’han vist afectades amb una allau de suspensions de concerts i d’altres esdeveniments culturals durant el passat any arran de la irrupció de la pandèmia. Aquestes cancel·lacions han tingut greus repercussions pel sector i han visibilitzat la fragilitat d’un sistema que compta amb una gran participació de públics.

  
L'interès pel mecenatge ha crescut en paral·lel a la necessitat de diversificar les fonts de finançament de la cultura. En aquest context, l'informe El mecenazgo de competencias, elaborat per al Ministeri de Cultura i Esport, analitza una modalitat encara poc desenvolupada a Espanya: la possibilitat que empreses i professionals contribueixin a projectes d'interès general no només amb recursos econòmics, sinó també aportant coneixement, capacitats tècniques i temps de treball.

  
La COVID-19 va afectar tota la societat, però no tots els sectors culturals van viure la crisi de la mateixa manera. L'informe del CoNCA sobre l'impacte econòmic de la pandèmia durant l'any 2020 ofereix una primera aproximació quantitativa a unes pèrdues que van posar en evidència la fragilitat estructural de bona part de l'ecosistema cultural català. Llegit avui, el document també permet entendre millor les transformacions que la pandèmia va accelerar, especialment en l'àmbit digital.
  

Xarxa Glocal Associativa d'Artistes & Acció Ecosocial | www.ataec.com | @ataeccom | https://ataec.wordpress.com/

CAT |

A escala global, passem per un punt d’inflexió o de transició important. La contaminació ambiental ha posat en risc el planeta i ens ha situat en una nova era, l’antropocè. Aquest terme va ser encunyat l’any 2000 pel químic i meteoròleg Paul Crutzen, qui, el 2007, assenyalaria els anys cinquanta com l’inici de la gran acceleració dels canvis antropogènics en el conjunt de factors que determinen l’evolució de la Terra.

Per a molts experts, l’Antropocè s’iniciaria a partir d’aquest moment. Consideren que durant 70 anys, l’acció humana ha produït canvis prou generalitzats, rellevants i irreversibles per parlar d’una nova subdivisió cronològica.

  
  
El text de Daniel G. Andújar és una impugnació directa del sistema institucional de les arts visuals contemporànies. No es tracta d’una crítica puntual, sinó d’una esmena a la totalitat a allò que denomina “indústria cultural”: un entramat format per museus, dispositius de legitimació i lògiques de prestigi que han acabat desplaçant la pràctica artística del seu lloc social i polític. L’autor descriu un sistema que ha convertit l’artista en una figura subordinada, funcional i intermitent, integrat només en la mesura que no desestabilitza el relat institucional.
  

  
El projecte Garraf Actua, impulsat per NODE Garraf amb el suport de la Diputació de Barcelona, promou la creació d’un cens de professionals i empreses de les arts escèniques de la comarca