equipaments culturals

Joaquim Rius Ulldemolins | Museum management and curatorship, vol. 31, Núm. 2, p. 178-192

Article que analitza els diferents graus d’hibridació dels principals museus i institucions culturals de la ciutat de Barcelona. Segons l’anàlisi, només una minoria poden classificar-se com a enterament públics o privats, la majoria combinen elements dels dos àmbits. L’article explica també les causes que han provocat l’emergència d’aquest model de gestió híbrida a Barcelona i la seva relació amb la política cultural adoptada per la ciutat en un context de major centralitat de les polítiques culturals locals.

  
L'any 2015 marca un punt d'inflexió en l'avaluació dels museus locals de la província de Barcelona amb la posada en marxa del primer Cercle de Comparació Intermunicipal de Museus Locals. Més que un informe estadístic, el document presenta una metodologia de treball basada en indicadors consensuats, benchmarking i aprenentatge compartit entre municipis.

  
El pla d’equipaments culturals d’Arenys de Munt no descriu una manca d’espais, sinó una dificultat més profunda: tenir infraestructures sense sistema cultural que les activi.

Projecte Euro Vision Museums Exhibiting Europe (EMEE)   

El projecte EMEE té per objectiu dotar d’eines els museus per reorientar el seu paper en la societat actual més intercultural i heterogènia i modernitzar-los des d’una perspectiva transregional europea. El projecte planteja un canvi de perspectiva des de tres punts de vista: una interpretació més innovadora dels objectes museístics per reflectir la diversitat i complexitat dels seus significats històrics; activar la participació dels visitants i acostar els no visitants per implicar-los en el dia a dia del museu, i fomentar la cooperació internacional a través de la mobilitat dels professionals i de l’intercanvi dels objectes museístics.

  
Aquest article de Céline Romainville és una de les anàlisis més útils per entendre una tensió que travessa bona part de les polítiques culturals actuals: la dificultat d’articular democratització de la cultura i democràcia cultural. A partir de l’evolució jurídica dels centres culturals de la Comunitat Francesa de Bèlgica, l’autora mostra com aquestes dues orientacions han coexistit, s’han superposat i sovint han acabat competint entre elles.

Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

L’estudi sobre els ‘Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2015’ amb què el Departament de Cultura ha reprès la tasca de seguiment del sector del llibre, que fins l’any 2013 van venir desenvolupant els gremis de Llibreters i d’Editors de  Catalunya s’ha presentat avui.

Entre les principals conclusions de l’estudi, elaborat per l'empresa Conecta, en destaca que el 66,3% dels catalans és lector de llibres, indicador que creix progressivament des de fa cinc anys i que ja s’aproxima a la mitjana europea (que és d’un 68%). Per la seva part, un 33,7% de la població no llegeix mai o quasi mai. El percentatge s’ha reduït un punt en els darrers dos anys.

Network of European Museum Organisations (NEMO)

Document que recull les aportacions a la última conferència anual de la xarxa de museus NEMO. Les ponències conviden a revisar el concepte de valor educatiu dels museus i remarquen el gran potencial i el paper crucial de les institucions museístiques com a entorns d’aprenentatge per formar ciutadans més responsables i contribuir a una societat més inclusiva i informada.

 TELOS número 103 - Febrero - Mayo 2016

El Dossier central 103 de ‘Telos’aborda un terreno tan en boga -en España e internacionalmente- como escasamente investigado y en el que se acumulan más los discursos políticos y tecnológicos que las evidencias y las mejores prácticas empíricas: el de los entornos tecnológicos creativos. En una rápida evolución desde su aparición, objeto de denominaciones múltiples (como tecnopolos culturales, ciudades de la imagen, medialabs, hubs, etc.), las prácticas colaborativas en red han ampliado notablemente sus fronteras, combinando espacios físicos con otros virtuales y relacionales que a veces se articulan entre sí.

Iñaki Arrieta Urtizberea (ed.) | Universitat del País Basc

Publicació que aborda el complex procés de comunicació que implica exposar ja que intervenen una gran diversitat d’actors (polítics, patrocinadors, conservadors, comissaris, dissenyadors, tècnics, especialistes i visitats) que determinen i condicionen l’acció d’exposar. S’hi recullen set estudis de cas que expliquen aquesta complexitat i descriuen el procés de disseny i muntatge d’una sèrie d’exposicions realitzades a museus i centres patrimonials europeus i nord-americans.

  
Llegit avui, el llibre ajuda a entendre alguns dels debats actuals sobre equipaments culturals municipals. La tensió entre centralitat i proximitat, la dependència del finançament públic, la dificultat de sostenir equips professionals estables o la necessitat d’avaluar el valor públic de la cultura apareixen aquí formulats amb una claredat poc habitual. (n. de l'e., 2026)
  

Hi ha llibres sobre màrqueting cultural, sobre planificació estratègica o sobre economia de la cultura. N’hi ha menys que intentin explicar què significa gestionar un teatre des d’una mirada integral. La gestión de teatros: modelos y estrategias para equipamientos culturales, de Lluís Bonet i Héctor Schargorodsky, ocupa precisament aquest espai.