equipaments culturals

Convocatòries i programes de residència anul·lats, viatges i estades impossibles de dur a terme. La pandèmia de la COVID-19 ha afectat, sens dubte, els sectors creatius i culturals d’arreu del món, i les residències artístiques, com és lògic, no en són una excepció. 

Les restriccions de viatges, els sotrac financer a les organitzacions artístiques i les mesures restrictives de salut pública, han amenaçat l’estat d’aquest important camp de cultiu artístic i creatiu. De fet, les residències artístiques tindran un paper importantíssim però complicat, un cop superada la pandèmia, en la recuperació dels intercanvis nacional i internacional.

  
La pandèmia va posar el sector cultural davant d’un escenari límit. Aquest text recull un dels moments més significatius: la resposta de les sales de música en viu a través de #LÚltimConcert. El gest és eloqüent. Un concert sense música per fer visible una absència més profunda. Rellegir-lo avui permet anar més enllà de l’emergència i situar una qüestió que continua oberta: fins a quin punt el sistema cultural disposa d’estructures capaces de sostenir els seus sectors més fràgils quan les condicions es tornen adverses. (n. de l'e., 2026)
  

Les sales de música en viu no poden més. La iniciativa funciona com un crit col·lectiu davant la manca de mesures suficients. 
  

L’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya presenta l’informe «Enquesta de participació cultural a Catalunya 2019. Museus i altres centres expositiu», samb els resultats relatius a les pràctiques culturals dels catalans en museus i altres centres expositius. L’informe ha utilitzat les dades de l’«Enquesta de Participació Cultural Catalunya 2019» (EPCC–2019), elaborada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Un conjunt d'eines de planificació per a museus

Voleu conèixer les possibilitats de la Intel·ligència Artificial, aclarir alguns termes clau i tenir una visió general de les coses que cal tenir en compte a l’hora de pensar aplicacions de la IA al museu? 

Aquest conjunt d’eines busca començar a respondre a aquestes preguntes i està dissenyat per activar un debat. Conscients de l’avenç de naturalesa ràpida d’aquest camp, els creadors de l'eina, la Museums + AI Network, va decidir no incloure una manera definitiva de guiar als treballadors de museus, sinó que va intentar proporcionar espai per a la reflexió crítica i, en certa manera, ofereix més preguntes que solucions.

  
La caiguda de les visites escolars obliga museus de proximitat a reformular la seva activitat. La resposta immediata activa nous formats, i també posa en evidència una dependència estructural.

  
La setmana passada es va presentar elPla d'Accessibilitat de Museus i Centres i Espais d'Arts Visuals de Catalunya 2020-2024, que té com a finalitat aconseguir l'accessibilitat universal d'aquests equipaments a mig termini, d'acord amb el que marca la normativa vigent i el nou codi d'accessibilitat de Catalunya.

El document es presenta amb una perspectiva realista per a la seva implementació en els propers anys, en coherència amb la visió que també proposa el Pla de Museus de Catalunya i el Decret del Sistema Públic d’Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya.

  
  
El Manual de desenvolupament d’audiències. Des de la proximitat, elaborat per Ferran López per iniciativa de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona, proposa eines per ajudar els equipaments escènics i musicals municipals a conèixer millor els seus públics i fer-los créixer. 

  
El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) presenta un model de reglament de cessió d’ús dels espais i equipaments culturals municipals, una eina per facilitar-ne la gestió i garantir un marc d’actuació clar per a administracions i usuaris.