públics de la cultura

  
Publicat originalment el 2011 i traduït el 2016, Implica a tu público proposa un gir rellevant en la manera d’entendre la relació entre institucions culturals i ciutadania: ja no es tracta només de programar continguts, sinó de pensar l’experiència completa del públic com un procés amb recorregut. El document parteix d’un context de canvi accelerat en els hàbits culturals i en les expectatives de les audiències, cada vegada més orientades cap a experiències interactives, personalitzades i amb capacitat de generar sentit.

  
El debat sobre els públics en cultura sovint es presenta com una qüestió tècnica o operativa, però aquest text proposa una lectura més incòmoda i alhora més fecunda: el públic no és una realitat donada, sinó una construcció inestable sobre la qual projectem expectatives, interessos i relats.

  
  
El debat sobre la gratuïtat dels museus ha estat sovint plantejat com una oposició entre accessibilitat i sostenibilitat econòmica. Aquest informe resulta especialment interessant perquè intenta desplaçar la discussió del terreny ideològic cap al de l'evidència empírica. Un cop llegit, qüestiona algunes de les afirmacions més repetides sobre els efectes de cobrar o no entrada als museus.

Simon Mellor | Arts Council England

Les experiències personals i la percepció que tenim sobre les diverses manifestacions artístiques es presenten de manera ben diferent entre individus, el que dificulta la tasca de definició de la qualitat i l’excel·lència en l’àmbit cultural.

Un innovador sistema de mesura de la qualitat de les experiències del públics de la cultura s’ha posat en marxa a Anglaterra, després d’un període de prova dut a terme en 150 institucions i museus nacionals. Segons Simon Mellor, director executiu d’arts i cultura de l’Arts Council, la venda d’entrades o les opinions dels crítics són poc representatives per analitzar la qualitat ja que no donen resposta a qüestions com la percepció dels espectadors i la seva experiència.

El Quality Metrics

El projecte 'Quality Metrics', desenvolupat per responsables de la creació i exhibició i recolzat per l’Arts Council, reuneix valoracions pròpies (dels artistes i curadors), d’ altres professionals i opinions del públic per construir un mapa d’allò que hom pensa de la qualitat de les arts i de les experiències culturals.

  
L’any 2026, quan les xarxes socials ja són plenament omnipresents en la vida quotidiana, aquest estudi del CERC es pregunta com s’està transformant la comunicació cultural als municipis de la província de Barcelona. El resultat és una fotografia d’un moment en evolució

  
L’informe del Circuit de la Xarxa d’Espais Escènics Municipals de 2015 permet llegir amb força claredat l’estat d’un dels pilars menys visibles de les polítiques culturals locals: la programació estable als equipaments municipals. Més enllà de les xifres, el document dibuixa un sistema que es recupera després d’anys de contracció, alhora que evidencia les seves tensions estructurals.
  

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

Recull de manuals i útils teòrics i pràctics per ajudar a l’elaboració de documents i materials d’acompanyament a les visites d’infants d’entre 4 i 12 anys als museus i espais de ciència. Els recursos inclosos en aquesta nova bibliografia del Servei d’informació i documentació de l’Ocim ens recorden que la clau per fer-ho bé és saber respondre de manera adaptada a la diversitat de públics, conèixer els centres d’interès en constant evolució d’aquesta franja de població i adaptar-se a les tipologies i necessitats de cada visita i de cada infant. També cal saber conciliar les dimensions didàctiques i lúdiques en les explicacions.

  
El desenvolupament de públics és una de les qüestions centrals de les polítiques i de les organitzacions culturals. El debat parteix d’una constatació: les polítiques culturals concentren bona part dels esforços en la creació d’oferta, tot assumint que aquesta generarà automàticament una demanda.

Projecte Euro Vision Museums Exhibiting Europe (EMEE)   

El projecte EMEE té per objectiu dotar d’eines els museus per reorientar el seu paper en la societat actual més intercultural i heterogènia i modernitzar-los des d’una perspectiva transregional europea. El projecte planteja un canvi de perspectiva des de tres punts de vista: una interpretació més innovadora dels objectes museístics per reflectir la diversitat i complexitat dels seus significats històrics; activar la participació dels visitants i acostar els no visitants per implicar-los en el dia a dia del museu, i fomentar la cooperació internacional a través de la mobilitat dels professionals i de l’intercanvi dels objectes museístics.

Network of European Museum Organisations (NEMO)

Document que recull les aportacions a la última conferència anual de la xarxa de museus NEMO. Les ponències conviden a revisar el concepte de valor educatiu dels museus i remarquen el gran potencial i el paper crucial de les institucions museístiques com a entorns d’aprenentatge per formar ciutadans més responsables i contribuir a una societat més inclusiva i informada.