pensament cultural

  
Hi ha converses que no només intenten explicar el món, sinó modificar la manera com ens hi situem. La conversa amb Maria PTQK publicada a Compàs d’amalgama el 2021 se situa exactament aquí: en el lloc on art, ciència, tecnologia, ecologia i pensament deixen de funcionar com àmbits separats i passen a formar part d’una mateixa pregunta sobre les formes de vida contemporànies.
  

La primavera passada vam celebrar un nou cicle de Converses KULT arreu del territori. Us en compartim la primera relatoria.
 

Valls va acollir el passat 13 de març una Conversa KULT al voltant de la cultura, el territori i el patrimoni. Els convidats eren dos representants del Konvent, antic convent de monges del Berguedà convertit en laboratori experimental artístic autogestionat, que van conversar amb Elisenda Trilla, de Produccions Saurines, a la fàbrica de ca l’Alemany, seu del Casal Popular.

  
La mediació cultural acostuma a entendre's com un mecanisme que connecta obres, institucions i públics. Oriol Fontdevila proposa una lectura molt diferent. En aquest text breu però dens, la mediació deixa de ser una funció auxiliar per convertir-se en la condició mateixa que fa possible l'art, la cultura i la producció de significat.

Cada mes, Interacció, inclou un membre de la comunitat que comparteix les seves recomanacions principals de bones lectures, persones per seguir o pòdcasts per escoltar.

Aquest mes, Jordi Baltà Portolés, consultor, investigador i formador en matèria de polítiques i gestió cultural a Trànsit Projectes, comparteix les seves lectures imprescindibles, les coses que cal escoltar i la gent a seguir!

  
El debat  plantejat per Rowan continua sent extraordinàriament actual. Moltes polítiques culturals locals encara operen sota aquesta idea de cultura com a instrument civilitzador i cohesionador. El problema és que, sovint, aquesta mirada dificulta reconèixer els conflictes socials, les desigualtats culturals o les pràctiques que no encaixen dins les formes legitimades per la institució. Rowan no defensa abandonar la cultura pública. El que qüestiona és la manera com històricament s’ha construït la seva funció política. (n. de l'e., 2026)
  

Al llarg de dècades, les polítiques culturals espanyoles s’han legitimat a partir d’una idea aparentment incontestable: l’accés a la cultura produeix emancipació, progrés i democràcia.

  
L’article d’Eleonora Belfiore parteix d’una constatació que desmunta un dels relats més consolidats de les darreres dècades: les polítiques culturals no es basen realment en l’evidència, encara que ho afirmïn de manera reiterada. El gir cap a una suposada “evidence-based policy” no ha comportat una presa de decisions més racional ni més transparent. Al contrari, el text mostra com l’evidència té sovint un paper secundari, subordinat a processos d’argumentació, persuasió i construcció discursiva.