Recursos i publicacions
Aquesta categoria presenta materials útils per aprofundir en el coneixement del sector cultural. Inclou recomanacions de llibres, bibliografies, publicacions acadèmiques, recursos digitals, llocs web i continguts audiovisuals que contribueixen a ampliar la mirada sobre la cultura i les polítiques culturals.
El monogràfic de la revista ICOM-España núm. 8 (Museos, género y sexualidad, 2013) representa un dels primers intents, en l'àmbit museístic espanyol, d'abordar conjuntament la perspectiva de gènere, la diversitat sexual i les pràctiques museològiques inclusives.
En aquesta entrevista publicada a L’Observatoire el 2012, Marie-Madeleine Mervant-Roux qüestiona la tendència a anomenar «amateurs» les persones que intervenen puntualment en produccions professionals. Segons l'autora, es tracta d'una confusió conceptual amb conseqüències estètiques i polítiques. El participant ocasional, incorporat durant unes setmanes a un espectacle, no és equivalent a l'amateur que desenvolupa una pràctica artística sostinguda, col·lectiva i autònoma.
Aquest document ofereix una panoràmica del debat museístic europeu a inicis de la dècada passada. Des d’aleshores, els museus han incorporat noves tensions vinculades a la sostenibilitat, la digitalització i la revisió crítica dels seus relats. Llegir-lo avui permet situar aquestes transformacions en perspectiva i entendre com han evolucionat les funcions dels museus. (n. de l'e., 2026)
Un llibre de l’Observatorio de Políticas Culturales de Xile reuneix investigadors i responsables culturals per reflexionar sobre els indicadors i metodologies que s’utilitzen per avaluar les polítiques culturals.
Mesurar i avaluar les polítiques culturals és una tasca complexa. La cultura genera efectes socials, simbòlics i territorials que sovint escapen als indicadors habituals de gestió pública.
La cultura en el mundo de la modernidad líquida condensa una de les conseqüències més significatives del diagnòstic de Zygmunt Bauman sobre les societats contemporànies: la cultura no desapareix amb l’afebliment de les institucions i les jerarquies modernes, sinó que canvia de funció.
El vídeo Análisis estructural de una canción comercial del músic i humorista Víctor Lemes es va convertir en una petita peça viral perquè aconsegueix fer una cosa poc habitual: explicar amb humor els mecanismes industrials que hi ha darrere d’una part important de la música comercial contemporània.
Hi ha textos que parlen d’educació i acaben interpel·lant directament la cultura. Aquest n’és un. La lectura de Giroux situa el debat en un terreny més ampli: què passa quan les institucions públiques deixen de pensar-se com a espais de formació ciutadana i passen a operar sota lògiques de mercat. L’educació apareix aquí com a indicador d’un canvi més profund que també afecta la cultura. Rellegir-lo avui permet fer una pregunta que va més enllà del sistema educatiu: quin paper estan jugant les polítiques públiques en la construcció, o en la pèrdua, de capacitat democràtica. (n. de l'e., 2026)
Henry A. Giroux analitza com les polítiques educatives neoliberals han erosionat el paper de l’educació pública com a espai de formació ciutadana. L’assaig defensa que la crisi educativa és també una crisi del valor democràtic de les institucions públiques.
Culture & Médias 2030. Prospective de politiques culturelles és un exercici de prospectiva impulsat pel Département des études, de la prospective et des statistiques (DEPS) del Ministeri de Cultura francès arran del cinquantè aniversari del Ministeri.
Les polítiques culturals han ampliat els seus objectius cap al desenvolupament territorial, la cohesió social i l’economia del coneixement. Tot i això, els sistemes d’avaluació continuen centrats en indicadors limitats. L’article proposa noves metodologies per analitzar el valor públic i el retorn social de la cultura.
En els darrers anys les polítiques culturals han experimentat una transformació significativa. La cultura ja no s’entén només com un camp de producció artística o com un sector institucional.
Un estudi empíric sobre l’administració local analitza com s’avaluen les polítiques culturals i quines dificultats troben els governs municipals per mesurar-ne els resultats.
L’avaluació és una de les eines clau de la gestió pública. Permet conèixer si les polítiques aconsegueixen els objectius que es proposen, identificar els seus impactes i orientar les decisions futures.
