Publicacions acadèmiques

Museus en transformació: cap a una nova ciutadania europea


  
Aquest document ofereix una panoràmica del debat museístic europeu a inicis de la dècada passada. Des d’aleshores, els museus han incorporat noves tensions vinculades a la sostenibilitat, la digitalització i la revisió crítica dels seus relats. Llegir-lo avui permet situar aquestes transformacions en perspectiva i entendre com han evolucionat les funcions dels museus. (n. de l'e., 2026)
  

Com avaluar el retorn social de les polítiques culturals


  
Les polítiques culturals han ampliat els seus objectius cap al desenvolupament territorial, la cohesió social i l’economia del coneixement. Tot i això, els sistemes d’avaluació continuen centrats en indicadors limitats. L’article proposa noves metodologies per analitzar el valor públic i el retorn social de la cultura.
    

En els darrers anys les polítiques culturals han experimentat una transformació significativa. La cultura ja no s’entén només com un camp de producció artística o com un sector institucional.

Democràcia en risc, cultura en alerta


  

El primer número de La Maleta de Portbou reuneix veus internacionals que examinen les fragilitats democràtiques contemporànies des de l’economia, la filosofia, la política i la cultura.
  

El número inaugural de setembre-octubre de 2013 articula un dossier central dedicat a la idea de “democràcia en perill”. Hi intervenen figures com Dani Rodrik, que reflexiona sobre tensions globals, i Antón Costas, que analitza l’augment de les desigualtats en les societats capitalistes

Patrimoni en crisi: diagnòstic o moment decisiu?


  
Un número de la revista PH que qüestiona els consensos del sector i planteja si la crisi pot ser una oportunitat per redefinir el sentit del patrimoni
  

De l’elefant blanc a l’èxit aparent: com es legitimen els equipaments culturals


  
L’etiqueta d’“elefant blanc” aplicada als equipaments culturals no és fixa ni definitiva. Tal com mostra l’article de Daniel Paül i Agustí, centres inicialment qüestionats poden acabar integrant-se amb èxit en el paisatge cultural d’una ciutat. El problema no és tant aquesta possible transformació com els criteris que la fan possible. L’anàlisi de diversos casos europeus i llatinoamericans revela que el canvi d’imatge dels equipaments s’ha construït sovint sobre bases fràgils: l’augment de visitants, la capacitat d’atreure turisme o la percepció de dinamisme econòmic, mentre queden en segon pla les repercussions socials, culturals i territorials reals.
  

La cultura com a política econòmica: una proposta per sortir de la crisi


  
Un article de Pau Rausell proposa repensar les polítiques culturals en temps de crisi. La cultura no hauria de limitar-se a un sector subvencionat, sinó actuar com a motor de transformació econòmica, innovació social i desenvolupament territorial.
  

Cultura i polítiques urbanes: el paper del tercer sector en la ciutat


  
Un article de Barbieri, Fina i Subirats analitza com les polítiques culturals s’han integrat progressivament dins les polítiques urbanes. L’estudi sobre Barcelona mostra que el tercer sector cultural pot actuar com a motor d’innovació i proximitat en la governança cultural.
  

En les darreres dècades, les polítiques culturals han anat adquirint un pes creixent dins les estratègies de desenvolupament urbà.

Barcelona: ciutat creativa o ciutat sostenible? Les tensions d’un model cultural


  
Un article acadèmic revisa críticament el “model Barcelona” de polítiques culturals. La ciutat ha combinat el discurs de la ciutat creativa amb el de la sostenibilitat cultural, però l’aplicació d’aquest model mostra tensions en participació, equipaments i governança urbana.
  

La cultura s’ha convertit en un element central en les estratègies de desenvolupament urbà.

La cultura com a eina de reconstrucció nacional

 
   
Aquest article ajuda a entendre un moment fundacional de les polítiques culturals catalanes. Més que descriure actuacions sectorials, analitza com la cultura es va convertir en una peça central del projecte de construcció nacional impulsat per la Generalitat restaurada durant els primers anys d’autogovern. Una lectura especialment útil per comprendre alguns debats que continuen presents anys després.

Una obra política no neix, esdevé

 
   
El text de Jean-Pierre Esquenazi és una lectura especialment útil per qüestionar una idea molt estesa: que el caràcter polític d'una obra depèn principalment de les seves intencions, del seu contingut o de la seva forma. L'autor proposa una hipòtesi diferent: una obra és política no perquè contingui política, sinó perquè un públic la converteix en una eina d'interpretació del seu món.