Manual, guia

Document orientat a l’acció o a la pràctica professional.

Explicar-ho a l’àvia: museus i desenvolupament local

Diuen que Albert Einstein va dir que no entens una cosa del tot fins que no ets capaç d’explicar-la a la teva àvia. Podríem posar en dubte l’aforisme: per què ha de ser precisament l’àvia? Per què hem de suposar que les àvies saben menys coses que nosaltres? Si més no, la frase que s’atribueix al físic d’origen alemany fa referència a un dels elements claus de l’educació competencial: la transferència. Aquells alumnes que són capaços d’explicar als seus companys allò que no entenen han assolit un domini expert de la competència en qüestió. Doncs bé, l’informe que l’OCDE va presentar el desembre de 2017 és un cas de transferència. Es titula «Culture and local development: maximising the impact».

Qui crea el futur? Relats, imaginació i prospectiva cultural


  
Una introducció a la idea de “genealogia del futur” que planteja com els relats, imaginaris i discursos del present condicionen la manera com imaginem i acabem construint els futurs possibles.
  

Què en sabem del futur? Segurament més del que ens pensem...

Models d’avaluació d’impacte de l’art i la cultura

Gattenhof, S. | Palgrave - EventIMPACTS - Culture Bank

El paradigma actual sembla demanar cada vegada més a les entitats culturals i artístiques una avaluació més acurada dels impactes originats pels festivals i esdeveniments que organitzen. Però, com podem avaluar millor aquest impacte?

Tot seguit us proposem diverses eines: una lectura per reflexionar-hi, una completa eina d’avaluació i nous projectes que eixamplen l'horitzó actual.

Guia per avaluar l’impacte de la cultura en la salut i el benestar


Norma Daykin i Tim Joss | Public Health England 
 

El nombre de projectes que cerquen millorar les condicions físiques i mentals de les persones a través de l’art i la cultura és cada vegada més gran. No obstant això, el potencial de l’escriptura, la lectura, la música, la dansa o les arts visuals i escèniques per contribuir al benestar social necessita un marc d’avaluació estandarditzat que evidenciï l’impacte, l’efectivitat i el cost de les intervencions, i que faciliti un correcte assessorament i una comparació sistemàtica entre els diversos programes, independentment de la seva complexitat i abast. Aquest és l’objectiu d'aquesta guia publicada pel  Public Health England 

Museum Wellbeing Measures Toolkit

Linda J. Thomson, Helen J. Chatterjee ׀ Arts and Humanities Research Council  

El 'Museum Well-being Measures Toolkit' és un projecte per mesurar i avaluar l’impacte de les activitats que realitzen museus i galeries d’art en la salut i el benestar de la ciutadania. Es tracta d’una iniciativa desenvolupada per un ampli equip d’investigadors i acadèmics en col·laboració amb professionals de 32 museus de tot el Regne Unit.

La botiga del museu: de servei complementari a peça clau de sostenibilitat


  
El manual de Antoni Laporte Roselló i Joaquina Bobes González, publicat per Trea, planteja la botiga com a part estratègica del model de museu contemporani.


El llibre examina els criteris essencials per crear i gestionar una botiga de museu amb estàndards equiparables a la resta de serveis museístics.

Informes de l’Institut d’Estadística de la Unesco



Dues mirades complementàries sobre com mesurar què fa la ciutadania amb la cultura i quin paper juguen les indústries culturals en l’economia, amb l’objectiu d’avançar cap a metodologies comparables sense perdre el context local.
 

L’Institut d’Estadística de la Unesco ha publicat, en el marc del Marc d’Estadístiques Culturals 2009, dos estudis clau per avançar en la mesura de la participació cultural de la ciutadania i en l’anàlisi de l’impacte de les indústries culturals en l’economia dels països.

Participació cultural i democràcia local a Europa

 
  

Una guia estratègica que defensa el paper actiu de la ciutadania en la construcció de polítiques culturals municipals
  

Impulsada per la Fundació Europea de la Cultura i finançada per la Comissió Europea, aquesta guia analitza com la participació ciutadana pot esdevenir un eix estructural de les polítiques culturals locals.