Articles i anàlisi

Fem un exercici. Tenim dues capses. Cadascuna està identificada amb un cartell. A la de la dreta hi podem llegir “alta cultura” i a la de l’esquerra, “baixa cultura”. Doncs bé, hem d’omplir cada capsa amb les pràctiques culturals, productes o paraules que creiem que més s’adeqüen a cada categoria. Potser en la primera hi posarem l’òpera, la música clàssica o una exposició d’art contemporani. En la segona probablement hi aniran a parar les comèdies, els balls populars o el còmic. I mentre estiguem jugant a classificar ens adonarem que hem caigut a la trampa, la trampa de les etiquetes. Per repensar i problematitzar aquestes etiquetes, Lawrence W. Levine va escriure l’any 1988 “Culture d’en haut, culture d’en bas: L’émergence des hiérarchies culturelles aux États-unis”.

  
Compartim l’entrevista íntegra a Antonio Rodríguez de las Heras, publicada a nobbot.com. Antonio Rodríguez de las Heras és  catedràtic de la Universitat Carlos III de Madrid i director de l’Institut de Cultura i Tecnologia de la mateixa universitat.

Creiem que totes les seves reflexions tenen un gran valor i mereixen una lectura atenta. També us convidem a passejar pel seu lloc web, on podreu descobrir les seves nombroses creacions, projectes i aportacions, que són una font d’inspiració i coneixement.

  
S’acosta el Sónar. La cita ineludible dels fans de la música electrònica i l’experimentació celebrarà una nova edició entre el 14 i el 16 de juny en diversos espais de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. No cal recordar-ho: el festival reuneix gent de tot el món. Gràcies al seu impacte internacional, la ciutat s’omple d’habitants d’arreu, com si els convoqués una assamblea de l’ONU.

  
Una jornada al CCCB posa en comú dades, models i debats per entendre cap on evolucionen les residències artístiques i quin paper poden jugar en les polítiques culturals.
  

Abans de ser el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, l’edifici del carrer Montalegre havia estat la Casa de Caritat. Aquest passat assistencial contrasta amb l’ús actual com a espai de debat cultural. El 6 de juny de 2018 va acollir la jornada Present i futur de les residències artístiques a Catalunya, dedicada a analitzar el paper d’aquests dispositius dins l’ecosistema creatiu.

  
Les residències en línia qüestionen el model tradicional basat en la convivència física. El repte no és només tecnològic, sinó de definició del procés creatiu i dels seus marcs.
  

La Nova Agenda Europea per a la Cultura vol redefinir el paper de la cultura davant els reptes socials, econòmics i democràtics del continent. Més que una actualització de polítiques sectorials, el document proposareforçar els vincles entre cultura, educació, cohesió social, innovació i cooperació internacional. Una mirada que connecta directament amb una de les preguntes centrals d’Interacció’18: què passa si deixem de pensar la cultura com un àmbit especialitzat i la considerem una dimensió constitutiva de la vida col·lectiva?

  
Et lleves i quan puges la persiana t’adones que fa un magnífic dia de primavera. Estàs de bon humor perquè és divendres i ja s’acosta el cap de setmana. Mires el mòbil i… horror, avui és dilluns! Quina cara posaries si et passés això?

Segurament, aquesta:

Contracrònica de la presentació de l’informe del CoNCA “La participació cultural a Catalunya 2013-2016” a l’Auditori del MACBA, el 16 de maig de 2018. Podeu llegir la crònica en aquest enllaç.

La sala fa sentor de claveguera: no és un bon presagi. Hi hem entrat a través d’una obertura al terra de la plaça Joan Coromines. Mentre el carrer bull d’activitat (patinadors, ballarins desinhibits i barcelonins d’arreu amb set de primavera i cervesa) ens aixopluguem al subsol per parlar de cultura: es presenta l’informe “La participació cultural a Catalunya 2013-2016”. Una escala caragolada ens ha conduït fins a l’espai diàfan i de sostre baix on es farà la xerrada. L’Auditori del MACBA sembla un búnquer.

  
Allò que sovint es considera “friki” —aficions, comunitats i passions no hegemòniques— forma part d’una cultura viva, diversa i significativa que construeix comunitats i contribucions simbòliques pròpies.
  

Ha arribat el divendres. Un altre divendres? No! És hora de treure la pols a les espases làser, anar de festa amb el millor cosplay

  
Què és un museu? Etimològicament, museu vol dir “casa de les muses”. Sí, les muses són les millors amigues dels artistes, els éssers de la inspiració. Ara bé, són els museus realment inspiradors? Fa temps que més que museus, sembla que l’art habita en mausoleus.