Article

Peça d’anàlisi o reflexió sobre un tema cultural. S’utilitza per a textos interpretatius o contextualització de debats.

Cultura a la fresca: oportunitat o rutina? Una mirada crítica a les polítiques d’estiu


  

Cultura a la fresca? Una oportunitat, una rutina o un miratge. Quan la cultura surt al carrer i sembla de tothom, cal preguntar-se qui la pensa, qui la fa possible i a qui serveix realment.
  

La cultura a la fresca és una de les formes més populars i celebrades de la programació municipal. A l’estiu, l’espai públic es converteix en escenari: hi ha cinefòrums a les places, concerts als jardins, dansa als patis d’escola. Aquesta presència cultural al carrer s’ha consolidat com una part essencial de l’agenda de molts municipis. I té tot el sentit: hi ha horaris més flexibles, ganes de sortir, un clima que acompanya i espais que, en molts llocs, recobren vida. Un espai buit pot semblar inert, però també pot ser un espai a punt. I això ens obliga a preguntar: qui decideix què hi passa, i amb quin sentit?

Del 1997 al 2025: vint-i-vuit anys de debat sobre economia de la cultura. Què ha canviat? Què no?

           

Fa gairebé trenta anys, la cultura demanava ser reconeguda com a sector econòmic. Avui, encara ens preguntem si aquell reconeixement ha arribat i, sobretot, si era el que realment necessitàvem.

Fer una lectura comparativa entre el dossier "Economia de la Cultura" publicat el 1997 i el monogràfic del 2025 de la Revista Econòmica de Catalunya és molt més que un exercici de memòria. Ens permet veure com han evolucionat les preguntes, els enfocaments i les prioritats del pensament econòmic aplicat a la cultura, i entendre millor per què algunes dificultats estructurals encara persisteixen.

 

Quan ningú ens busca. Cultura, comunicació i sentit en temps d’algoritmes

 
 

«Nos queda la voz. Nos queda la decisión de seguir escribiendo incluso cuando nadie nos busca

— Ángel L. Fernández Recuero

 
 

Durant anys, una part important del treball cultural —també des de l’àmbit públic— ha consistit a fer-se visible: arribar a nous públics, generar impacte, fer créixer les audiències, guanyar presència digital, sumar seguidors. Ens vam acostumar a pensar que el valor del que fèiem es podia mesurar en clics, reproduccions i interaccions. I potser, en part, era cert. Però el context ha canviat.

Tres artistes i un anhel


  
Crear és una manera de sobreviure als embats de la realitat, i cada època i espai genera els seus propis creadors. Això ho sap bé Michel Bernard, un escriptor francés que s’ha especialitzat en novel·lar episodis i personatges de la història política i cultural de França. Entre els seus llibres n’hi ha tres que, d’alguna manera, podrien ser considerats com una triologia sobre la creació artística al tombant del segle XX, en un moment on la cultura francesa exercia una influència notable sobre el conjunt d’Europa pel que fa a la renovació estètica. Tres novel·les que fugen dels elements comuns de les biografies convencionals i es submergeixen en el fet creatiu com a motor de la història, tot partint d’episodis, obres i experiències concretes.

Hermitage: un projecte sense arrel, una lliçó urbana i cultural


Un estudi recent analitza per què la proposta de seu del Museu Hermitage a Barcelona va naufragar, i què en poden aprendre les ciutats que aposten per la regeneració urbana amb col·laboració publicoprivada.
 
   

El Pla d’Acció Cultural d’Alella, aprovat al ple municipal


Alella aprova el seu Pla d’Acció Cultural amb horitzó 2030. Amb la col·laboració del CERC i el suport del Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona, Alella defineix una estratègia cultural pròpia per als propers anys. El PAC s’ha construït amb una àmplia implicació tècnica i ciutadana i proposa línies d’acció clares per enfortir la cohesió, la xarxa d’equipaments i la participació cultural al municipi.
 

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) va finalitzar el Pla d’Acció Cultural d’Alella (PAC) – que ara ha estat aprovat en el ple municipal del mes d’abril - amb els objectius principals d’analitzar les dinàmiques culturals d’Alella i definir les línies estratègiques per guiar les polítiques municipals en relació a la cultura.

Quan la cultura és un dret, no només una competència


 
L’Avantprojecte de llei de drets culturals obre la porta a replantejar com entenem les polítiques culturals a Catalunya.
 
   

Des de fa dècades, l’autogovern cultural català s’ha construït sobre la base de competències, infraestructures i suports al sector. Però... i si el debat real no fos només qui gestiona la cultura, sinó com es garanteix que tothom hi pugui participar en condicions d’equitat? L’article de Nicolás Barbieri ens convida a mirar les polítiques culturals amb unes altres ulleres: les dels drets culturals. Una mirada que no només qüestiona les lògiques predominants, sinó que planteja si estem preparats per fer un gir de fons.

No diguis ‘diversitat’: l’ofensiva cultural de Trump


Aquest article és fruit d’una lectura intensiva (i resistent) de notícies sobre la nova ofensiva cultural del govern Trump. Exposicions cancel·lades, programes eliminats, paraules prohibides... Tot un manual de com fer política cultural a cops de decret. Ho hem posat en ordre per entendre què passa als EUA i què ens pot ensenyar des de la trinxera municipal, convé no perdre de vista aquests moviments. No per comparar realitats incomparables, sinó perquè en temps de batalles culturals globals, el que passa allà no queda només allà.
 

Repensar l’acció cultural municipal: inversió i educació per a un futur sostenible


 
La cultura és una aliada clau per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), però no qualsevol tipus d’inversió cultural hi contribueix. Aquest estudi revela que destinar recursos a esdeveniments efímers té poc impacte, mentre que l’educació és el veritable motor del canvi.
 
 

1

Les indústries culturals i creatives: una oportunitat per a l'ocupació, però on?


Un estudi recent analitza l'impacte de les indústries culturals i creatives (ICC) en l'ocupació a Catalunya, destacant el seu paper clau a les zones rurals i l'efecte més diversos a les ciutats. Aquest article explora com els municipis poden adaptar les seves estratègies per aprofitar el potencial d'aquest sector.
 

1