Interacció's blog

Pierre Le Quéau, Olivier Zerbib | Ministère de la Culture

Dilluns, l’hora del conte. Dimarts, grup de lectura. Dimecres, taller d’escriptura digital. Dijous, grup de conversa en francès. Divendres, taller de making i concert acústic al pati. Dissabte, ruta literària. I diumenge, potser que descansem.

Com bé sabem, les biblioteques, ja són molt més que còmodes i acollidors espais on poder llegir i endur-se lectures, films o música a casa. Quin és però, tot l’impacte d’una biblioteca en un municipi, en relació als veïns, la resta de municipis de l’entorn o el seu territori més immediat?

Qui no ha volgut mai disposar d’un mapa que ubiqui tots els projectes culturals que s’estàn duent a terme? I, no només això, sinó poder crear relacions entre els uns i els altres a través de conceptes clau?

Tot això ja és una realitat gràcies al programa 'Cultura y ciudadanía' del ministeri de Cultura. 

Des del passat 9 de juliol ja podeu consultar 'Cartografía Cultura y Ciudadanía', un mapa digital que té la intenció de donar a conèixer els gairebé 200 projectes i iniciatives que han participat en el programa, una trentena de les quals són catalanes. Tots els projectes presentats posen de manifest la seva vocació ciutadana a través de la vinculació entre cultura política, i acció i participació ciutadana, tal com indica el títol de la notícia publicada al portal web del Ministeri. 

Llums de fantasia en un racó on fer-se una selfie, projeccions que ens provoquen sensacions o trobar-nos immerses en aventures que ens desperten emocions. Els parcs temàtics i alguns museus actuals poden resultar conceptualment molt propers. De fet n'hi ha que formen part d’una mateixa indústria, que no és precisament la cultural, sinó la gran indústria del turisme. És així com, cada vegada són més els museus que s'apropen a mètodes lúdics per atraure nous visitants.

Marc Gruber | Organització Internacional del Treball (OIT)

Aquest informe analitza a través de 16 països pertinents a diverses regions del món la situació laboral en l’àmbit cultural. A través d’una mirada global per diferents països es poden determinar diverses situacions comunes que descriuen la situació laboral en la que es troben immerses totes aquelles persones que treballen per la cultura. Es tracta doncs d’una bona oportunitat per determinar quina és la situació actual i quines podrien ser les mesures alternatives per tal de millorar el present laboral en l’àmbit cultural. Malgrat tractar-se d’un sector molt heterogeni i força canviant — sobretot si es compara globalment — es poden determinar unes característiques comunes que dibuixen un mapa sobre el qual poder treballar per tal d’incrementar la qualitat laboral de les treballadores culturals.

Geoff Mulgan, Jonathan Breckon, Mariola Tarrega, Hasan Bakhshi, John Davies, Halima Khan, Annie Finnis | Nesta 

Crear, mantenir i incrementar el valor de la cultura, així com desenvolupar tècniques que contribueixin a mesurar el seu impacte en la societat, és crucial a l’hora de justificar les decisions, subvencions i inversions del govern. Així ho considera la reconeguda fundació britànica  Nesta a la seva publicació “Public Value. How can it be measured, managed and grown?”, on fa esment d’algunes de les diverses metodologies existents i on se’n proposen de noves amb la intenció de trobar nous camins per mesurar i analitzar el valor públic.

Juan Arturo Rubio Arostegui i Joaquim Rius-Ulldemolins ( Coord)  | Arbor Vol. 195, Núm. 791 (2019)

Les xarxes socials han esdevingut un món paral·lel a la nostra realitat física per on circulen grans cabals d’informació en format digital. Aquesta informació ens arriba vestida de diferents maneres, amb el muntatge d’un vídeo, amb les línies d’un text, el dinamisme d’un gif o la síntesi d’una infografía. El procés de transformació del físic-analògic al digital està transformant el món i la manera d’accedir a la cultura i al coneixement, per tant, també ho fa en les formes de crear, mediar i participar de la cultura. Aquest número monogràfic de la revista Arbor, «La transición a lo digital de la cultura y el conocimiento: sus efectos en la creación, la intermediación y la participación cultural», aprofundeix en la digitalització del coneixement i tot allò que suposa per a la gestió cultural i les indústries creatives.

Verònica Gisbert Gracia, Joaquim Rius-Ulldemolins, Gil-Manuel Hernàndez i Martí. «Cultura festiva, política local y hegemonía social: Comparativa de los casos de los Moros i Cristians (Alcoi), las Falles (València) y La Patum (Berga)». RES. Revista Española de Sociología Vol. 28, Núm. 1 (2019) p. 79-94

La cultura festiva s'ha convertit, a l'inici del segle XXI, en un element cada cop més central en la vida social, la identitat territorial i l'economia de les ciutats. A mig camí entre la tradició, la patrimonialització i la innovació, la cultura festiva sovint s’ha analitzat en les seves vessants simbòliques, econòmiques o turístiques, però poques vegades s’ha estudiat com un espai de disputa per l'hegemonia cultural i social de la identitat i l'ordre social que entren en tensió amb les iniciatives orientades a la inclusió social i la igualtat de gènere.

Internet és una valuosa font d'informació que conté torrents de continguts, però alhora i per moltes variables, no tots poden ser considerats de qualitat. Per aquesta raó, localitzar informació rellevant a Internet no sempre és una tasca senzilla. Aquest context fa que sorgeixi la importància d'estudiar la qualitat de la informació en l’entorn digital. És així com neix ComRigor: un projecte multisectorial que persegueix abordar aquesta problemàtica per tal de proposar vies que millorin l'avaluació i, per tant, la qualitat i el rigor científic dels continguts digitals.

Santos M. Mateos-Rusillo. 'The use of the museum as a public relations agency by sponsors: the role of the media' Communication & Society, vol. 32, núm. 2, 2019, p. 51-66.

Presentem aquest interessant artícle de Santos M. Mateos Rusillo, company de la comunitat d'Interacció i autor del blog "Miradas desde la copa", que presenta l'evolució del patrocini empresarial als museus públics espanyols i els canvis produïts en aquesta relació. Mitjançant l'anàlisi de contingut de casos que responen al nou model i entrevistes a periodistes culturals de premsa escrita, es demostra que les empreses patrocinadores no assoleixen el seu objectiu: que és sumar a l'equació als mitjans de comunicació per tal d'augmentar la seva notorietat i enfortir-ne la imatge corporativa.