Interacció's blog

  
Els dos documents comparteixen un punt de partida: la inclusió en cultura no està resolta. Però divergeixen en el lloc des d’on operen i en el tipus de resposta que proposen. Disabled Artists in the Mainstream: A New Cultural Agenda for Europe construeix una agenda política clara dirigida a la Unió Europea, mentre que IDEA: Inclusion, Diversity, Equality and Accessibility problematitza el mateix concepte d’inclusió des de la pràctica del sector. Llegits conjuntament, no sumen, tensionen.

  
Llegit avui, el text guanya pes. El marc de la transició ecosocial ha avançat, però la seva incorporació efectiva a les organitzacions culturals continua sent desigual. El risc que assenyala el text es manté: convertir la sostenibilitat en un relat compartit però poc operatiu. Rellegit en clau actual, el text funciona com una alerta sobre la fragilitat d’aquestes agendes quan no es tradueixen en estructura, responsabilitat i continuïtat. (n. de l'e., 2026)
  

La sostenibilitat ambiental en el sector cultural no pot quedar relegada a una capa discursiva ni a accions puntuals. “No s’ha d’abaixar la guàrdia” no és només una apel·lació ètica, sinó una constatació organitzativa: el dia a dia, la manca de recursos i la pressió operativa tendeixen a desplaçar aquests objectius si no hi ha responsabilitats clares assignades
  

  
L’informe Culture in the Sustainable Development Goals. The Role of the European Union parteix d’una constatació que, llegida des de la política cultural local, és tan coneguda com problemàtica: la cultura forma part de l’Agenda 2030, però no n’és un pilar estructural.
  

  
La crisi financera de 2008 va generar una àmplia literatura sobre els efectes de l'austeritat en la cultura. Aquest article, publicat el 2020 per Juan Arturo Rubio-Arostegui i Joaquim Rius-Ulldemolins, aporta una perspectiva especialment interessant perquè desplaça el focus dels pressupostos cap a les estructures institucionals que sostenen la participació cultural. La seva tesi és que la crisi no només va reduir els recursos públics, sinó que va interrompre un procés de convergència entre les polítiques culturals del sud i del nord d'Europa.

  
Buscar les diferències entre l’estiu del 2019 i el del 2020 és ben fàcil: banyistes trepitjant la sorra de la platja amb o sense mascareta. Festes majors programades o anul·lades. Concerts i festivals acollint multituds o a petits grups de persones assegudes a un metre i mig de distància. I així podríem continuar identificant desenes i desenes de canvis per crear un joc de les diferències que només els més pacients serien capaços de completar.

  
  
Això no ho teníem previst. Si vosaltres també sou d’aquesta mena, dels que s’embadaleixen pensant què faran a l’estiu mentre sonen les 12 campanades que anuncien el nou any, probablement és perquè preferiu no deixar lloc a la improvisació. Encara és ple hivern però ja teniu tots els dies de vacances planificats des de l’alba i fins que es pon el sol.

Parlem amb Helena Ojeda, amb motiu del curs ‘Les administracions culturals municipals i la gestió comunitària: Un estat de la qüestió’, que va impartir el passat febrer, juntament amb Xavier Urbano i Judit Font al CERC. Helena Ojeda és pedagoga social, màster en Gestió i resolució de conflictes i mediació i coordinadora de l’Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Abans de començar el curs vam conversar amb ella i aquest és el resultat.

Ivan Miró | Icaria

Institut de Cultura de Barcelona

Les ciutats han accelerat el seu canvi constant, un canvi en sentits diversos, que arriba justament quan el món ha frenat en sec. Com serà la ciutat en un futur proper? Es dibuixen tensions entre models culturals i especialment econòmics, que aquests dos documents ja posen de manifest abans de la pandèmia.

Capitalisme cultural que precaritza i s’apropia dels béns culturals comuns versus altres formes de fer cultura. El malson de la ciutat capitalista versus el somni de la ciutat comuna i cooperativa. Cultura precària versus cultura transformadora. Smart cities versus ciutats cooperatives. Dos llibres que contraposen les incongruents realitats presents, en aquest  cas a la capital catalana, en relació a la gestió cultural i al model de ciutat: Ciutats cooperatives. Esbossos d’una altra economia urbana i Cultura cooperativa a Barcelona. Guia pràctica per al cooperativisme cultural.

Primer informe europeu amb l'objectiu d'analitzar el treball bibliotecari en la promoció dels objectius de l'Agenda 2030. Inclou exemples de polítiques i projectes de biblioteques dels països membres del European Bureau of Library, Information and Documentation Associations (EBLIDA)
 

Tradicionalment, les biblioteques han tingut el monopoli quant a la transmissió d’informació i coneixement de forma gratuïta. En el context actual, en què els gegants de la tecnologia com Google, Amazon, Facebook i Apple estan capgirant la situació, ha arribat el moment per les biblioteques d’assumir nous rols i de reinventar-se.

Què passaria si els museus situessin les relacions al centre de la seva activitat? La publicació, 'The Constituent museum',  s’inspira en aquesta pregunta i ofereix una anàlisi experimental, diversa i rigorosa, del que normalment es coneix com a educació, mediació o interpretació dins les institucions museístiques.
 

En comptes de concebre el visitant com un receptor passiu de contingut predefinit, se’l considera un membre actiu d’un cos constituent, algú a qui es pot esperonar, provocar, inspirar i de qui es pot aprendre.