Blogs

Enter a comma separated list of user names.

La gestió pública de la cultura a Catalunya 1980-2016

Joaquim Rius Ulldemolins, Santi Martínez Illa i Mariano Martin Zamorano | Fundació Josep Irla

El passat divendres 9 de febrer es va presentar l’estudi sobre governança cultural, identitat i territori. Un treball que resumeix les polítiques culturals a Catalunya entre els any 1980 i 2016, fent èmfasi en les tensions entre les diferents administracions competencials en cultura al territori català. L’acte, presentat per Jenn Diaz i per Joan Manuel Tresserras, va excusar l’absència de Joaquim Rius Ulldemolins, el principal artífex del text.

Una visió comunitària de la cultura des de Polònia

Igor Stokfiszewski [ed.] | Institute for Advanced Study in Warsaw

La contribució de la cultura al desenvolupament es fa visible en la seva capacitat per apoderar la ciutadania, el seu potencial per inspirar la creativitat i la innovació i la seva habilitat per promoure la creació de comunitats. L’estudi demostra que l’aspecte social de les iniciatives culturals és el que finalment estimula tant la cultura com el desenvolupament i que les oportunitats de la cultura per a negar les ja passades de moda, teories neoliberals sobre les ciutats creatives encapçalades per Richard L. Florida són molt tangibles.

I+Dones

La invisibilitat de la dona ha estat una característica en l’elaboració del relat històric, gairebé ha afectat a tots els àmbits de la vida, però en la ciència s’ha manifestat com un pes profund que fins i tot ha significat que aquest sector hagi presentat importants barreres d’accés per a les dones. És per això que l’any 2015 es va proclamar per Resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, per al dia 11 de febrer.

Quadern de Participació Ciutadana per a les biblioteques

El Servei de Convivència, Diversitat i Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de la Gerència de Serveis de Biblioteques, ha publicat un document que identifica les principals fases, agents i condicionants del procés que han de considerar els responsables de biblioteques que vulguin incorporar la participació ciutadana en la creació i millora del seu equipament. 

Era digital: diversitat en la pràctica lectora

Francisco Cruces [Dir.] | Ariel i Fundación Telefónica

La lectura constitueix una de les pràctiques artístiques més estudiades des de diferents disciplines: historia, pedagogia, filologia, semiòtica... Aquest estudi li dóna un gir molt interessant al apropar-se a la lectura des de l’etnografia i ho fa des de la premissa que “pocas prácticas cotidianas han tenido un lugar tan central en la conformación del sujeto moderno como la lectoescritura”. Per això, tot l’estudi s’aborda des de la pregunta central: de quines formes llegeixen els subjectes?

Com construir arquitectura de dades culturals

Centro de Memória, Documentação e Referência Itaú Cultural

L’edició 23 de la Revista de l’Observatori Itaú Cultural es centra en donar protagonisme a les dades i indicadors culturals. Reafirma la seva importància per al desenvolupament de l’economia de la cultura alhora que subratlla els límits amb els que es pot trobar mesurar la vida social.

Quan una pilota fa música: pràctiques culturals que construeixen comunitat


  
El Basket Beat no és només una metodologia artística. És una manera d’entendre la cultura com a procés col·lectiu que activa vincles, genera aprenentatges i redefineix què vol dir participar.
  

La cultura popular s’obre camí a l’educació

El món de la Cultura popular, s’ha posat a debatre el seu sentit i sobretot, s’han posat damunt la taula les seves capacitats per esdevenir una eina educativa i d’aprenentatge, de la mà del món educatiu. Sovint es parla d’educació a través de la cultura, excloent la cultura popular, i focalitzant  exclusivament en l’anomenada alta cultura.

Digitalització i transformació institucional


  
   
La digitalització s’ha incorporat al discurs cultural amb una promesa gairebé automàtica: més accés, més públics, més participació. Aquest informe europeu obliga a matisar aquesta narrativa. El digital no és només una eina que amplia l’abast, sinó un desplaçament profund en la manera com es produeix, es distribueix i es governa la cultura. I aquest desplaçament posa en qüestió moltes de les categories amb què encara operen les institucions.
  

PÚBLICA18, teoría ligera e innovación práctica

El jueves 25 de enero tuvo lugar en el Círculo de Bellas Artes de Madrid el Encuentro Internacional de Gestión Cultural PUBLICA 18, organizado por la Fundación Contemporánea. El programa fue muy amplio y variado, contando con ponencias y actividades en distintos formatos. En relación a las presentaciones se dividieron en cuatro grandes temáticas: patrimonio cultural, cultura y comunicación, diseño e ideas y emprendimiento. Además hubo dos grupos de trabajo paralelos alrededor de la cultura y la educación; un panel centrado en exclusiva en los públicos, el 10x10 PUBLICA y “el café con…”.