Blogs

Enter a comma separated list of user names.

Cultura i ciutadania: el valor polític d’allò quotidià


  
Hi ha documents que formulen preguntes que el sector cultural no ha acabat d’assumir del tot. 'Recondita armonia' n’és un. El text proposa entendre la cultura no com a conjunt d’activitats, sinó com a espai on es construeix la capacitat de les persones per actuar col·lectivament i intervenir en allò públic. Aquesta idea desplaça el focus: de l’accés a la cultura cap a la cultura com a condició de ciutadania. Rellegir-lo avui obliga a una pregunta que encara ressona: fins a quin punt les polítiques culturals estan pensades per produir programació o per generar capacitat democràtica. (n. de l'e., 2026)
  

Un informe del Consell d’Europa reivindica la cultura com a infraestructura democràtica i eina d’empoderament social
  

Cap a una cultura d’expressió: repensar polítiques en temps de participació digital


  
Una obra col·lectiva coordinada per Samuel Jones planteja un canvi de paradigma cultural: passar de proveir cultura a facilitar que la ciutadania l’expressi i la configuri.
  

Fruit del diàleg sostingut amb figures com John Holden, Robert Hewison i Shelagh Wright, Jones edita per a Demos el volum Expressive Lives, inspirat en el concepte d’“expressive life” formulat per Bill Ivey a Arts, Inc.: How Greed and Neglect Have Destroyed Our Cultural Rights. El llibre reuneix especialistes que exploren la relació entre expressió cultural i participació des d’enfocaments diversos i complementaris.

Els drets culturals deixen de ser una categoria residual dels drets humans


  
Aquest volum és especialment rellevant perquè recull alguns dels documents que estan marcant un punt d'inflexió en la construcció internacional dels drets culturals. Publicat per Unesco Etxea, no desenvolupa una teoria pròpia, sinó que posa a l'abast textos que contribueixen a definir amb més precisió el contingut jurídic dels drets culturals dins del sistema de les Nacions Unides.

Cartografiar la participació: art, xarxes i espai social en l’era locativa


  
Una lectura de Efraín Foglia que explora com les tecnologies digitals i els mitjans locatius reconfiguren les pràctiques culturals i els models de participació.
  

Democràcia cultural: per què l’accés a la cultura és una qüestió política


  
Hi ha conceptes que s’han incorporat al llenguatge de les polítiques culturals fins al punt de semblar evidents. La “democràcia cultural” n’és un. El text de John Holden ajuda a desfer aquesta aparent obvietat i a situar-la en un terreny més precís: el de les condicions reals d’accés, participació i legitimitat. La seva aportació no és només conceptual. Obliga a mirar de prop una paradoxa que encara persisteix: la distància entre el finançament públic de la cultura i la seva distribució efectiva en la societat. Rellegir-lo avui és tornar a una pregunta que no ha perdut força: què vol dir, en termes concrets, fer polítiques culturals democràtiques. (n. de l'e., 2026)
  
  
Una lectura de John Holden que situa el valor de la cultura al centre del debat públic i defensa el paper clau de les polítiques culturals en la qualitat democràtica.
  

Joves i cultura: entre el consum expandit i el desajust de les polítiques


  
Aquest estudi s’inscriu en un moment de transformació accelerada del camp cultural i del cicle vital juvenil, i parteix d’una voluntat explícita: connectar l’anàlisi dels hàbits culturals amb l’acció pública. No es limita a descriure què fan els joves en relació amb la cultura, sinó que intenta entendre com aquestes pràctiques es relacionen amb les polítiques culturals i de joventut. El punt de partida és doble. D’una banda, l’explotació de l’Enquesta de consum i pràctiques culturals de Catalunya permet identificar patrons, diferències i evolucions en el temps. De l’altra, la incorporació d’una mirada política introdueix una qüestió central: fins a quin punt les polítiques públiques responen realment a aquestes transformacions.