Interacció: una infraestructura per entendre la cultura local

Per què pensar, llegir i connectar és també una forma de política cultural municipal.
  
Interacció no és un lloc on passen coses. És un lloc des d’on les coses es poden entendre. I també un espai on aquestes lectures es construeixen col·lectivament, en relació amb altres professionals que comparteixen responsabilitats, dilemes i marcs d’acció.  

En el món cultural municipal hi ha molta activitat, moltes convocatòries, molts projectes i moltes bones intencions. El que no abunda tant és la possibilitat d'aturar-se: de mirar tot això amb distància, amb criteri i amb capacitat de connexió. Massa sovint, l’activitat substitueix la lectura, i l'acumulació d'accions acaba fent opac el sistema que les produeix. Interacció neix —i continua sent— com una resposta a aquesta mancança: no com un contenidor de continguts, sinó com una infraestructura pública per pensar el sistema cultural local, sostinguda en el temps com a espai de lectura compartida i de relació professional.

Aquesta diferència té un dimensió política rellevant. En un ecosistema saturat d'informació, el problema ja no és l'escassetat de veus, sinó la manca de marcs  d’interpretació  que permetin entendre què volen dir. Sense criteri, les dades no només esdevenen soroll: poden convertir-se en una manera de no haver de diferir decisions. Sense lectura, l'actualitat es dissol en una successió de fets que dificulta la construcció de responsabilitat pública. Interacció parteix d’aquesta necessitat: de la necessitat de construir una mirada pública sobre la cultura municipal que no es limiti a informar, sinó que ajudi a interpretar, a discutir i a prendre posició en un camp on la neutralitat  sovint  aparent funciona com a coartada. Fer-ho possible implica també generar un espai on aquestes lectures puguin circular, contrastar-se i sedimentar col·lectivament.

Per això la plataforma no s'organitza com una suma de seccions, sinó com una arquitectura de mirades complementàries. Els Articles d’actualita [2]t [2] permeten llegir què passa i per què importa. Compartim [3]posa el focus en els debats que travessen el sector, amb totes les seves tensions i ambigüitats. Som311 [4] baixa al terreny i observa què fan realment els municipis, com a mapa de decisions, prioritats i límits. Lectures per a l’acció cultural local [5] aporta els marcs teòrics i analítics amb què pensar allò que fem. En aquesta mateixa lògica s'inscriu Els meus millors consells [6], que recull mirades professionals en primera persona com un exercici de criteri situat, on experiència, responsabilitat i lectura del context es posen en joc. I ara s'hi afegeix Interacció en relleu [7], una línia dedicada a rellegir el fons de la plataforma per posar-lo en diàleg amb el present. Aquesta arquitectura no només ordena continguts: estructura una comunitat de lectura i d’intercanvi professional.

Aquesta última línia és especialment reveladora del projecte. Tornar sobre textos publicats fa anys no és un exercici de nostàlgia ni de curadoria amable. És assumir que el pensament cultural també té història, que les idees no caduquen de cop però sí que canvien de sentit quan el context es transforma. Rellegir és també una forma d'avaluar: què vam veure, què no, què ha canviat i què persisteix. En aquest sentit, Interacció no només produeix contingut; construeix memòria crítica. I la memòria, quan és compartida, és també una forma de comunitat professional. 
  

Pensar també té estructura  Foto: @joshua_hoehne
  

A aquesta arquitectura editorial s'hi suma també una nova línia de peces breus i visuals [8], orientada a connectar gestos artístics, conflictes simbòlics i debats globals amb les tensions concretes de les polítiques culturals municipals. Quan un govern decideix quines paraules es poden dir, o quan un artista les fa sonar de nou, el que està en joc no és només una qüestió estètica: és el camp del que és pensable, discutible i governable. Llegir aquests gestos des del món local no és anecdòtic; és una manera de situar la pràctica cultural municipal dins les disputes contemporànies pel llenguatge, la memòria i el poder simbòlic., i de fer-ho des d’un espai compartit de lectura i debat.

Hi ha, però, una mirada imprescindible perquè aquest projecte tingui sentit ple: la dels tècnics i responsables municipals. No com a veu a exhibir ni com a relat d'experiències individuals, sinó com a mirada situada, construïda des de la responsabilitat institucional i des de condicions sovint complexes. Pensar des de dins no és una posició còmoda ni neutra: és una manera d’intervenir en els marcs que fan possibles —o impossibles— determinades polítiques, encara que no sempre adopti formes visibles o explícites. Fer visible aquesta mirada implica també reconèixer que l’arquitectura del projecte no ha de funcionar com una barrera, sinó com un suport estable perquè aquestes veus puguin trobar espai, llenguatge, reconeixement i interlocució amb altres professionals.

Tot això configura una aposta clara. Interacció no vol ser una graella de publicacions, sinó una infraestructura de criteri i de comunitat professional: un espai on l'actualitat, els debats, les pràctiques municipals, els marcs teòrics, les veus professionals i la memòria editorial es reforcen mútuament sense tancar-se sobre si mateixos, i amb la voluntat que la comunitat que en forma part pugui reconèixer-s’hi, intervenir-hi i fer-la seva. Pensar la cultura local amb profunditat, amb perspectiva i amb voluntat d’incidir no és una tasca reservada a qui escriu, sinó un exercici compartit.

Perquè no construir sentit, deixar que tot passi sense lectura ni conflicte, també és una opció política, només que acostuma a presentar-se com si no ho fos.

   
 _____________________________________________________________________________________________________