Aplicació del Reglament d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives: aspectes clau

El passat 25 de febrer va tenir lloc al CERC una sessió formativa dedicada al Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives, adreçada especialment als responsables municipals i organitzadors d’activitats lúdiques i culturals. La jornada, conduïda per Alba Tuca, va comptar amb una elevada participació i va oferir una anàlisi exhaustiva del marc normatiu que regula aquest tipus d’activitats, així com dels procediments administratius i les responsabilitats que se’n deriven.
  

La sessió es va centrar en l’aplicació pràctica del Decret 112/2010, de 31 d’agost [2], pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives, i en la normativa relacionada, principalment la Llei 11/2009, de 6 de juliol [3], així com les modificacions introduïdes per la Llei 5/2017, de 28 de març [4] i altres criteris interpretatius. Es va posar en relleu l’evolució normativa dels darrers quinze anys i es va aprofundir en els aspectes fonamentals que cal conèixer per gestionar correctament aquests esdeveniments des de l’àmbit municipal.

Durant la sessió es van exposar les diferents tipologies d’activitats que regula el reglament, els àmbits d’actuació municipal i els règims d’intervenció administrativa vigents, que inclouen l’autorització o llicència, la comunicació prèvia i la declaració responsable. També es va destacar que la intervenció municipal ha d’abordar la gestió d’aquestes activitats des d’una perspectiva global i interdisciplinària, més enllà del marc específic d’espectacles i activitats recreatives.

Un dels punts destacats de la sessió va ser la importància d’entendre l’estructura dels règims d’intervenció administrativa: llicència, comunicació prèvia i declaració responsable, i com l’evolució normativa ha afavorit la simplificació administrativa i la responsabilització dels promotors. Es va posar èmfasi en la necessitat que els ajuntaments no només actuïn com a tramitadors d’autoritzacions, sinó com a garants de la seguretat, la convivència i el respecte normatiu.

Aquest enfocament transversal implica integrar altres normatives sectorials que incideixen directament en l’organització d’actes públics. A la formació es va analitzar com la tramitació d’aquestes activitats s’interrelaciona amb la normativa de prevenció i seguretat en matèria d’incendis, regulada per la Llei 3/2010, de 18 de febrer [5], i amb les obligacions relatives a la redacció de plans d’autoprotecció segons la Llei 30/2015, de 29 de juny [6].

A més, es van abordar altres àmbits normatius que condicionen la celebració d’aquestes activitats, com ara les afectacions mediambientals (especialment les acústiques i de residus), les condicions sanitàries dels serveis de bar associats als esdeveniments, i les ordenances municipals d’ocupació de la via pública i de regulació de sorolls. També es van tractar aspectes vinculats a activitats recreatives amb risc d’incendi forestal, activitats fisicoesportives en el medi natural, legalització d’instal·lacions de seguretat industrial, activitats firals, i espectacles amb presència d’animals o ús d’artificis pirotècnics.

Un dels blocs centrals de la sessió va estar dedicat a les activitats recreatives de caràcter extraordinari i a les estructures no permanents desmuntables, com poden ser les firetes, circs o food trucks, així com a les activitats culturals organitzades en pavellons municipals polivalents. Es va destacar la necessitat de garantir el compliment de les mesures de seguretat en aquest tipus d’activitats i la importància de disposar d’autoritzacions prèvies, segons el règim d’intervenció aplicable.

En aquest sentit, es van recordar les obligacions que estableix el reglament pel que fa a la identificació de l’organitzador i la disponibilitat dels espais, la previsió d’espais d’aparcament i de circulació de vianants, la contractació de personal de control d’accés i de vigilància, la disposició d’un pla d’autoprotecció i de serveis sanitaris i higiènics adequats, la valoració de l’impacte acústic, la contractació d’una assegurança de responsabilitat civil i el compliment de les mesures de prevenció d’incendis.

A més, durant la sessió es va voler posar l’accent en alguns aspectes concrets que els tècnics i les tècniques municipals han de tenir presents en la seva pràctica quotidiana, especialment quan dissenyen o autoritzen activitats culturals i lúdiques.

Un d’aquests punts fa referència a les excepcions que recull la normativa. La modificació introduïda per la Llei 5/2017, de 28 de març [4] especifica que determinats actes de caràcter veïnal o associatiu queden exclosos de l’aplicació de la Llei 11/2009 [3]. Concretament, aquesta exclusió afecta aquelles activitats que tinguin un aforament reduït, de fins a 150 persones, o mitjà, de fins a 500 persones, sempre que es desenvolupin fora d’establiments oberts al públic i que tinguin un caràcter eminentment comunitari. També queden fora d’aquest règim les manifestacions festives incloses al Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya, sens perjudici del que puguin establir les ordenances municipals.

D’altra banda, es va recordar la importància de tenir en compte l’annex I del Decret 112/2010 [2], que defineix què s’entén per espectacles teatrals, audicions musicals i manifestacions festives de caràcter cultural i tradicional. Aquest decret també estableix obligacions específiques per a les activitats musicals o recreatives que prevegin un gran volum d’assistents. En concret, determina que quan l’aforament autoritzat sigui igual o superior a 1.000 persones, l’organització ha de disposar d’una infermeria o, si escau, d’un vehicle medicalitzat per garantir l’assistència sanitària adequada.

Així mateix, es va recordar que les persones físiques o jurídiques organitzadores de l’activitat són responsables legals de la mateixa, i que estan obligades a contractar una pòlissa d’assegurança  per cobrir els possibles danys personals o materials que puguin derivar-se de l’esdeveniment.

La sessió va posar especial èmfasi també en la importància de tenir presents les limitacions en matèria de contaminació acústica. Les activitats públiques que utilitzin sistemes electroamplificats de so han d’assegurar que el nivell sonor màxim no superi els 100 dB(A) en els punts d’accés públics i els 80 dB(A) a la façana més exposada. També es va recordar que, quan es consideri necessari, l’ajuntament pot exigir la instal·lació de limitadors de so amb enregistradors.

Finalment, es va insistir en la necessitat que els projectes d’activitats d’equipaments municipals, com pavellons o centres cívics, contemplin des del moment de la seva autorització tots els usos previstos, per tal d’evitar haver de tramitar autoritzacions extraordinàries innecessàries.

En conjunt, la formació va permetre posar de manifest la complexitat normativa que envolta l’organització d’activitats recreatives i espectacles públics, així com la necessitat que les administracions municipals adoptin un enfocament integrat i rigorós per garantir el correcte desenvolupament d’aquestes activitats, vetllant sempre per la seguretat, la convivència i el respecte a la normativa vigent.

___________________________________________________________________