Els meus millors consells, de Jordina Puntí Abelaira

Arriben els primers consells del 2025 i ho fan de la mà de la Jordina Puntí Abelaira.
      

Llicenciada en Filosofia i Lletres (Secció Filosofia) ha cursat diversos màsters i postgraus en Cultura Popular i Tradicional, en Empreses Culturals i el Màster de Gestió Cultural a la Universitat de Barcelona.

Ha treballat com a gestora cultural a Sant Cugat del Vallès, i ha estat la cap del Servei de Cultura de Cerdanyola, i de Patrimoni, Turisme i Innovació cultural a Sant Cugat, així com Directora de l’Àrea de Cultura. Durant aquests anys ha impulsat i ha participat en diversos projectes com el disseny i la creació de la Biblioteca Central de Cerdanyola, els Museus d’Art i Poblat Ibèric de Cerdanyola, el Museu del Tapís Contemporani de Sant Cugat, sempre tenint en compte els preceptes de de l’Agenda 21 de la Cultura i els Drets Culturals.

Des del 2020 és la Cap de Servei de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell i impulsa i coordina el projecte Sabadell Centre de Cultura.
 
   
           

Escolto:

La música que m’agrada i que m’ha acompanyat tota la vida ha estat sobretot la de grups que m’han tocat l’ànima. He escoltat pop-rock anglès i americà, però sobretot els grups catalans de la primera, la segona i la tercera onada (des del Lluís Llach o la Maria del Mar Bonet passant pels Pets o Lax’n Busto, a Manel, els Amics de les Arts, etc.). També m’agrada la música més clàssica i gaudeixo especialment amb Purcel o Bach. Darrerament, Sabadell m’ha apropat a l’òpera [2] i a la música simfònica amb els concerts de la nostra temporada teatral, i en gaudeixo realment! 

I sabeu també què escolto? Els companys i els amics quan em parlen, la ràdio i la televisió, i això m’aporta molt. Una part molt important dels aprenentatges no ve dels llibres, sinó de les persones sàvies que tenim al voltant.
   

 LLegeixo: 

Una de les meves passions és la literatura, els clàssics i la poesia. Els llibres m’acompanyen a la tauleta de nit i els vaig agafant i rellegint. També m’agrada apropar-me a les novetats, sobretot les que presentem a la ciutat o les que ens aporten noves mirades a nous temes d’actualitat. També he de dir que, molts d’aquests llibres em cauen de les mans, perquè no m’agraden o perquè trobo que no estan ben escrits o ben resolts, i com deia Danniel Pennac, em reservo el dret de no acabar-los!

Els darrers llibres que he llegit són El consentiment [3], de Vanessa Springora, Confeti [4] de Jordi Puntí, Silencis [5] de Tillie Olsen, Hanna Arendt, El mon en joc, de Fina Birulés o La Teresa se’n a la Lluna [6] i La vida autèntica [7], de Montse Barderi o Ara i cada demà [8] de la Glòria Gasch. També m’agrada tenir damunt la tauleta un llibre de poesia per anar agafant de tant en tant. Gabriel Ferrater [9] és el fix que mai no se’n mou.
     

Algú que trobo molt interessant: 

Al llarg dels anys hem anat trobant persones que han estat referents en l’àmbit de la cultura i de la gestió cultural. Alguns són més visibles o d’altres treballen des de les bambolines però ens faciliten la feina, ens marquen camins i ens ajuden a tirar endavant els projectes i veure cap on anem. Penso per exemple en Noam Chomsky [10], en Josep Ramoneda, la Fina Birulés [11]. Però en cada àmbit trobem persones que són valentes i que ens han fet i ens fan fer passos endavant en la creació, com la Fina Miralles en arts visuals, la Clara Peya en música o l’Eva Baltasar [12] en literatura, entre d’altres.
    

Seguiu aquestes organitzacions: 

Hi ha moltes organitzacions que són i han estat referents en la cultura, que des de la base, des del voluntariat i l’autogestió han permès resistir els totalitarismes i el pensament únic. Estic pensant en Òmnium Cultural [13] i la bona tasca de resistència cultural que ha fet durant dècades com a exemple proper i paradigmàtic. També hi ha iniciatives que, gràcies a internet com a plataforma de divulgació i creació de continguts, ens han permès democratitzar la cultura i fer arribar informació i opinió de forma oberta i universal. En són exemples la revista Núvol [14], Catorze [15] o el Quadern de les idees, que segueixo regularment.
     

Això em manté desperta a la nit: 

La nit és un molt bon moment per gaudir dels espectacles, dels sopars amb els amics o per ballar swing. Això m’estimula i em fa viure millor i m’ajuda a dormir. De totes maneres, quan s’acosten els grans esdeveniments de la feina (quan s’acosta la festa major, o la cavalcada de reis, o aquells grans actes en què t’hi jugues molt, perquè són de molta responsabilitat o perquè afecten a milers de persones) o quan les persones que estimo tenen problemes se m’acumula la tensió i a les cinc de la matinada em desperto de sobte. I fins que la raó no posa les coses a lloc, fins que no prenc decisions o veig com he d’afrontar les situacions, no m'adormo de nou.
   

Articles Interacció. Indispensable! 

Des de l’aparició de l’Agenda 21 de la Cultura, fa molts, molts anys, el tema dels drets Culturals i la participació ha estat un dels que m’han interessat més. Fa anys vam treballar des de Sant Cugat, l’Agenda 21 de la Cultura [16] i una proposta encaminada a definir i consolidar quins són els drets culturals i posteriorment, treballar per garantir-los a la ciutadania. Des de sempre, doncs, els treballs i les experiències relacionades amb aquesta temàtica han estat les que m’agrada més llegir i estar al dia. Per aquest motiu, tot el treball que s’està fent per la futura Llei dels Drets Culturals [17] i els articles relacionats m’interessen. El darrer ha estat: Aportacions a una futura llei de drets culturals a Catalunya: reptes i reflexions des dels sectors artístic, cultural i creatiu. [18]

_____________________________________________________________________