Els meus millors consells, de Blai Marginedas Sayós

 
Arriben els darrers Millors Consells d’aquest 2024!

Recomanacions que cada mes ens aporta una persona referent en l’àmbit de la cultura per tal d’inspirar-nos amb noves lectures, bona música i podcasts, associacions i entitats a seguir i alguna que altra cabòria que ens fa treure el son a les nits.

Aquesta vegada ens acompanya en Blai Marginedas Sayós, actualment tècnic de Cultura a l’Ajuntament de Torelló [2] i responsable de la coordinació del Festus, Festival d’Arts al Carrer de Torelló [3], el cicle d’estiu Les Fresques [4], el Carnaval de Terra Endins [5], la Festa Major, així com la relació amb les entitats municipals.

Després de formar-se en Arts i Disseny, ha participat en una gran varietat de projectes que engloben les arts visuals i les escèniques, i des de diversos angles: des de la crítica, la comunicació, la gràfica, la coordinació, la gestió i la programació.
 
   

Escolto: 

Últimament m’he retrobat amb el disc Bellavista dels cordovesos Viva Belgrado, tot i que també m’agrada força el seu darrer treball, Cancionero de los cielos. M’agraden perquè a poc a poc s’han llençat a l’experimentació, tot i que no han abandonat els orígens en l’screamo i el post-punk.

Sempre he dit que el meu disc preferit és In Rainbows [6], de Radiohead, i m’ho reafirmo especialment quan veig que artistes que segueixo tenen exposat a les seves habitacions la portada d’aquest icònic disc.

A nivell internacional, porto temps idolatrant a Big Thief [7] i mig enganxat a grups con Fontaines D.C [8]. Ara mateix, però, tinc força ganes de saber què estan preparant l’Anna Andreu i la Marina Arrufat, com també estic atrapat en els dos primers avançaments de Pau Vallvé.

M’ha sorprès molt gratament l’evolució dels murcians Maestro Espada, sobretot després de l’impressionant concert que van oferir al MMVV. En el mateix mercat, també vaig fer una última descoberta: Ada Oda. Un grup de punk, provinents de Bèlgica, però que fa totes les lletres en italià i que desprenen un directe carregat d’energia.  

Últimament, però, he tendit a escoltar més podcast que música. Vaig escoltar una vegada que a partir dels 33 costava més descobrir nova música. No vull autoenganyar-me i prefereixo dir que sempre he tingut molta inquietud a que m’expliquin coses, la qual cosa és certa. Alguns dels meus programes de referència són Ciutat Margada [9], de David Guzmán, Plaersdemavida de Paula Carreras  i la secció quinzenal de Sergi Pàmies, al versió Rac1 o qualsevol secció de ràdio que pugui fer l’escriptor.
   

Llegeixo: 

Feia temps que no m’enganxava tant un best seller com Demà, i demà, i demà [10], de Gabrielle Zevin. Per altra banda, m’ha agradat i capficat força Els murs invisibles [11] de Ramon Mas. En aquesta novel·la autobiogràfica, més enllà de compartir els fantasmes del suïcidi d’un amic, Mas també relata l’escena de hardcore que girava entorn de la xemeneia de Vic. Encara no m’havia encarat amb una novel·la que relatés un escenari que poc o molt he viscut i que en conec alguns dels protagonistes, a part de ser una bona reflexió sobre l’amistat i el pas dels anys.
   

Algú que trobo molt interessant: 

En l’àmbit de la gestió cultural hi ha gent que trobo molt interessant per com estan desenvolupant els seus esdeveniments culturals: la Tena Busquets amb Sismògraf [12], en Francesc Viladiu amb el Càntut [13] i l’Aphònica [14], en Jordi Duran, ara a La Mercè [15] i abans a Fira Tàrrega [16], l’Ariadna Rodríguez i l’Iñaki Álvarez del Nyamnyam [17], l’Anna Giribet a Fira Tàrrega o en Pep Pla, ex director del TNT. [18] Amb tots ells ens coneixem personalment i he pogut conversar i conèixer els seus projectes.
   

Seguiu aquestes organitzacions: 

Potser per defecte professional i per amistat segueixo moltes propostes de festivals d’arts d’escènica i de música. Soc un fidel de Cantilafont [19], però també sovintejo l’espai de creació de Can Grau a Roda de Ter [20] i malgrat que encara no hi he anat, tinc moltes ganes de visitar La Cremallera a Roda de Ter. D’altres espais que trobo molt interessants podrien ser l’espai Nyamnyam de Mieres, abans citat, o el Konvent [21] de Cal Rosal.
   

Això em manté despert a la nit: 

Són molts els temes que m’irriten o em preocupen, però, pocs els que em treuen el son. Toquem fusta, però, ara passo una bona temporada de son i dormo seguit. Si que en els últims anys m’he acostumat a no anar a dormir molt tard i en canvi llevar-me molt d’hora per treballar amb projectes més personals. Tot i així, sempre que he tingut temporades d’insomni, de llevar-me a les 3 de la matinada i no poder adormir-te fins les 4 i massa sovint han estat per temes relacionats amb la feina, ja sigui per no tenir-ne o per anar desbordat.
   

Articles Interacció. Indispensable! 

Mentiria si digués que abans d’aquest entrevista ja coneixia la comunitat. Així que recomanaré les entrevistes a l’Anna Cerdà [22] i la Mireia Calafell [23]. A partir d’ara miraré de seguir-vos perquè sou indispensables

         

 

 

_____________________________________________________________________