Recuperar no és transformar: la cultura després de la pandèmia

  
L’informe del CoNCA sobre l’estat de la cultura i de les arts 2022 situa el sistema cultural en un moment de represa, però també d’interrogació. La recuperació de l’activitat no resol per si sola les tensions acumulades. El repte és més profund: redefinir el model en un escenari que ja no és el d’abans.
  

El 2022 es presenta com un any de retorn progressiu a la normalitat, amb la reactivació dels sectors culturals després de l’impacte de la covid-19. Les platees tornen a omplir-se i es reprèn l’activitat, tot i que amb incerteses inicials i amb un públic que triga a recuperar els hàbits . Aquesta represa té un component gairebé físic, de tornar a ocupar espais i recuperar ritmes.

Ara bé, aquesta aparent normalització conviu amb una sensació compartida dins el sector: la pandèmia no només va interrompre l’activitat, sinó que va fer visibles debilitats estructurals que continuen vigents. La precarietat de molts professionals, la fragilitat de les petites estructures i la dificultat per consolidar trajectòries sostenibles es mantenen com a qüestions centrals.

En paral·lel, l’informe destaca un increment rellevant dels recursos públics. El pressupost de cultura de la Generalitat creix de manera significativa i s’acosta progressivament a l’objectiu del 2%. Aquesta millora no és menor, però obre un debat de fons: augmentar recursos és condició necessària, encara que no suficient, per transformar el sistema. La qüestió és com s’orienten aquests recursos i amb quins criteris.

Un altre element destacat és la incorporació de processos participatius en la definició de polítiques culturals . Aquesta obertura apunta a una voluntat de reconnectar amb els sectors i d’introduir pluralitat en la presa de decisions. Cal veure fins a quin punt aquesta participació es tradueix en canvis efectius o es queda en una capa consultiva.

L’informe també insisteix en la necessitat d’ordenar els reptes del sistema cultural i establir prioritats clares . No es tracta només d’identificar problemes, sinó de construir una agenda amb direcció. En aquest sentit, el document combina dades, percepcions i recomanacions amb la voluntat explícita d’incidir en les polítiques públiques.

El diagnòstic que en resulta és ambivalent. D’una banda, hi ha signes de recuperació i una certa reactivació institucional. De l’altra, persisteix la sensació que el sistema cultural continua funcionant en equilibri precari, amb avenços que no acaben de consolidar-se.

El 2022 no és tant un punt d’arribada com un punt d’inflexió. La cultura ha tornat a posar-se en marxa. El que queda obert és si aquesta represa servirà per reproduir les dinàmiques anteriors o per impulsar un canvi real en la manera d’entendre i governar el sistema cultural.
  

PDF [2022] Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts a Catalunya [2]