La innovació també neix lluny de les metròpolis

  
La relació entre cultura, creativitat i desenvolupament territorial acostuma a explicar-se des de les grans ciutats. Les economies d'aglomeració, la concentració de talent i la densitat institucional han alimentat la idea que la innovació és, sobretot, un fenomen urbà. Aquest informe elaborat en el marc del projecte europeu IN SITU [2] qüestiona aquesta mirada i aporta evidències sobre el paper que les indústries culturals i creatives (ICC) exerceixen en territoris no urbans.

A partir d'una extensa revisió bibliogràfica i d'una anàlisi quantitativa de regions europees entre 2011 i 2019, els autors mostren que les ocupacions culturals i creatives contribueixen de manera significativa a la innovació també en àrees intermèdies, rurals i perifèriques. El treball resulta especialment rellevant per a les polítiques culturals locals perquè desplaça el debat des de la compensació territorial cap al reconeixement de la cultura com a actiu de desenvolupament i innovació.

L'informe parteix d'una constatació crítica: la recerca sobre innovació ha estat marcada per un fort biaix urbà, malgrat que nombrosos estudis mostren que les regions perifèriques també innoven, encara que ho facin a través de mecanismes diferents dels de les grans concentracions metropolitanes.

Els autors analitzen la relació entre la presència de treballadors en ocupacions culturals i creatives i dos indicadors d'innovació: les patents i les marques registrades. Els resultats mostren una associació positiva entre ocupacions creatives i innovació a escala regional. Aquesta relació és especialment intensa en el cas de les marques, que sovint reflecteixen innovacions vinculades al disseny, la diferenciació de productes, la identitat territorial o les estratègies comercials.

La recerca revela un element especialment interessant per als territoris no urbans. En aquestes regions, l'augment de les ocupacions creatives s'associa a un increment molt més marcat de les marques registrades que de les patents. Això suggereix que les ICC contribueixen a formes d'innovació menys tecnològiques i més relacionades amb el valor simbòlic, la creativitat aplicada, la singularització dels productes i la construcció de relats territorials.
  

▌Les indústries culturals i creatives poden actuar com a motors d'innovació territorial també en contextos rurals i perifèrics, connectant talent, identitat i desenvolupament local.
  

L'estudi també observa que el capital humà qualificat reforça aquest efecte, actuant de manera complementària a les ocupacions creatives. Les regions no urbanes que combinen talent creatiu i nivells elevats de formació mostren una major capacitat innovadora.

Un altre resultat destacat és el paper de les dones en les ocupacions creatives. Les dades indiquen una associació positiva entre la presència femenina en professions creatives i la innovació regional, especialment en relació amb les marques registrades. Aquesta tendència es manté tant en àrees urbanes com en territoris intermedis i rurals.

Més enllà dels resultats estadístics, la revisió de la literatura identifica diversos tipus d'efectes indirectes o spillovers generats per les ICC: atracció de talent, dinamització de xarxes locals, renovació de sectors tradicionals, construcció d'identitats territorials, increment de la capacitat emprenedora i generació de formes d'innovació social. La contribució de la cultura al desenvolupament territorial apareix així com un fenomen més ampli que el seu impacte econòmic directe.

Aquest és probablement el principal interès del document. Les indústries culturals i creatives no apareixen només com un sector que cal sostenir, sinó com una infraestructura de coneixement i innovació capaç d'activar recursos territorials que sovint queden invisibilitzats en les estadístiques convencionals. Per als municipis petits i mitjans, aquesta lectura aporta arguments per entendre la cultura no únicament com una política de cohesió o de qualitat de vida, sinó també com un factor que contribueix a la capacitat d'innovació i adaptació dels territoris.  
  

Referència

Castaldi, C., Cortinovis, N., i Tessarin, M. S. (2023). Socioeconomic contributions and spillovers of CCIs in non-urban regions (Deliverable 1.1, IN SITU Project). IN SITU.

Text complet (pdf) [3]