La música clàssica catalana davant el mirall

L'Associació Catalana d'Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC) ha presentat la segona edició de l'informe "La situació actual de la música clàssica a Catalunya", que analitza les dades referents al 2022 a càrrec del grup de treball Rescue de la Universitat de Barcelona que coordinen les doctores Arlinda Garcia i Magda Polo. L'anàlisi parteix d'una base de dades que s'ha incrementat respecte de l'any passat fins arribar a més de 2.200 concerts, tot i que es repeteix la dificultat en l'accés a les dades dels equipaments. La principal conclusió de l'informe és que el 2022 es va produir un increment d'activitat del 33,7%, que arriba al 50% en el cas dels grans equipaments i que s'atribueix a la recuperació postpandèmia. El sector encara és molt masculí segons l'informe, el repertori de les compositores representa només el 5,5% en el global de la música culta interpretada.
  

El passat dimecres 13 de desembre a la Sala Capmany (Muhba_Casa Padellàs) es va presentar l’informe La situació de la música clàssica a Catalunya (2022), encarregat per l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC) al grup de recerca RESCUE de la Universitat de Barcelona, encapçalat per les Dres. Magda Polo Pujadas i Arlinda Garcia Coll.
 

L’ACIMC elabora aquest estudi anual amb la voluntat d’aconseguir dades científiques i fiables del sector de la música clàssica a Catalunya que permetin confeccionar un mapa de l’activitat musical al nostre país i puguin assistir en la presa de decisions en política cultural en base a les necessitats i tendències detectades i l’evidència de les desigualtats existents.
 

Objectius i metodologia

El principal objectiu que conforma aquest informe és proporcionar informació estratègica per avaluar la situació de la música clàssica a Catalunya des d’una perspectiva integral per mitjà de l’anàlisi comparativa i l’avaluació de:
 

• la distribució territorial d’equipaments, entitats i festivals

• la modalitat (pròpia/externa) i titularitat (pública/privada) de la programació

• la presencia de compositors i compositores, amb especial èmfasi en l’àmbit català

• el grau de contractació dels i de les intèrprets categoritzat per instrument i veu

• els pressupostos i les subvencions.

 
Resultats de la investigació
 
1. Hi ha hagut un volum total de 2.209 concerts (en 541 espais i oferts per 322 programadors), amb un increment d’un 33,7% respecte el 2021, el que demostra que s’ha encetat un camí cap a la recuperació de l’activitat musical, el pes de la qual el porten els espais alternatius de petit format, que generen el 48,6%.

2. Es detecta una manca de circuits que precaritzen el sector, amb gairebé un 60% d’espais que només han programat un concert, un 60% de compositors als quals només se’ls ha tocat una obra i un 60% d’intèrprets que només han tingut una actuació.

3. El repertori d’autoria catalana suposa el 16,4% del total i s’evidencia una aposta per la contemporània, que gaudeix d’una presència del 35,4% en detriment del patrimoni anterior al segle XIX, que només arriba al 5,9%.

4. Pel que fa al gènere, hi ha un increment insuficient d’obres de dones compositores i de dones compositores catalanes (que només suposen el 5,5% i el 1,3%, respectivament) i un estancament en la paritat en instrumentistes dones, que es mantenen en el 33%.

5. Pel que fa a les subvencions de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals), l’increment de pressupost general no va a la clàssica, ja que del 40,6% només s’hi ha destinat el 13,3%, quelcom que ja va ocórrer l’any anterior, la qual cosa suposa una pèrdua d’un 15% de poder adquisitiu en dos anys, agreujat per l’escassa obtenció d’ajuts post-pandèmia, com els Ajuts COVID que només han significat el 0,9%.

6. També es fa palès el desigual repartiment del pressupost de clàssica. D’una banda, hi ha línies que pugen més del 30%, com la de promoció de la música i la d’orquestres prioritàries, mentre d’altres es mantenen com estaven, com les de festivals, formacions estables i música en viu. De l’altra, sis entitats reben el 49,2% del total (una d’elles, el 20%), mentre un 70% es reparteix només el 17,2%.
  

Accions proposades

Les principals accions de millora proposades són les següents:
 

1. Desenvolupar un portal centralitzat de recollida dades de l’activitat musical

2. Completar el mapa d’equipaments SPEEM amb una categoria d’espais alternatius

3. Crear un Institut de Patrimoni Musical que generi un projecte musicològic de país

4. Promoure un circuit estable mitjançant una Oficina de Desenvolupament Artístic

5. Apostar per una Fira de la Música Clàssica de mercat intern

6. Revisar tota la política de gènere de manera integral

7. Empoderar l’intèrpret amb l’assignació d’Ajuts específics a projectes artístics

8. Vetllar pel repartiment just de les subvencions públiques i normalitzar les concessions d’ajuts plurianuals.

Referència

Polo Pujadas, M., García Coll, A., i Rodríguez Salvà, L. (2023). La situació de la música clàssica a Catalunya (2022). Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica.

Text complet (pdf) [2]