Planificació estratègica de museus i centres patrimonials

Associació de Museòlegs de Catalunya [2] (AMC)
 

L’AMC, amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, ha dissenyat el manual pràctic “Planificació estratègica de museus i centres patrimonials” amb la finalitat d’oferir als professionals dels museus i del patrimoni eines útils per millorar les seves competències en la gestió estratègica dels equipaments patrimonials. 

Els sis capítols que componen aquesta publicació de la col·lecció Manuals de Museologia [3] de l’AMC – que està alineada amb el pla “Museus 2030. Pla de museus de Catalunya [4]” – incideixen en les diverses etapes del procés de planificació estratègica, posant l’èmfasi en aspectes com ara l’entorn del museu, la gestió dels públics o les eines digitals de què disposem.

Activitat per reflexionar al voltant de la sostenibilitat al Museu de la Vida Rural | museuvidarural.cat [5]

Margarida Loran [6] és l’encarregada d’obrir el primer capítol amb “La planificació estratègica. Repensar el museu: aturar-se per decidir el futur”, a través del qual explica les nombroses raons que justifiquen l’elaboració d’un pla estratègic, els elements indispensables a tenir en compte i les fases per a la seva elaboració, pas a pas.

Per la seva banda, Olga López Miguel [7] i Juan Antonio Olañeta aporten altres elements importants per a la confecció del pla a “Planificar pas a pas. Apunts metodològics des de l’experiència” i “Disseny i gestió de projectes en museus i equipaments patrimonials”, com ara, les claus per elaborar una anàlisi DAFO consistent, com definir uns indicadors adients per a una correcta avaluació del pla o els fonaments d’eines com el diagrama PERT i el de Gantt.

Al quart capítol, “Planificació estratègica d’un museu a partir de l’anàlisi de l’entorn”, Jaume Colomer [8] indaga en aquells elements del sistema cultural en el qual operen els museus per posicionar-se millor segons el seu context, destacant el valor afegit que suposa comptar amb una planificació participativa que compti amb els stakeholders.

Exposició permanent al Museu de Ciències Naturals de Barcelona | museuciencies.cat [9]

Antoni Laporte [10] aprofundeix en els aspectes relacionats amb l’experiència dels visitants a “Anàlisi i gestió de públics i planificació estratègica”, en el qual ajuda a reflexionar sobre les qüestions que interpel·len els visitants, els valors i les emocions que poden despertar els museus en les persones, però també, sobre els elements que ens aporta el màrqueting canònic (els serveis, la comunicació, l’accessibilitat i el preu).

A l’últim capítol, “Connectar amb visitants i usuaris: comunicació i estratègies digitals”, Conxa Rodà [11] destaca la transformació digital que han d’afrontar els museus per esdevenir espais inclusius, oberts i col·laboratius i aporta, així mateix, eines per a l’elaboració d’una estratègia digital.

La publicació tanca amb un recull de sis experiències d’èxit de diversa índole al panorama català, destacables per les seves accions relacionades amb la inclusió, la sostenibilitat o el diàleg amb el territori. Hi trobem el Museu de Ciències Naturals de Barcelona [9], el Museu de Solsona [12], el Museu de la Vida Rural [5], el Museu de la Mediterrània [13], el Museu Etnològic del Montseny [14] i el MACBA.
 
 
 
 

Podeu consultar i descarregar-vos l’informe:

O. López, I. Lorés (coords.). (2021). Planificació estratègica de museus i centres patrimonials [15]. Associació de Museòlegs de Catalunya. museologia.cat [3]

_____________________________________________________________________