Els meus millors consells, de Gerald-Patrick Fannon

Cada mes, Interacció, inclou un membre de la comunitat que comparteix les seves recomanacions principals de bones lectures, persones per seguir o pòdcasts per escoltar.

Aquest mes, ens acompanya, Gerald-Patrick Fannon [2], gestor cultural, codirector i programador del Teatre-Auditori Sant Cugat [3].
 
 

Escolto: 

Molta música de moltes èpoques, des de Bach i Bill Evans fins a Zaz i Zenet. I també revisito molt sovint les músiques que em van marcar a la meva joventut, sobretot The Beatles, Rolling Stones, David Bowie, The Cure, Brian Eno, INXS, The Smiths... I músiques d’arreu, sobretot, la catalana, espanyola, brasilera, francesa, italiana i africana. I música basca també, que porto gairebé 30 anys estudiant euskera i la música sempre és una bona eina per aprendre idiomes gaudint. Un des discs que més escolto, fins i tot mentre treballo, és “Kind of Blue [4]” de Miles Davis, una meravella. I un artista actual que em sembla interessantíssim és el belga Stromae [5], amb cançons com “L’enfer” i “Fils de joie”.  No em puc imaginar un dia sense música.  I també, entre moltes altres coses, escolto pòdcasts, àudio-contes i sessions de meditació guiada a Spotify
 

(Re)lectura: 

Abans llegia molt més, però la meva feina és molt exigent a nivell d’horaris, entre la pròpia gestió, cobrir funcions al Teatre-Auditori Sant Cugat i també visionar espectacles arreu per anar construint les programacions del Teatre. Tot i això, llegeixo cada dia, encara que siguin 15 minuts al llit. En aquests moments estic llegint Hamnet [6] de Maggie O’Farrell, que m’està agradant molt, sobretot l’ambientació i la força descriptiva d’aquesta autora nordirlandesa. Però acostumo a tenir 4 o 5 llibres diferents sobre la tauleta de nit i els vaig alternant segons el meu estat d’ànim. En aquest moments, els altres són: “Quinze contes” de Guy de Maupassant, The Mysterious Affair at Styles [7] d’Agatha Christie, Lectura fácil [8] de Cristina Morales i “Zekale artean harrapaka” (versió basca d’El vigilant en el camp de sègol [9]) de J.D. Salinger.
 

Algú que trobo molt interessant: 

M’agrada molt seguir les periodistes Clarissa Ward [10] i Nima Elbagir [11] a la CNN i Zeinab Badawi [12] i Stephen Sackur [13] a la BBC. El programa “Hard Talk [14]” (Converses Dures) de Sackur no me’l perdo mai. I una altra persona que segueixo molt és Stephen Fry, conegut per pel·lícules com “Els amics de Peter” (1992) i “Wilde” (1997) i sèries d’humor com “A Bit of Fry & Laurie” (1987-95) amb Hugh Laurie, que després protagonitzaria la sèrie “House”. Com a curiositat, aquests dos grans personatges van ser presentats a la Universitat de Cambridge per la seva amiga comuna, Emma Thompson. A més d’opinar de forma brillant sobre un munt de temàtiques, Stephen Fry també ha parlat molt obertament de la seva bipolaritat per tal de sensibilitzar la gent sobre la importància de la salut mental.
 

Seguiu aquestes organitzacions: 

En el món cultural un exemple molt concret és Apropa Cultura [15], una iniciativa que ja porta 17 anys funcionant i consolidant-se i que té per objectiu millorar la vida de persones en situació de vulnerabilitat a través de la cultura, amb un ampli ventall d’espectacles i activitats culturals a preus molt accessibles. A més de col·laborar-hi com a teatre amb la nostra programació estable, també hi som amb activitats com Un matí d’orquestra [16], que fem amb l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, i que inclou un taller musical participatiu, una trobada amb músics de l’Orquestra i un assaig plenari en directe. Hem fet aquesta activitat amb persones amb diversitat funcional cognitiva i gent gran, i realment la seva reacció/satisfacció és corprenedora. S’ha d’aplaudir molt la feina que fa la Sonia Gainza [17] i el seu equip des de L’Auditori [18] i, sobretot, amb aquestes iniciatives més proactives, en el marc del metaconcepte Quan obrir les portes no és suficient.
 

Això em manté despert a la nit:

El dolor de la maleïda artrosi, per exemple. I, de vegades, pensant en la feina i la llarga llista de temes per gestionar. Jo abans dormia com un soc i la meva dona sempre em deia que podia caure una bomba i que jo seguiria dormint com si res. I parlant de bombes, l’estat actual del planeta és desolador i és molt frustrant pensar que mai no aprenem. Ja és un tòpic però, realment, quin món estem deixant als nostres fills i filles?

En general, és bastant depriment seguir les notícies i veure la magnitud de la tragèdia, però llavors ens posen un reportatge d’un gos jugant a pilota amb una foca per recordar-nos que la vida també pot ser bella i divertida. Va, Sísif! Agafa la roca i torna a pujar!
 

Articles Interacció:

Moltes gràcies per ser-hi! És una font de formació i reflexió contínua. Dels últims articles que he llegit, destacaria la presentació de la plataforma Escena Digital de Catalunya i de l'article Cultura per a la vida [19], Les arts, un dret i una professió [20], de Gemma Carbó, i l’entrevista a Simona Levi (El sector cultural, des de fa un temps, ha abandonat el debat per a la transformació social [21]). Com apuntava l’amic Lluís Calvo [20] al seu article del mes de març, els articles i les entrevistes són sempre molt interessants i útils, i l’apartat dels consells també. Espero que aquest estigui a l’altura. Per mi, un gran consell sempre ha estat: “You can't always get what you want” (No sempre aconsegueixes el que vols). Però, com diu la cançó (que també us recomano de passada- la versió amb cor), “If you try, you may find you get what you need. (Si ho intentes, potser aconsegueixes el que necessites).

_____________________________________________________________________