Reactivar no és recuperar: l’Anuari SGAE 2022 i el retorn incomplet de la cultura

  
Després de l’any del col·lapse, el 2021 marca el retorn de l’activitat cultural. L’Anuari SGAE 2022 ho confirma amb dades contundents de creixement. El problema és un altre: la distància amb el món previ a la pandèmia continua sent molt gran.  

L’Anuari SGAE 2022 analitza el comportament de les arts escèniques, musicals i audiovisuals durant el 2021, un any definit per la reactivació després de la paralització del 2020. Les dades mostren un repunt molt intens de l’activitat, però també deixen clar que el sector continua lluny dels seus nivells estructurals.

Els indicadors creixen amb força respecte al 2020. Els espectacles en viu augmenten un 41,5%, les sessions de cinema un 45%, el públic un 56% i la recaptació un 52% . Aquestes xifres reflecteixen un efecte rebot evident: el sector torna a funcionar després d’un any pràcticament aturat.

Ara bé, aquesta recuperació té límits clars. Malgrat l’increment generalitzat, els nivells d’activitat, assistència i ingressos continuen molt per sota dels registres de 2019. La cultura es reactiva, però no recupera la seva escala anterior. Aquesta distància és clau per entendre el moment.

Les causes d’aquesta recuperació incompleta són diverses. D’una banda, el 2021 encara està condicionat per restriccions d’aforament, cancel·lacions i incertesa sanitària. De l’altra, els hàbits de consum cultural no es restableixen de manera immediata. Tornar a obrir no implica automàticament recuperar el públic.

Aquesta tensió es fa especialment visible en les arts en viu. L’activitat torna, però amb menys densitat i amb una demanda encara continguda. El cinema segueix una dinàmica similar, amb un augment de sessions però amb dificultats per recuperar el volum d’espectadors. El sector audiovisual, mentrestant, continua immers en la transformació digital que ja venia d’abans de la pandèmia.

El valor de l’Anuari és que permet llegir aquest moment com una fase intermèdia. El 2021 no és ni la continuació del col·lapse ni una recuperació plena. És un any de transició en què el sistema cultural prova de reactivar-se mentre encara arrossega les limitacions del context.

El creixement de 2021 pot donar una imatge de recuperació ràpida, però en realitat posa en evidència la profunditat de la caiguda anterior. Per tornar als nivells prepandèmia no n’hi ha prou amb créixer un any, cal sostenir aquesta recuperació en el temps.

El que queda obert és el ritme i la forma d’aquest retorn. L’Anuari SGAE 2022 no mostra un sistema restaurat, sinó un sistema en reconstrucció, amb incerteses sobre la capacitat de recuperar públics, estabilitzar models econòmics i adaptar-se a un entorn que ja ha canviat.
  

Tots els volums de l'Anuari SGAE estan digitalitzats i se’n poden consultar, gratuïtament, tots els continguts i capítols. 
  
Fundación SGAE (2022). Anuario SGAE de las artes escénicas, musicales y audiovisuales
http://www.anuariossgae.com/anuario2022/home.html [2]