Col·lectiva75. Idees i coordenades per una cultura a Mataró

“Transversalitat

Traçar línies entre teixits diferents. Ser eixams de teixidors, cosidors, relligadors. Elaborar imaginaris transversals segurament és això. Teixir ponts entre comunitats diferents, espais diferents, persones diferents, universos diferents. El fil per a cosir serà sempre la memòria d’un projecte en comú on hi hagi una mica espai per a tot i per a tothom. Això va contra les teories del “long tail” de Chris Anderson (2006), els mercats de nínxol, els clústers sectorials, la diferència específica i l’especialització extrema. Potser, en comptes de pobles de llibreries, necessitem fàbriques de creació d’art infantil de tot tipus. Si volem dibuixar futurs culturals en comú, el traç haurà de ser plural, barrejat, transversal, impur. Un traç com la vida mateixa.”

Aquesta i altres reflexions són les que Eloi Aymerich Casas [2], membre de la comunitat Interacció, ens presenta al llibre que acaba de publicar “Col·lectiva75. Idees i coordenades per una cultura a Mataró [3]”. Una obra a cavall entre l’assaig i el dietari personal on a partir de la pròpia experiència, el coneixement del món local i l’activisme cultural es fa un repàs del que ha funcionat, del què ha anat malament i del què es podria fer millor. L’autor defensa les cooperatives locals i els projectes culturals que neixen a partir de l’associacionisme [4] com una de les principals llavors per mantenir viva la cultura.

L’origen i punt de trobada d’aquesta obra és Mataró. A partir del coneixement de l’acció cultural local [5] es fa una reivindicació d’una manera de fer global. Perquè allò local pot esdevenir d’interès global, sobretot en un món on la globalització afecta a tots els nivells i sectors en tant que modifica dinàmiques socials, econòmiques, culturals i defineix la societat actual. Així doncs, des del món local i les polítiques culturals es poden dissenyar processos que potenciïn i enlairin la realitat i singularitat local per esdevenir universal. En aquest sentit l’autor defensa l’acció col·lectiva local, ja sigui mitjançant el cooperativisme [6] o l’associacionisme com a manera de fer global.

“Col·lectiva (I)

Com titula Jean-Louis Laville [7] una de les seves obres, associar-se per al bé comú. No és només una bona idea. Passa a ser fonamental. El virus demostrarà que les solucions individuals no serveixen davant de les coses importants. Un recordatori que havíem oblidat en la nostra vida postolímpica, postdictadura, posttransició, postfòrumdelescultures, postajuntamentsdemocràtics, post15M, post1O. L’acció col·lectiva no ha deixat de ser mai l’acció més eficaç. Ho és segrestant autobusos de línia perquè arribin a Torre Baró. Ho és fent vaga general. Ho és tallant l’entrada d’un pis davant un desnonament. L’acció col·lectiva té una força política que hem volgut dissimular. El compte de correu de Gmail. El carnet de client del Carrefour. L’iPhone 10. El Satisfyer. Són solucions individuals davant un món que reclama a crits associar-se per al bé comú. Passar a l’acció col·lectiva.”

Per tal de fomentar l’acció col·lectiva una altra reivindicació és la defensa dels drets culturals [8]. Perquè les persones puguin gaudir plenament de la vida cultural, puguin prendre part activa en la vida de la comunitat, descobrir, crear o protegir, cal defensar i estendre els drets culturals, en ells roman la consciència col·lectiva.

L’autor presenta un manifest de 75 idees on es posiciona a favor de la pluralitat i proposa, des d’unes coordenades hiperlocals, un esdevenir cultural sostenible per a una Mataró metropolitana, catalana, mediterrània i europea, que gaudeixi d’una cultura sana i vital i si pot ser, a vegades, també improvisada perquè això és el que la farà lliure i desacomplexada.

Aymerich i Casas, E. (2022). Col·lectiva 75: Idees i coordenades per una cultura a Mataró. Voliana. CIDOC [9] 

_____________________________________________________________________