Informe sobre l'estat de la cultura i de les arts en 2021: impulsar un Acord Nacional per la Cultura

CoNCA [2]
 

Com ve sent costum des de l’any 2010, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) [2] ha presentat el seu “Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts 2021” i ha instat les institucions catalanes a impulsar un Acord Nacional per la Cultura que vetlli per un sistema cultural ben articulat i eficient i no es basi en polítiques d’ajut efímeres. En l’Informe, l’òrgan ha constatat que cal garantir continuïtats i que la cultura arribi al conjunt de la població sense exclusions. Aquest acord nacional que demana hauria de determinar les interaccions entre els àmbits local, interlocal i nacional sobre la cooperació entre les diferents administracions i la concertació entre els àmbits públic, social i privat al servei de l’interès general.

El CoNCA ha lamentat que l’any hagi estat marcat per dues eventualitats: els efectes de la pandèmia i la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya el 14 de febrer de 2021 que van deixar el govern en funcions fins ben entrada la primavera.

Segons el CoNCA, els sectors culturals han vist incrementar la seva facturació un 16 % respecte de l’any anterior. Aquesta millora, però, no permet de parlar d’una recuperació total perquè les dades encara queden lluny de les prèvies a la pandèmia. Altres sectors no s’han vist afectats tan directament per la crisi de la covid i, en alguns casos, fins i tot han aconseguit incrementar els resultats previs a la pandèmia; és el cas del sector del llibre i el dels videojocs.
 
 

La facturació creix un 16%
 
 

Les grans tendències detectades per l'Informe són l'augment del consum digital, la baixada dels recursos ciutadans destinats al consum cultural i la pèrdua de públics especialment en els àmbits escènics i cinematogràfics.
 

139 euros en cultura per habitant
 

El pressupost destinat a cultura del conjunt de les administracions catalanes el 2021 va arribar fins a 1.077 milions d’euros, un 6,4 % més que l’any anterior. Aquesta quantitat situaria la despesa pública en cultura en 139 euros per habitant i any, nou euros més per habitant i any que l’exercici anterior, tot i que encara està per sota de la mitjana europea (218 euros). Si ho repartim per administracions, 85 euros vénen dels ajuntaments i consells comarcals, 39 euros de la Generalitat i 15 de les diputacions. Lluny encara del màxim històric del 2010: 157€/hab i un total de 1.180 milions d'euros.

Així mateix, el 2021 es van destinar 274 milions a transferències corrents i de capital, amb l'objectiu de pal·liar la covid. El 2019 va ser aproximadament la mateixa xifra. Anteriorment no passava de 190 milions.
 
 

El 2021 és un 6% més que la despesa del 2020
 
 

Cultura dóna feina al 5,1 % de treballadors
 

Pel que fa a l'ocupacio cultural s'ha recuperat lleugerament després de l'impacte de la Covid-19, però no s'han recuperat els 179.600 llocs de treball culturals que hi havia a Catalunya el 2019. Entre el gener del 2018 i el gener del 2022, el nombre de persones ocupades del sector cultural creix en un 6,5% i arriba als 177.700 treballadors. Pel que fa al pes de l’ocupació cultural en el conjunt de l’ocupació catalana, el primer trimestre [3] de l’any 2022 el sector cultural donava feina al 5,1 % del total de treballadors a Catalunya, la mateixa dada que hi havia el primer trimestre del 2018 i pràcticament idèntica a la del primer trimestre del 2008.
 
 

El 2021 es van comptabilitzar 186.000 persones ocupades al sector cultural, que representa un 5,5% del total de persones ocupades a Catalunya.
 
 

La paritat en els òrgans de govern
 

Pel que fa a la igualtat de gènere als òrgans de govern i llocs de decisió culturals, només el 57% de les organitzacions públiques són paritàries i tenen dones als òrgans de govern. Les empreses ho són el 36% i el 17% les associacions. Si ho mirem per sectors, no n'hi ha cap que superi el 32% de dones en càrrecs directius.

Els llocs de lideratge cultural en les administracions públiques catalanes estan repartits de forma bastant igualitària entre dones i homes, excepte en el cas de les diputacions provincials, on el nombre d’homes és molt superior al de dones (20%) (cal recordar que aquests càrrecs són de nomenament polític).
 
 

La paritat en la cultura suspèn. Les dones ocupen menys càrrecs en els òrgans de govern
 
 

L’acció legislativa i la regulació pendent
 

Pel CoNCA un dels principals dèficits de la política cultural dels darrers anys és la baixa, per no dir nul·la, activitat legislativa sobre temes culturals. Des de l’any 2018 el Parlament de Catalunya només ha aprovat dues lleis vinculades a la política cultural, i en tots dos casos es tracta de lleis sobre aspectes organitzatius del Departament de Cultura. Concretament els avantprojectes de llei previstos i no realitzats corresponien a temàtiques diferents com el mecenatge, el cinema, el patrimoni cultural immaterial o la modificació del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

De fet, recorda que en el Pla normatiu actualment vigent (2021-2023), el Departament de Cultura té assignada la redacció de cinc projectes de llei vinculats a temes importants: l’accés a la cultura i els drets culturals, la creació de l’Institut de la Filmoteca de Catalunya, i la modificació de l’Agencia Catalana del Patrimoni Cultural, del Patrimoni Cultural Immaterial i del Sistema Bibliotecari de Catalunya. També els drets referents a la modificació del Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya, la modificació del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya i les biblioteques especialitzades.

Ha quedat pendent la regulació autonòmica del mecenatge i l’actualització de la Llei del cinema. En l’informe han demanat impulsar les reformes pendents així com establir una normativa específica per sectors com les arts escèniques o la música per garantir les condicions de funcionament del sector, tot defugint la burocratització o la creació de traves legals poc útils i molt inconvenients.

Enguany l’informe inclou el llegat del 1r Fòrum de les Arts a l’Educació [4] amb la reproducció de la Carta de les Arts a l’Educació [5], on es recullen les recomanacions i els compromisos que les diferents administracions que hi estan implicades - Cultura, Educació i Recerca i Universitats – s’han compromès de dur a terme per millorar la incorporació de les arts en l’àmbit educatiu.

Al llarg de l’any 2021 les restriccions derivades de la covid-19 han continuat marcant l’activitat cultural i han repercutit considerablement en els resultats dels diferents sectors culturals, sobretot els que estan vinculats a activitats en viu. L’informe ofereix un recull de les principals dades i indicadors culturals disponibles en el moment de tancament del document i mostra amb números l’impacte de la covid-19 en el conjunt del sistema cultural català. Podeu consultar un resum de les dades més rellevants, per sector, en aquest document [6]. [7]
 
 

Presentació de l' Informe Anual sobre l' Estat de la Cultura i de les Arts 2021

Podeu consultar i descarregar-vos l'informe:
 
 
Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA).(2022). Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts 2021 [8]. CoNCA conca.gencat.cat [9]

_____________________________________________________________________