Quin lloc ocupa la cultura en els fons Next Generation?

Com a resposta a la crisi ocasionada per la pandèmia, les institucions europees van adoptar en 2020 el paquet de mesures Next Generation EU amb l’objectiu d’impulsar la recuperació a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), el qual insta als estats membres a elaborar uns plans nacionals (PNR) per avançar cap a unes societats més sostenibles i resilients i, així, assolir els objectius establerts a escala europea.

En aquest context, els sectors cultural i creatiu europeus han fet una crida, recolzada pel Parlament Europeu, perquè es destini específicament almenys un 2% de cada PNR a cultura. Amb l’informe “Culture in the EU’s National Recovery and Resilience Plans”, elaborat per Culture Action Europe, es vol analitzar quins tipus d’inversions i reformes contenen els PNR estan adreçades directament als ecosistemes culturals dels estats membres. 
 

L’audiovisual, el sector cultural més afavorit pel PNR espanyol  
 

De l’estudi s’extreu que, tot i que de forma agregada a Europa es compleix el 2% d’inversió en cultura (tret d’alguns pocs països, com França i Itàlia), la major part dels estats membres no en preveuen cap línia específica (només 14 dels 26 estats membres analitzats han inclòs la cultura al seu PNR) o se situen al voltant de l’1% del PNR. El model predominant dona prioritat als grans actors institucionals i a les indústries culturals, deixant de banda l’escena cultural independent i les petites organitzacions.

Entre les iniciatives més destacades, s’inclouen aquelles que impulsen la creació contemporània (amb França com a exemple), la regeneració a través de la cultura (Itàlia) o l’adopció d’un estatut dels artistes (Espanya o la República Txeca). Amb tot, l’informe apunta que els agents culturals encara són percebuts de forma molt instrumental per la seva contribució a l’economia i no com a valors per al benestar de la societat.

Pel que fa al cas espanyol, només el 0,75% del pressupost (525 milions d’euros) està adreçat a cultura. Les mesures que compten amb un pressupost més destacat cerquen la revalorització de les indústries culturals (325 milions) a través d’un seguit d’accions que inclouen el desenvolupament de l’estatut de l’artista, el foment de la inversió privada en cultura, el reforç de la regulació dels drets d’autor i propietat intel·lectual o la millora de la competitivitat i professionalització mitjançant programes formatius, de capacitació empresarial i acceleradores culturals.

Quant a la indústria audiovisual, s’hi assignen 200 milions d’euros, vertebrats a voltant del programa “Spain, audiovisual hub of Europe”. En aquest apartat s’inclouen la nova llei de l’audiovisual, la reforma de la llei del cinema (amb l’objectiu d’actualitzar-la i adequar-la als criteris europeus en matèria d’ajuts públics) i un programa de millora de la competitivitat i resiliència del sector.
  

Referència

Rosana, G., i  Tsitse, I. ( coord). (2021) Culture in the EU’s National Recovery and Resilience Plans. Culture Action Europe.

Text complet (pdf) [2]