Governança de l’oci nocturn en pandèmia: last night a DJ saved my life

LXNIGHTS [2] | Jordi Nofre
 

El tancament de l’oci nocturn arran de la Covid-19 ha posat de manifest la seva importància per a la vida social i cultural de bona part de la societat – i no només dels més joves –, alhora que ha visibilitzat com la nit és una font de benestar social i emocional, de construcció de comunitat i de suport psicològic mutu en temps de pandèmia.

“Per als ‘night lovers’, pecar no és només diversió hedonista, sinó evasió d’una quotidianitat cada vegada més precaritzada i d’extrema fragilitat i incertesa angoixants”. Jordi Nofre, doctor en Geografia Humana, ens convida a endinsar-nos en la governança de l’oci nocturn a través d’una visió crítica del discurs mediàtic, institucional i civil en temps de pandèmia.

“Mientras no me abran la noche. Crónica de un (intento de) nocticidio” és un recull de nou articles que formen part d’una recerca més àmplia sobre oci nocturn, turisme i transformacions urbanes a les ciutats del sud d’Europa duta a terme per l’autor des de fa setze anys.
 
 

La Sala Apolo de Barcelona buida. sala-apolo.com [3]
 
 

Els textos ofereixen una versió discrepant a la reproduïda pels poders executiu, legislatiu i judicial a Catalunya i a l’estat, però també per part dels mitjans de comunicació que, segons afirma l’autor, han censurat els articles.

Aquest  recull d’articles abasta, de forma cronològica, un període que comença l’abril de 2020, poc de temps després del tancament massiu d’establiments no essencials d’arreu del món, fins al novembre de 2021 i es fa ressò de de les diverses fases i canvis en la governança que han afectat directament l’oci nocturn.

Mesures preses des de l’adultocentrisme i moralitat judeocristiana, la preocupació creixent al voltant de salut mental, la invisibilització de les violències masclistes i la inclusió social són només alguns dels principals assumptes que aborden uns textos que denuncien la inexistència d’un debat, reflexió i avaluació previs d’impacte social i econòmic. Els títols ja ens ho adverteixen:
 

1. ‘La noche’, una prioridad de estado en tiempos de pospandemia

2. España, un país donde ‘la noche’ es un virus y los jóvenes son peligrosos

3. New Green Deal, reforma horaria y ocio nocturno: ¿agenda política oculta?

4. Ocio nocturno y salud mental en tiempos de pandèmia

5. Los botellones, la gran ‘sorpresa’ del verano (de todos los años)

6. Todo a 100 o tiro porque me toca

7. De ‘especialistas’ de la cosmogonía nocturna, desinformadores del poder y tímidas esperanzas

8. Dancing with my QR

9. A modo de epílogo inacabado: el ocio nocturno como fuente de bienestar socioemocional y apoyo psicológico mutuo (también en tiempos de pandemia)
 

Jordi Nofre és coordinador del primer grup d’investigació europeu sobre la nit urbana, LXNIGHTS [2] (Universitat Nova de Lisboa), l’objectiu del qual és fomentar a través de la recerca un oci nocturn i una vida cultural nocturna més segurs, inclusius, igualitaris i sostenibles, focalitzat especialment a Espanya i Portugal.
 
 
 
 

Podeu consultar i descarregar-vos l’obra:
 

Nofre, J. (2021). Mientras no me abran la noche. Crónica de un (intento de) nocticidio [4]. LXNIGHTS. researchgate.net/Nofre_J_2021 [5]

_____________________________________________________________________