La continuïtat com a objectiu: sostenir el sistema enmig de la interrupció

  
L'informe Circuit de la Xarxa d'Espais Escènics Municipals. Resultats 2020 és excepcional dins la sèrie perquè no descriu simplement l'evolució ordinària de les programacions municipals, sinó l'impacte directe de la pandèmia sobre el sistema d'arts escèniques locals. El confinament, el tancament dels equipaments durant gairebé quatre mesos i les restriccions d'aforament interrompen de manera sobtada una dècada de creixement continuat. Tanmateix, més enllà de quantificar aquesta caiguda, l'informe posa de manifest una altra realitat: la prioritat de les polítiques públiques deixa de ser ampliar l'activitat i passa a ser garantir la continuïtat del sistema.

La primera conseqüència és la reducció generalitzada de la programació. El Circuit manté 92 municipis participants, una xifra lleugerament inferior a la de 2019, que continua representant prop del 74 % de la població de la demarcació de Barcelona. La xarxa institucional, doncs, pràcticament es manté intacta. El que es redueix és l'activitat efectiva: se suspenen centenars de funcions i moltes altres només poden reprogramar-se parcialment quan les restriccions ho permeten. El resultat és una disminució del 35,5 % de les funcions professionals respecte de l'any anterior.

La reducció no afecta tots els sectors de la mateixa manera. El teatre continua concentrant més de la meitat de les funcions programades i dels espectadors, mentre que la música registra una de les caigudes més importants. El cas singular és el circ, únic sector que incrementa tant el nombre de funcions com el d'espectadors gràcies, en part, a formats més compatibles amb les limitacions sanitàries i a la presència d'algunes produccions de gran format durant els primers mesos de l'any. Aquest comportament diferencial mostra que la crisi no afecta de manera uniforme totes les disciplines, sinó que interactua amb les característiques de cada model d'exhibició.

Un dels aspectes més reveladors és el canvi en les formes de programació. Les funcions de pagament disminueixen prop del 40 %, mentre que les funcions gratuïtes augmenten lleugerament. Aquest desplaçament no respon només a una reducció de l'activitat, sinó també a una estratègia dels municipis per mantenir la relació amb els públics en un context extraordinari. Paral·lelament, el preu mitjà de les entrades baixa fins als 14 euros, després de diversos anys d'estabilitat, reforçant la idea que la prioritat deixa de ser l'equilibri econòmic immediat per afavorir el retorn dels espectadors.

La dada més contundent correspon precisament al públic. L'assistència cau un 55 % respecte de 2019, una reducció molt superior a la disminució del nombre de funcions. Aquesta diferència s'explica sobretot per les limitacions d'aforament, fixades durant bona part de l'any en el 50 % de la capacitat de les sales. La mitjana d'espectadors per funció baixa fins als 190 assistents, el valor més reduït de tota la sèrie. Tanmateix, el percentatge d'ocupació només retrocedeix tres punts i se situa en el 62,7 %. Aquest indicador és especialment significatiu perquè es calcula sobre els aforaments autoritzats en cada moment. Això significa que les sales continuen omplint-se en proporcions similars a les d'anys anteriors malgrat disposar de moltes menys localitats disponibles. La demanda cultural, per tant, no desapareix; és la capacitat física d'acollida la que queda severament limitada.

L'impacte econòmic és encara més sever. La despesa en contractació d'espectacles disminueix un 46,8 %, mentre que els ingressos per taquilla retrocedeixen gairebé un 60 %. La taxa de cobertura dels caixets mitjançant la venda d'entrades baixa fins al 51,7 %, el registre més baix dels darrers anys. El desequilibri entre despesa i ingressos mostra que la crisi sanitària afecta molt més la capacitat de generar recursos propis que no pas la voluntat dels municipis de mantenir la programació. En altres paraules, el sistema continua invertint en cultura encara que les possibilitats de recuperació econòmica siguin molt més reduïdes.

Aquest esforç de sosteniment es reflecteix també en el paper de la Diputació de Barcelona. L'Oficina de Difusió Artística incrementa notablement el suport econòmic a les programacions estables fins a assolir 1,44 milions d'euros, incorporant una línia extraordinària de recuperació dotada amb 400.000 euros. Com a conseqüència, el percentatge de despesa en contractació cobert pel suport de la Diputació augmenta fins al 18,3 %, el nivell més elevat de tota la sèrie històrica. El missatge és clar: davant una crisi excepcional, el finançament supramunicipal actua com un mecanisme d'estabilització del sistema.

L'informe també permet observar que la diversitat artística es manté malgrat la reducció de l'activitat. Es programen 751 espectacles diferents i més de dos terços només es representen una vegada. Entre els espectacles amb més presència destaquen La rambla de les floristes, Un dia qualsevol, El monstre de colors o La dona del 600, mentre que produccions com La Traviata o El petit príncep lideren els indicadors de públic i de taquilla. Aquesta diversitat confirma que la crisi no comporta una concentració extrema de l'oferta, sinó que els municipis continuen apostant per mantenir una programació plural malgrat les dificultats.

Llegit en conjunt, aquest informe transcendeix la simple descripció dels efectes de la COVID-19. El seu interès principal és mostrar com respon una infraestructura cultural territorial davant una situació d'emergència. La major part dels indicadors cauen de manera abrupta, però les administracions locals i supramunicipals opten per preservar les estructures bàsiques del sistema abans que reduir-les dràsticament. La continuïtat institucional, el manteniment de les programacions, l'increment del suport públic i l'esforç per conservar la relació amb els públics constitueixen els principals aprenentatges d'un any en què la política cultural deixa de perseguir el creixement i assumeix com a objectiu prioritari garantir la supervivència de l'ecosistema escènic local.
  

Referència

Diputació de Barcelona. Oficina de Difusió Artística i Servei de Programació. (2021). Informe de les programacions dels espais escènics municipals de la provincia de Barcelona. Resultats any 2020. Diputació de Barcelona.

Text complet (pdf) [2]