Font-rubí: planificar la cultura des d’un municipi dispers i amb base comunitària

  
Què implica pensar una política cultural en un municipi petit, amb població dispersa i amb una base associativa que sosté bona part de l’activitat? El Pla d’Acció Cultural de Font-rubí posa sobre la taula una qüestió que sovint queda diluïda: la cultura local no es juga només en la programació, sinó en la capacitat d’articular territori, agents i sentit compartit en contextos fràgils.  
  

El Pla d’Acció Cultural de Font-rubí parteix d’una necessitat explícita: actualitzar i donar coherència a la política cultural municipal en un context marcat per la crisi sanitària i les seves conseqüències socials. El document assumeix la cultura com una peça integrada en el conjunt de polítiques municipals, i no com un àmbit autònom, fet que orienta tota l’estratègia cap a la transversalitat i la vinculació amb el benestar i la cohesió.

El diagnòstic territorial és determinant. Font-rubí és un municipi de 1.464 habitants, amb una extensió àmplia i una població distribuïda en diversos nuclis, amb un centre principal que concentra serveis i equipaments. Aquesta dispersió condiciona fortament l’accés a la cultura i la capacitat de generar dinàmiques compartides. No es tracta només d’una qüestió logística. És una qüestió de model: com es construeix una vida cultural quan el territori fragmenta les oportunitats de trobada.

A aquest factor s’hi afegeix una tendència demogràfica marcada per l’envelliment i per dinàmiques migratòries febles o negatives en determinats períodes. El creixement recent associat a la pandèmia apunta a nous equilibris possibles, tot i que encara incerts. El pla no evita aquesta complexitat. La incorpora com a marc des d’on definir prioritats.

En aquest context, els objectius del pla apunten a tres tensions clau. D’una banda, la necessitat de consolidar una programació cultural estable que superi la lògica puntual o festiva. De l’altra, el reconeixement del teixit associatiu com a columna vertebral de la cultura local, amb la voluntat de reforçar mecanismes de suport i col·laboració. Finalment, la importància de generar espais de governança i participació que permetin sostenir aquestes dinàmiques en el temps.

El pla també introdueix elements que responen a transformacions més àmplies. La digitalització i les noves formes de relació cultural apareixen com a oportunitats, tot i que no es plantegen com a substitut de la presencialitat, sinó com a capa complementària. Al mateix temps, es reivindica la cultura com a dret i com a bé comú, amb una clara voluntat de situar-la en primera línia de l’acció municipal, fins i tot en contextos de crisi.

El valor del document no rau tant en la llista d’accions com en la manera com construeix un marc. Un marc que assumeix limitacions materials i estructurals, però que no renuncia a ordenar-les políticament. En municipis com Font-rubí, la política cultural no pot créixer per acumulació. Necessita decidir què sosté, amb qui i des d’on. Aquí és on el pla esdevé rellevant: no només proposa fer més coses, sinó fer-les amb més sentit i amb més consciència del lloc que ocupen.
  

Pla d'acció cultural de Font-rubí [2]