Blanca Llum Vidal «Es parla poc dels càrrecs públics de la cultura nomenats a dit»

Quan no treballa d’educadora social a la Zona Franca, Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986) escriu, edita i tradueix. Fa 11 anys de la publicació del seu primer llibre de poemes en solitari i la seva veu literària ha crescut exponencialment: ja té vuit llibres de poesia a l’esquena (l’últim 'Amor a la brega [2]'), ha editat obres d’autors tan diferents com Àngel Carmona o Víctor Català i ha cotraduït l’autora francesa Marguerite Duras. A l’hora de parlar de cultura, no s’estalvia cap crítica: a la política, per no considerar la cultura com a bé essencial; a les direccions d’algunes grans institucions culturals i a pensadors i artistes que etiqueten tota la cultura catalana com a “identitària” i “folklòrica”. Parlem del món cultural postpandèmia, de l’explosió de l’independentisme i de les idees feministes que l’han influenciat.
 

Blanca Llum Vidal  | Foto: IVAN GIMÉNEZ
 

tanta cultura és allò que passa a la llibreria de La Carbonera, al bar de l’Horiginal, al cinema Zumzeig, a l’Antic Teatre o al pis on en Marc Valls edita els llibres de Roure Edicions com allò que passa al CCCB o allò que la Institució de les Lletres Catalanes o l’Institut Ramon Llull decideixen que passi. Són realitats tan diferents entre elles i es treballa en condicions tan diferents (no només en temps de pandèmia) que, parlant de cultura en termes generals, es corre el risc d’obviar precarietats, de dissimular privilegis i de donar per bones maneres de fer que, no per repe
tides i naturalitzades, deixen de ser menys problemàtiques.
 

Fa 12 anys que treballo a la Zona Franca, en un pis tutelat per a persones amb diversitat funcional. A banda de la històrica lluita veïnal del barri, hi ha algú, per exemple, que s’hagi preguntat a quants quilòmetres tenen la primera llibreria els veïns de la Zona Franca? A algú se li ha acudit obrir-ne una? És evident que hi ha llacunes classistes. Com també és evident que a Catalunya hi ha un públic que podria consumir cultura feta en llengua catalana i no és només que no ho faci perquè no li dóna la gana: és que no ho fa perquè s’entesta a endinyar tota aquesta cultura en un sac identitari i folklòric. La catalanofòbia no és patrimoni de Vox.
 

 

Blanca Llum Vidal  «Es parla poc dels càrrecs públics de la cultura nomenats a dit» (2020, 8 octubre) / ​Entrevistada per Laia Soldevila. Critic. https://www.elcritic.cat/entrevistes/blanca-llum-vidal-es-parla-poc-dels-carrecs-publics-de-la-cultura-nomenats-a-dit-67724 [3]
 

Llegeix tota l’entrevista aquí [4]