Què vol dir un museu transmèdia ?

  
Durant els darrers anys, els museus han incorporat amb força el llenguatge de la participació i les narratives digitals. Aquest llibre se situa en el moment en què aquest gir comença a prendre forma i planteja una pregunta de fons: què implica realment convertir el museu en un espai transmèdia. Rellegir-lo avui permet fer un exercici necessari de distància. No tant per validar les promeses que hi apareixen, sinó per observar com s’han traduït —o no— en pràctiques i estructures. És en aquest desplaçament entre discurs i institució on el text continua interpel·lant. (n. de l'e., 2026)
  

Les tecnologies digitals transformen els museus, redefinint la participació dels visitants i el sentit de l’experiència cultural.
  

El llibre revisa la relació entre museus i entorns digitals a partir de l’anàlisi de pràctiques del Regne Unit i d’altres contextos internacionals. Més enllà de descriure usos tecnològics, planteja un desplaçament d’escala que porta a qüestionar els valors, els propòsits i el paper dels museus en el present.

A través d’un conjunt de tensions i contradiccions, l’obra intenta aclarir què implica parlar d’un museu transmèdia. La reflexió connecta la transformació digital amb qüestions com la participació, la memòria o la democràcia cultural, i obre el debat sobre com es redefineix l’experiència museística en aquest nou context.

Museums in the New Mediascape posa al centre el paradigma de la participació i el canvi de rol dels visitants, que deixen de ser receptors per esdevenir participants actius. Aquest gir es vincula amb la creació d’experiències més personalitzades i amb una voluntat d’incidència social, alhora que evidencia les dificultats d’uns equipaments que no sempre han estat preparats per a transformacions d’aquesta magnitud.

El llibre es recolza en estudis empírics desenvolupats des de 2010 per mostrar com canvien les formes d’experimentar els continguts museístics. Analitza l’impacte de les noves narratives digitals, la redefinició de la comunitat a través de les xarxes socials i la transformació dels rols entre producció, consum i distribució cultural. Amb tot, malgrat l’aportació de referències teòriques i casos d’estudi, el text deixa oberta la necessitat d’una anàlisi més aprofundida sobre què implica realment aquest gir cap als museus transmèdia i la participació.
  

The British Museum. | Pablo Fernández CC BY-NC-ND 2.0
 
 

Accés

Llibre registrat i disponible al catàleg bibliogràfic C [2]ERCles [2] especialitzat en polítiques culturals i pensament contemporani.