Arts escèniques i cultura digital: noves pràctiques i nous públics

  
Aquest anuari captura un moment en què la cultura digital es presenta com a horitzó de transformació del sector cultural. En el cas de les arts escèniques, la tecnologia apareix com una oportunitat per ampliar públics, generar comunitat i redefinir l’experiència cultural. Rellegir-lo avui permet prendre distància d’aquest entusiasme inicial i observar què ha passat amb aquestes promeses: quines s’han consolidat, quines s’han matisat i quines han quedat en l’àmbit de la projecció. És en aquest contrast on el text adquireix tot el seu valor. (n. de l'e., 2026)
  

L’Anuari AC/E analitza com les tecnologies digitals transformen la creació escènica, els models de difusió i la relació amb els públics.
  

Acción Cultural Española (AC/E) impulsa la primera edició de l’Anuari de cultura digital, una publicació orientada a analitzar les principals tendències tecnològiques i el seu impacte en la manera de dissenyar, produir i difondre cultura a l’Estat espanyol. L’objectiu és oferir eines als professionals per entendre com, quan i amb quins criteris incorporar les tecnologies digitals en les seves organitzacions. Cada edició inclou un focus sectorial específic; en aquest cas, dedicat a les arts escèniques.

El volum s’estructura en dues parts. La primera reuneix nou articles d’anàlisi que aborden, des d’una perspectiva transversal, conceptes clau com el crowdsourcing, la gamificació, la cultura al núvol, els nous models de comercialització digital o les narratives transmèdia. Es tracta de reflexions aplicables a diversos àmbits culturals, que apunten a una transformació profunda dels models de producció i relació amb els públics.

La segona part se centra en les arts escèniques i presenta casos i bones pràctiques en l’ús de tecnologies digitals. S’hi analitzen canvis en la creació escènica, en les formes d’assistència i en la circulació dels espectacles com a productes audiovisuals. També s’hi exploren noves vies per generar comunitat, desenvolupar recursos pedagògics i millorar l’accessibilitat.

Les conclusions del volum apunten a una transformació sostinguda del sector. Les tecnologies han ampliat les possibilitats escèniques, tot i que no substitueixen l’experiència en directe ni el paper central del cos en la creació. Alhora, s’obren noves formes de participació del públic, incloent la interacció en temps real a través de dispositius mòbils i xarxes socials, fet que obliga a repensar la convivència entre públics i usos dins dels espais escènics.

Els teatres i auditoris emergeixen també com a productors de continguts audiovisuals, amb capacitat de generar nous ingressos i ampliar la difusió. Les plataformes digitals i les xarxes socials permeten construir comunitats i reforçar la fidelització, així com incorporar els públics en processos de creació i finançament. Al mateix temps, les tecnologies contribueixen a millorar l’accessibilitat i a ampliar els recursos educatius vinculats a les arts escèniques.

En conjunt, l’anuari dibuixa un escenari en què la digitalització no és només una eina, sinó un factor que reconfigura les pràctiques, els models de negoci i les relacions entre creadors, institucions i públics.

Accés

Acción Cultural Española (2014). Anuario AC/E de cultura digital 2014 [2].