Quan l’educació artística no necessita excuses

  
La recerca internacional mostra alguns impactes concrets de les arts en l’aprenentatge. Tot i així, la seva presència a l’escola no hauria de dependre d’aquests beneficis indirectes sinó del seu valor educatiu propi.
  

 En el debat públic sobre educació artística sovint apareix una pregunta recurrent: per a què serveixen les arts a l’escola? Les respostes acostumen a insistir en els seus possibles beneficis col·laterals. Millora de les matemàtiques, desenvolupament de la creativitat o reforç de les habilitats socials.

L’informe Art for Art’s Sake? The Impact of Arts Education, elaborat per Ellen Winner, Thalia R. Goldstein i Stéphan Vincent-Lancrin per a l’OCDE, proposa mirar aquesta qüestió amb més rigor. L’estudi revisa una dècada de recerca internacional per analitzar quins impactes de l’educació artística estan realment demostrats. (Interacció)

Les conclusions són més matisades del que sovint es diu. Hi ha evidències sòlides que determinades pràctiques artístiques contribueixen a desenvolupar habilitats concretes. La música pot reforçar alguns aspectes del llenguatge i de la cognició. El teatre pot millorar competències verbals. La dansa i les arts visuals poden ajudar al desenvolupament espacial i geomètric. (Interacció)

El que no es pot demostrar amb la mateixa claredat és una relació directa entre educació artística i millora general del rendiment acadèmic o de la creativitat. Moltes correlacions positives poden explicar-se per factors previs, com el nivell socioeconòmic o el capital cultural de l’alumnat.

Aquesta constatació porta els autors a una advertència important. Justificar la presència de les arts a l’escola només pels seus efectes indirectes és una estratègia fràgil. Si aquests efectes no es poden demostrar amb claredat, el lloc de l’educació artística al currículum queda en una posició vulnerable.

La proposta és més simple i alhora més exigent. Les arts tenen un valor educatiu propi. No com a instrument per millorar altres assignatures, sinó com a forma d’experiència, d’expressió i de comprensió del món. Reconèixer aquest valor obliga a replantejar com s’articulen les polítiques educatives i culturals quan es parla d’arts, escola i igualtat d’oportunitats.
  

Idea central 

L’educació artística no necessita justificar-se pels seus efectes sobre altres competències perquè el seu valor educatiu és intrínsec.

Accés

PDF  Art for Art’s Sake? The Impact of Arts Education [2] (2013)

PDF ¿El arte por el arte?: La influencia de la educacíon artística [3] (2014)