Tardor de cultura analògica i digital per ampliar mirades

“Crec que les veritables revolucions del meu temps no han estat canvis de govern ni dels qui regeixen les institucions públiques, sinó revolucions de les formes de sentir i de veure”

(Susan Sontag)

Vivim en un context on les noves tecnologies [2] ens condueixen a viure a més velocitat del que acostumàvem a fer-ho uns anys enrere, on la informació està fragmentada en multiplicitat de missatges que ens arriben a través de diferents mitjans i que sovint som incapaços de filtrar i processar. Aquest nova realitat també s’ha traslladat a la cultura, i la creació artística no ha dubtat a utilitzar aquests nous mitjans per comunicar i transformar els seus llenguatges.

Però aquestes noves tendències conviuen alhora amb la reivindicació de llenguatges i disciplines més vinculades al món analògic, les quals estan experimentant un nou impuls, quan ja semblava que les havíem desat al calaix de les relíquies. En la majoria dels casos, es vehiculen en projectes que porten associat un component de crítica i de transformació social que els fa apropar a un públic intergeneracional, i a un territori molt més divers. Ambdues reivindicacions, l’analògica i la social, caracteritzen diferents festivals de fotografia i de cinema que s’estan celebrant a la tardor a la província de Barcelona i que, per la seva trajectòria i qualitat, s’han convertit en projectes culturals de referència, inclosos al Banc de Bones Pràctiques [3] de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, que ja és actiu al web, amb més d’un centenar de projectes seleccionats.

Per una banda, estem parlant de festivals de fotografia com el Revela’t [4] de Vilassar de Dalt i el Panoramic [5] de Granollers, i d’altra banda, de festivals de cinema com el Clam [6] (Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya), que se celebra a diferents municipis del Bages, i el Protesta [7] de Vic. Aquests festivals permeten fer accessible una programació de qualitat a públics que habitualment no tenen tanta facilitat d’accés a aquesta oferta, i amb el seu component de crítica social poden conduir a una reflexió i a reforçar el poder transformador de la cultura. Alhora, gràcies a la seva perseverança, han consolidat un model d’oferta cultural que trenca la tendència a concentrar esdeveniments en l’àmbit metropolità, perquè estem parlant de festivals amb una llarga trajectòria que enguany han celebrat aniversaris de referència.

La reivindicació del món analògic conviu amb noves pràctiques audiovisuals

El Revela’t [4], festival de fotografia analògica organitzat per l’associació EspaiFoto amb el suport de l’Ajuntament de Vilassar, ha arribat enguany a la 10a edició.
Sota el lema Tempus fugit ha convidat als i les participants a compartir la seva interpretació del concepte del temps a través de la fotografia analògica, amb exposicions [8] de fotògrafs tan reconeguts del país com Joan Fontcuberta, i internacionals com Alessandra Sanguinetti de l’agència Magnum, o la nord-americana Deanna Dikeman, que durant 27 anys ha retratat l’instant del comiat de la visita a casa els seus pares. Tot i que l’epicentre del festival és a Vilassar de Dalt (on es poden veure la majoria d’exposicions que acullen diversos edificis del magnífic patrimoni arquitectònic) s’ha apostat per descentralitzar i estendre les propostes fins a Barcelona (9 mostres) i altres repartides entre Mataró, Premià de Mar, l’Hospitalet de Llobregat, Torroella de Montgrí, Villanueva de la Serena (Badajoz) i Madrid. Per primera vegada també han arribat fins a Burgos i a fora de l’estat espanyol, a l’Alger (Algèria).

Així com el Revela’t centra el seu focus en la fotografia analògica, el Festival Panoràmic de Granollers arriba a la 5a edició amb el lema d’El quart paisatge [9] amb la idea de ser el punt de trobada entre la imatge fixa i la imatge en moviment, amb disciplines que van des de la fotografia al cinema, el vídeo, la instal·lació i altres pràctiques visuals contemporànies. La iniciativa compta amb projeccions de llargmetratges i curtmetratges, vídeo, videoinstal·lacions, vídeojocs, mappings, exposicions, tallers, conferències, tallers, instal·lacions, arxius, bibliografia, fotollibres o projectes interactius, entre d’altres, ubicats en diferents espais culturals de Granollers i Barcelona.

I també cal destacar la vuitena edició de La Nuu [10], el Festival Internacional de Fotografia de Rubí, que al llarg del mes d’octubre acull diverses instal·lacions fotogràfiques de gran format que romandran exposades a la vista de tothom. I és que cal destacar en aquest cas que les façanes dels edificis i les places de la ciutat es converteixen en un museu a peu de carrer, fet que també es dona en algunes exposicions del Revela’t. La principal estratègia del festival és l’ocupació de l’espai públic per tal de despertar la complicitat emocional de la ciutadania.

Fragment de l'exposició "Leaving and Waving", de Deanna Dikeman, al Festival Revela't (Vilassar de Dalt, 2022)

El cinema que obre la ment
 

Mentrestant, el festival Clam [6] arriba a la seva majoria d’edat celebrant la 18a edició amb un canvi de dates, passant de la primavera a la tardor, amb un nou director que expressa que la seva prioritat és que el festival sigui un aparador de la realitat social, fent d’altaveu del feminisme, les persones sense llar, els desnonaments o la sexualitat en el món de les discapacitats, entre d’altres. Així mateix, es teixeixen aliances amb diverses institucions de prestigi internacionals, com el festival de curtmetratges de Clermont-Ferrand i col·laboracions amb institucions com la Fundació Universitària del Bages, amb qui ha creat un laboratori per analitzar situacions de la realitat social. El festival va projectar una trentena de llargmetratges en les seves tres seus, Sant Fruitós del Bages, Navarcles i Manresa, i va atorgar el Premi d’Honor a Isaki Lacuesta.

I un altre festival que celebra un gran aniversari és el Protesta de Vic [7], que ha arribat a la desena edició aquest octubre, reforçant la seva aposta de festival internacional de crítica social per intentar transformar la societat a través del cinema. L’organització del festival aposta per posar llum a realitats ocultes i apujar el volum de les veus silenciades, a través de persones que pateixen injustícies. El Protesta s’erigeix com un festival de cinema activista, transformador i feminista, i vol contribuir a impulsar el canvi social a través del cinema. El Protesta ha dedicat una sessió a cadascuna de les edicions anteriors i recuperarà temàtiques com Pobles en lluita, Desobediència civil, Dones rebels, Art transformador o Eufòria de gènere.

Festival Intenacional CLAM, 2022. Font: Butlletí de Cultura [11]
 

Fotografia i cinema per a la reivindicació social

Estem gaudint, doncs, d’una tardor dedicada a la imatge fotogràfica i al cinema, que permet posar en valor alguns aspectes essencials, a mode de conclusió:

• Cal reivindicar una pràctica cultural i artística descentralitzada, que passi per cada racó del territori, en xarxa i en col·laboració entre diversos municipis.

• La fotografia i el cinema són puntals i capdavanters en molts aspectes pel que fa a la voluntat de transformació social, de protesta, i fins i tot de transgressió, per fer front a les injustícies dels nostres temps.

• Les noves tecnologies han de conviure i alhora enriquir-se dels llenguatges més clàssics de la creació artística, i viceversa. Unes no poden viure sense les altres, doncs són fruit i evolució de la mateixa voluntat i anhel de captar l’essència del món.  

En una era postpandèmica marcada per l’augment inqüestionable de l’ús de la pantalla [12] els festivals de fotografia i cinema reivindiquen el paper clau i perseverant d’allò  matèric i físic. La fotografia impresa i oblidada en un calaix que ens parla de la nostra memòria, de la nostra identitat. La voluntat d’apressar en una instantània el temps que ens fuig de les mans, el Tempus fugit, lema del Festival Revela’t d’enguany.

____________________________________________________________________