Els reptes de la recuperació i la cultura digital

Posem la mirada als reptes de futur als que ens enfronta la situació de crisi actual, a través dels articles publicats al Facebook [2] d’Interacció, durant els mesos de gener i febrer. Es troben entre el balanç de l’any que vam deixar enrere i la vista a un futur que, si bé es mostra incert, es procura entomar amb resiliència i cert optimisme.

Quins son els principals reptes pel 2021 de les organitzacions i de les persones que treballen en el sector cultural? Trobeu respostes a “Retos” de David Márquez. Reptes que afecten i fan plantejar objectius i missions a molts museus, actualment. Com a l’entrevista del director de l'Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya, Antoni Laporte, on s’expliquen les dades dels visitants del sector museístic del país, i en un breu article, l’organització europea NEMO presenta un nou informe que analitza com la pandèmia ha afectat els museus europeus.

És possible una recuperació verda de la mà de la cultura? Pel que fa a la crisi climàtica, idees com les de Bruno Latour plantegen la possibilitat de capgirar la situació des de la cultura. Quin és l’horitzó de les polítiques culturals a Catalunya, avui? planteja Eduard Escoffet. Potser passi per la innovació i la cultura digital del futur que planteja Alejandro Sacristán o com apunta Carles Sora a l’article, ‘Innovació i tecnologia per reimpulsar la cultura’, requereixi innovar i transformar tecnològicament, no únicament digitalitzar. L’objectiu ha de ser generar nous models de relació amb els públics, a cavall entre la presencialitat i els nous ecosistemes digitals.

 

Cappelle, L. (2021,  19 gener). Is multi-view streaming the future for the performing arts? [3]. Financial Times.

https://www.ft.com/content/ff5d568c-0338-46ec-bd56-43ac2590deb00 [4]
 

La visualització múltiple és el futur de les arts escèniques? Aquest articles exposa com són les darreres produccions en línia que ofereixen al públic tota la varietat d’angles de càmera possibles. Els angles múltiples fan millorar clarament l’experiència i capten una certa tridimensionalitat de l’actuació en directe. Així és possible perdre’s de debò amb l’excel·lència dels intèrprets sense perdre de vista els patrons coreogràfics més grans, que s’enregistren des de dalt amb una càmera. La visualització múltiple es va desenvolupar inicialment per a la transmissió esportiva, com una manera per als espectadors de veure diversos jocs o atletes alhora en mode de pantalla dividida.

 

 

La transmissió de Les Ballets de Monte-Carlo oferia diferents punts de vista
 
 

English National Opera. (2020). ENO Breathe [5]. A breathing and wellbeing programme for people recovering from the effects of COVID-19

https://eno.org/eno-breathe/ [6]
 

Un programa anglès se centra a tornar a entrenar la respiració a través del cant i exercicis de respiració per recuperar-se de la Covid-19, gràcies a l’English National Opera (ENO). L’objectiu d’‘ENO Breathe’ és capacitar els pacients en el tractament de la falta d’aire i ansietat després de la infecció per COVID-19, dotant-los de les eines que necessiten per a l’autogestió. Inspira i expira.

'Cantar cançons de bressol construeix connexions emocionals amb la resta d'activitats i exercicis del programa. Els participants surten de les sessions amb una cançó tranquil·litzadora al cor, i el més important, això crea una connexió emocional positiva amb una gran quantitat d’eines i exercicis per ajudar a controlar els seus símptomes, fent que aquests exercicis siguin més memorables, més significatius i més útils",  Suzi Zumpe, especialista en cant i directora creativa d’ENO Breathe.

 

Escoffet, E. (2021, 5 febrer). Lasciate ogni speranza. [7] El Temps de les Arts.

https://tempsarts.cat/lasciate-ogni-speranza/ [8]
 

Anàlisi d'Eduard Escoffet sobre el present i el futur de les polítiques culturals i el sector cultural català, i barceloní en particular. A partir de la diagnosi actual, apunta algunes solucions per tenir un mínim d'esperança en el futur.

"El panorama és desolador, i crec que això no és una opinió aïllada. I vénen encara deu anys de desert i inacció: fa tants anys que no se sembra, que el camp trigarà a donar fruits (...) mentrestant, haurem d’esperar que la biologia i l’obsolescència facin la seva feina i que les ments actuals deixin pas a tot una nova generació que afronti la situació, i ho faci amb estructures renovades i amplis consensos polítics. I amb un pressupost decent. Tot plegat, no serà difícil que passi abans de cinc o deu anys. Jo diposito tota la meva confiança en els creadors i gestors de menys de trenta anys: ells són els que han de dir que ja n’hi ha prou d’aquest tap. De moment, davant del panorama actual, però, només em ressonen aquests versos cada vegada que penso en el futur immediat de les polítiques culturals a Catalunya: 'Lasciate ogni speranza, voi ch’entrate."

 
 

Farago, J. (2021, 13 gener).The Arts Are in Crisis. Here’s How Biden Can Help. [9] The New York Times.

https://www.nytimes.com/2021/01/13/arts/design/arts-stimulus-biden.html [10]
 

L’article presenta un pla de recuperació econòmica que el sector cultural dels EUA li proposa a Biden. Un nou pla on els artistes, músics i escriptors són considerats com a treballadors essencials. Quina és la funció de l’art? Què fa l’art per a una persona o un país? Els artistes professionals dels Estats Units s’enfronten a l’atur a taxes molt superiors a la mitjana nacional: més del 52% dels actors i el 55% dels ballarins estaven sense feina el tercer trimestre de l’any passat, en un moment en què la taxa d’atur nacional era del 8,5%. Farago proclama que sense actors, ballarins, músics i artistes, una societat haurà perdut quelcom necessari: aquests ciutadans, aquests treballadors, són els tècnics d’una catarsi social.

 
 

Kononenko, V. (2020, 24 desembre). What If Technology And Culture Combined To Boost A Green Recovery? [11]. The Scientific Foresight Unit (STOA). 

https://epthinktank.eu/2020/12/24/what-if-technology-and-culture-combined-to-boost-a-green-recovery [12]
 

Què passa si la tecnologia i la cultura es combinen per afavorir una recuperació verda? La innovació tecnològica sempre ha estat una part indispensable de la recuperació de les crisis econòmiques, socials i ambientals. Amb el seu pla europeu actual, la UE s’esforça per assolir la neutralitat climàtica en la seva economia el 2050 i, alhora, es posa en el camí de la recuperació dels efectes adversos de la pandèmia mundial. La tecnologia tindrà inevitablement un paper important en aquest procés. No obstant això, la història també suggereix que la cultura i l'estètica tenen un paper important a jugar en la recuperació d'una crisi, ja sigui la guerra, la recessió econòmica o una epidèmia.

 
 

© Adobe Stock

 
 

Márquez Martín, D. (2021, 11 gener). Retos [13]. Zeitgeist.

https://etilem.wordpress.com/2021/01/11/retos2021 [14]
 

Aquest article encetava l’any plantejant els reptes pel 2021 de les organitzacions i de les persones que treballen en el sector cultural. Tracta sobre la capacitat de reacció que té la cultura, de la intel·ligència de les seves reaccions i propostes, i de la seva actitud per participar d'alguna manera en el disseny d'un món nou, que dependrà en definitiva de la seva raó de ser com a sector. Desglossa reptes com el mediambiental, l’ètic i reputacional, l’econòmic, d’innovació i l’estètic o generacional. D’alguna manera, afirma que el sector cultural, com a sector social, polític i econòmic, amb prou feines té una breu història de dècades, tot just un parell de segles. I si aquest ha existit és perquè ha demostrat la seva acomodament, el seu sentit, i la seva utilitat, "cultural" que ha de seguir provant i actualitzant si vol seguir existint en el futur.

"No hay duda de que, frente a la pandemia, la sociedad, ya global, articulará en los próximos años una respuesta para superar la crisis actual. La respuesta puede ser involutiva y devolvernos nostálgicamente a las fórmulas del siglo XX, a lo conocido y experimentado. Lo que a nuestro entender sería una forma equivocada de cerrar (en falso) la crisis del Covid. Pero también podría apuntar algunas respuestas renovadoras que acojan y den cobertura al siguiente estirón de la humanidad. Esa es la elección, como en Matrix, o la pastilla azul o la pastilla roja."

 

Martel, F. (2021, 18 gener). Du Covid à l’écologie : "Le confinement est définitif" alerte le penseur Bruno Latour [15]. FranceCulture.

https://www.franceculture.fr/environnement/du-covid-a-lecologie-le-confinement-est-definitif-alerte-le-penseur-bruno-latour [16]
 

Entre l’ecologia i les humanitats digitals, Bruno Latour repensa les nostres vides a l’època de Covid. Figura atípica de les ciències, catòlic pragmàtic, denuncia els excessos de la globalització i el retorn al “local”. Anuncia, imposa, un nou ordre" mundial "real: les migracions actuals prefiguren les migracions climàtiques; l'acceleració de l'explosió de desigualtats; l'acceleració del capitalisme globalitzat serà cada vegada més insostenible. Ens agradi o no, tots els nostres estils de vida hauran de canviar. El Covid és només un dels primers senyals d’alerta. "La contenció és definitiva", sentencia Latour.

 
 

Lloc web de la Biennal de Taipei 2020: https://www.taipeibiennial.org/2020 [17]

 
 

Network of European Museum Organisations. (2021, 11 gener). NEMO follow-up report on the continued impact of Covid-19 on the museum sector [18]. NEMO.

https://www.ne-mo.org/news/article/nemo/nemo-follow-up-report-on-the-continued-impact-of-covid-19-on-the-museum-sector.html [19]
 

En aquest informe s'analitza la situació dels equipaments museístics, encara profundament marcada per la pandèmia de la covid-19, durant el període del 30 d’octubre al 29 de novembre el darrer any. Els principals temes que s’aborden tenen a veure amb les conseqüències de la pèrdua d’ingressos, la creixent importància dels recursos i ofertes digitals, i les accions d’adaptació i preparació durant i per a la crisi.

Al llarg del període examinat, els museus han seguit veient minvar els seus ingressos, i amb aquest informe NEMO fa una crida per aconseguir recolzament financer adequat mentre es mantinguin les restriccions o confinaments als diferents països. En paral·lel, aposta contundentment per mantenir els museus oberts durant aquests temps difícils com a forma per oferir a la ciutadania un espai segur, favorable per al seu descans i recuperació emocional.

 

Pérez-Fargas, A i Danès, R. (2021, 11 gener). La cultura en directe, en risc [20]. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

https://www.ccma.cat/tv3/30-minuts/la-cultura-en-directe-en-risc/noticia/3070146/ [21]
 

Al gener del 2020, les empreses culturals van facturar 45 milions d'euros, després del confinament, a l'abril, la xifra va caure fins als 8 milions, cosa que va convertir la cultura en un dels sectors més damnificats per la pandèmia. Dins d'aquest ampli sector, un dels grups més perjudicats és el de les arts escèniques.

La crisi de la Covid, la precarietat laboral, la pluriocupació, un públic més poruc o l'auge de l'streaming són alguns dels reptes a què s'enfronta la cultura en viu. Els directors del reportatge de " "30 minuts" "Sobreviure al directe [22]" , ho expliquen en aquest article.

 
 

Reventós. B. (2021, 20 gener). Xavier Fina: «A Catalunya, la cultura no s’entén com una part de l’economia». [23] Disseny Hub Barcelona.

https://ajuntament.barcelona.cat/dissenyhub/ca/noticies/xavier-fina-catalunya-la-cultura-no-senten-com-una-part-de-leconomia [24]
 

Xavier Fina dona la seva visió sobre la gestió de la cultura al nostre país. Segons ell, la manca de priorització, junt amb un plantejament econòmic que no té en compte la viabilitat i que vol acontentar tothom, ens han portat a mantenir un sector cultural deficient, exageradament desigual dins de si mateix, i sense recursos per generar propostes sòlides."Un dels grans problemes que té la política cultural a Catalunya és que no s’entén la cultura com part de l’economia. Necessitem empreses culturals potents, que poden estar lligades en major o menor mesura a la Conselleria o a l’Institut Català d’Empreses Culturals, però està clar que han de tenir certa autonomia. Ens calen projectes seriosos per promocionar empreses i indústries culturals catalanes, en lloc de continuar fent petites companyies de dansa i de teatre que no són rendibles i a les que es va donant els recursos justos perquè sobrevisquin. (...) Amb la crisi que estem vivint, una decisió arriscada però amb sentit seria fer un mapa de què és allò que hem de salvar tant sí com no: demanar, a escala local, què creu la gent que de cap de les maneres no es pot deixar morir en el seu municipi. Dir "ho salvarem tot" no és realista, a banda que intentant salvar-ho tot estàs destinant recursos a projectes sense viabilitat. Encara estem jugant a la repartidora perquè tothom vagi tirant precàriament i ningú s’enfadi. I jo em pregunto: som capaços de corresponsabilitzar-nos, preguntar a la gent què vol i construir alguna cosa a partir del que cada municipi decideixi prioritzar? Perquè fer política és això; no és llençar diners i esperar a que les coses caiguin."

 
 

Rius, C. (2021, 12 gener). Antoni Laporte: La situació dels museus és preocupant [25]. Núvol.

https://www.nuvol.com/art/antoni-laporte-la-situacio-dels-museus-es-preocupant-146914 [26]
 

En aquesta entrevista, Antoni Laporte, director de l'Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya, explica les dades dels visitants del sector museístic.

A més de parlar de l’impacte de la Covid-19 als museus de catalans, reclama la necessitat de programes i recursos educatius comuns i compartits entre museus, a més de la necessitat de connectar amb la comunitat: “...hi ha coses que els gestors dels museus ja van aprendre amb la crisi anterior, com la necessitat d’apropar-se a la comunitat, que ara haurien de continuar. I quan torni el turisme, benvingut sigui. A part d’això, una línia que molts museus tenien pendent i amb què ara s’han posat les piles, són els continguts digitals (...) seria molt important que totes les administracions (la Generalitat, les diputacions, els ajuntaments) donessin un suport radical als museus per crear una oferta conjunta de programes i recursos educatius. Una de les funcions principals dels museus és el seu suport en l’ensenyament, i no pot fer cadascú la guerra pel seu cantó. Cal una plataforma que comparteixi recursos educatius, o que alguna entitat com La Caixa, que són líders amb la feina que fan a Educaixa, fes una transferència de coneixement, de recursos i de tecnologia a tota la quantitat de museus de titularitat pública, sobretot els municipals, per donar-los un cop de mà per millorar i planificar recursos educatius.

 
 

Sacristán, A. (2021). La cultura digital y su futuro [27]. Telos, 115.

https://telos.fundaciontelefonica.com/telos-115-cuaderno-un-mundo-en-construccion-alewjandro-sacristan-la-cultura-digital-y-su-futuro/ [28]
 

El 2020 ens va atropellar la pandèmia. La cultura va patir el seu impacte. No obstant això, s'ha accelerat la cultura digital. El cultural multitudinari ha recollit alguns dels seus trucs. La cultura digital és la cultura del nostre temps. Però fa falta alguna cosa més.

"La pandemia acelera el ritmo de expansión de la cultura digital. Los avances exponenciales de la tecnología de la comunicación no afectan solo a qué cosas podemos hacer sino a cómo hacemos las cosas e incluso por qué. Estos avances son verdaderos aceleradores culturales: la imprenta, el teléfono, los medios de masas, Internet, la movilidad inteligente y, por último, la futura convergencia del Internet de las cosas (IoT, por sus siglas en inglés) con la inteligencia artificial (IA) y los interfaces cerebro-máquina y la realidad virtual. La tecnología afecta a la cultura y la cultura cambia la tecnología (Kerchove, 1997)."

 
 

Scolari, C. (2021, 24 gener). Cultural Analytics: datos, imágenes y comunicación.  [29]Hipermediaciones.

https://hipermediaciones.com/2021/01/24/cultural-analytics-datos-imagenes-y-comunicacion/ [30]
 

La revolució digital implica en si mateixa un canvi profund en les estructures bàsiques de la nostra societat. Les característiques principals que definien les societats urbanes del segle xx ja no són suficients per a comprendre i definir una societat digitalitzada. Scolari repasa l'obra de Lev Manovich i el seu últim treball: Cultural analytics L' anàlisi cultural no és altra cosa que l’ús de mètodes de computació per a l’anàlisi d’informació cultural massiva obtinguda de múltiples fonts diferents. L’objectiu final és avançar en el coneixement de l’evolució cultural de l’espècie humana usant les tecnologies digitals per a fer-ho

L’anàlisi cultural no és altra cosa que una nova metodologia per a treballar amb el que s’anomena big data, aquells sistemes que gestionen grans quantitats d’informació i que requereixen –necessàriament– un replantejament sobre com classifiquem, mostrem o gestionem grans volums d’informació que desborden les metodologies tradicionals. La recerca de patrons comuns en col·leccions massives d’imatges o vídeos (bilions) o l’anàlisi de l’evolució de les experiències interactives digitals són dues de les ocupacions centrals dels investigadors de l’anàlisi cultural.

 

50.000 fotos d'Instagram de Tòquio | Nadav Hochman i Lev Manovich.

 
  

Sora, C. (2021, 14 febrer). Innovació i tecnologia per reimpulsar la cultura [31]. El món de demà.

https://elmondedema.cat/innovacio-i-tecnologia-per-reimpulsar-la-cultura/ [32]
 

La pandèmia ha deixat al descobert la fragilitat del sector cultural i d’un model excessivament centrat en la venda de tiquets. Alhora, però, aquesta situació ha certificat que la cultura és un espai per lluitar contra el desassossec i que les noves plataformes digitals de comunicació són una finestra d’oportunitat. Aprofitar-les requereix d’una innovació en tecnologia i continguts. Generar sinergies entre el sector cultural i el tecnològic, serà la clau per revifar la cultura

"El cicle d’internet és un cicle constant, sense portes ni hores de visita. És un diàleg obert que espera proximitat. (...) Assaltar internet requereix innovar i transformar tecnològicament, no únicament digitalitzar. A què esperen els museus, el patrimoni o les arts en viu per buscar aliances amb les empreses de videojocs o de realitat virtual? (...) Una de les poques certeses col·lectives que aquest període ens està deixant és que la cultura ha estat un espai necessari contra el desassossec que vivim. L’altra és que és un sector extremadament fràgil davant de les crisis i que el nostre model actual està excessivament centrat en la venda de tiquets."

 
 

Stack, R. ( 2021, 13 gener). Putting local and international on equal footing key to vibrant cultural sector. [33] Irish Times.

https://www.irishtimes.com/culture/putting-local-and-international-on-equal-footing-key-to-vibrant-cultural-sector-1.4451651 [34]
 

És hora de tornar a avaluar els conceptes d'internacionalisme i provincialisme a les arts? Qüestiona aquest article de l’Irish Times. Posa en evidència que la pandèmia ha exposat les tensions subjacents entre els conceptes ‘local’ i ‘internacional’ a les arts.

Apunta a salvar el sector amb una reavaluació de les arts com a pilar de la societat, un reconeixement de la fragilitat del sector i la constatació que són aquells treballadors de les arts d’àmbit locals qui haurà de reviure el sector en el futur.

 
 

Crowds at the Edinburgh International Festival in 2015. Getty Images

 
 

Verde, S. (2021, 12 febrer). Nos musées ne doivent pas devenir des lieux acritiques [35]. France Culture.

https://www.franceculture.fr/peinture/simone-verde-nos-musees-ne-doivent-pas-devenir-des-lieux-acritiques [36]
 

Article de Simone Verde intitulat "Els nostres museus no s'han de covertir en llocs acrítics" (en francés, "Nos musées ne doivent pas devenir des lieux acritiques") Per al director del Palazzo della Pilotta, els museus són llocs "que documenten i estudien el passat" per "promoure la llibertat de pensament" Hem de ser capaços d’explicar, fins i tot en els museus més convencionals, les condicions ambientals que han permès el desenvolupament civilitzador de la nostra història. Un treball de recerca que es pot fer fins i tot amb museus tancats al públic.

 
 

Walmsley, B. Gilmore, A. i O’Brien. D (2021, 4 febrer). Recovery isn’t a black and white picture. [37] Arts Professional.

https://www.artsprofessional.co.uk/magazine/article/recovery-isnt-black-and-white-picture [38]
 

Presenta la investigació del Centre for Cultural Value sobre com el Covid-19 està canviant i modelant el sector cultural, que analitza les dades de població activa de l’Oficina d’Estadístiques Nacionals del Regne Unit, realitzant una sèrie d’entrevistes amb professionals de la cultura i realitzant una anàlisi ecosistèmica de l’àrea metropolitana de Manchester.

El més visible en els ecosistemes culturals locals on, tot i les circumstàncies que canvien constantment, hi ha signes que els objectius estratègics a llarg termini es veuen menys afectats i, en alguns casos, fins i tot es reforcen. Els socis estratègics reconeixen el valor de les arts i la cultura per a la creació de llocs i el benestar, fomentant nous models.

   

 
 

___________________________________________________________________________