La Nova Bauhaus Europea i l’aposta per la cultura en la lluita contra el canvi climàtic

Fa més de cent anys, l’escola de la Bauhaus va revolucionar el món de l’arquitectura, l’art i el disseny del segle XX i es va convertir en una de les institucions docents d’innovació europea més emblemàtiques (1919-1933). Aquest moviment d’entreguerres, liderat per Walter Gropius, va conformar una nova relació forma-funció en què la imaginació, l’estètica i el sentit pràctic aplicats a la vida quotidiana van combinar-se per millorar la vida de les persones en el trànsit cap a la modernitat. L’any passat, la Comissió Europea va rescatar aquesta institució com a “Nova Bauhaus Europea”, un projecte “d’esperança i perspectives” (Comissió Europea, 2021) en un moment de profunda crisi i transformació global. La Nova Bauhaus Europea es basa en la sostenibilitat –des dels objectius climàtics fins a la circularitat, la contaminació zero i la biodiversitat–, l’estètica –la qualitat de l’experiència i l’estil, a més de la funcionalitat– i la inclusió –la valorització de la diversitat, igualtat per a tothom, l’accessibilitat i l’assequibilitat. Artistes, creadors, dissenyadors, arquitectes, científics i altres actors s’estan mobilitzant per reimaginar i construir una vida més sostenible centrada en aquests valors, donant suport i difonent els objectius del Pacte Verd Europeu (European Green Deal [2]): ser el primer continent del planeta neutre amb el clima el 2050, la qual cosa comporta reduir les emissions un 55% l’any 2030 (Sanz, 2021).
 
 

La Nova Bauhaus, segons la Comissió Europea.
 
 

El pont entre els àmbits científic, social, tecnològic, artístic i cultural és a la base d’aquesta iniciativa, la qual situa la cultura, de nou, en el centre del debat sobre la sostenibilitat europea, com a font d’innovació revolucionària en la cerca de noves solucions a l’emergència climàtica i el disseny de futures formes de vida, fent atenció a les desigualtats, la inclusió, la democràcia i la participació ciutadana (Troussard, 2021). La Nova Bauhaus s’està desenvolupant en tres fases gairebé paral·leles –disseny, execució i difusió–, en un ampli procés de cocreació que entre els mesos de maig i juny va comprendre cicles de converses transdisciplinàries amb actors i organitzacions internacionals que van abordar temes com la creativitat i la digitalització, la cohesió territorial, la bioeconomia, l’alimentació i salut, les ciutats sostenibles i inclusives i la hibridació i la fertilització encreuada entre sectors en la construcció d’una Europa més “sostenible, inclusiva i bella [3]” (Conexiones Improbables, 2021). Aquestes trobades van posar de manifest la necessitat de resignificar, des de l’art, el pensament i la creativitat, el valor de la vida quotidiana, sense deixar de banda la dimensió ètica i humana de la digitalització accelerada que marca el desenvolupament (Gómez de la Iglesia, 2021), i van culminar en una taula rodona d’alt nivell amb el grup d’experts que actuen com a ambaixadors de la iniciativa [4].
 
 

Recull d’idees gràfiques [5] de la Conferència sobre la Nova Bauhaus Europea

celebrada el 22 i 23 d’abril de 2021 (per María Foulaquié, Visuality).
 
 

En les darreres setmanes, la COP26, la cimera del clima de les Nacions Unides celebrada enguany a Glasgow, ha incrementat l’atenció global i local sobre l’emergència climàtica, i ha renovat l’impuls a la Nova Bauhaus Europea. Fa anys que els científics assenyalen sistemàticament la cultura com a condició central per a una acció climàtica transformadora. Actualment, aquesta acció es vincula al concepte de “vies de desenvolupament resilients al clima” (‘Climate Resilient Development Pathways’ - CRDP), que descriu transformacions que persegueixen el doble objectiu de limitar l’escalfament global a 1,5 °C i alhora enfortir el desenvolupament sostenible (Potts, 2021, p. 6). En el context de la COP26, el manifest [6] presentat per la Xarxa de Patrimoni i Clima (Climate Heritage Network - CHN) –la principal aliança mundial d’organitzacions artístiques, culturals i de patrimoni per l’acció climàtica–, ha evidenciat el paper imprescindible de la cultura en les estratègies per fer efectives aquestes vies de desenvolupament (Climate Heritage Network, 2021). La cultura, i especialment el patrimoni, proporciona el context de les preferències i els comportaments de les persones en aquest procés, i permet una comprensió detallada dels factors que determinen el resultat final de l’eficiència energètica quant a la reducció de les emissions i l’accés a l’energia. A més, els artistes i altres professionals de la cultura, junt amb les organitzacions i les institucions culturals, tenen un gran potencial transformador a l’hora de qüestionar els valors que condicionen les opcions de vida, inclosos els models econòmics i de consum.
 

Aquest és l’enfocament de l’informe [7] “The Role of Culture in Climate Resilient Development” (‘El Paper de la Cultura en el Desenvolupament Resilient al Clima’), escrit per Andrew Potts (CHN) i coordinat per la Comissió de cultura de Ciutats i Governs Locals Units - CGLU en col·laboració amb el Grup de Treball 5 de la CHN, i presentat també a la COP26 (Potts, 2021). Aquest document aborda els elements més recents de la conversa global sobre el desenvolupament resilient al clima, i recull iniciatives de tot el món sobre polítiques culturals, ciutats sostenibles i desenvolupament resilient clima, indexades segons els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. L’informe, que menciona la Nova Bauhaus Europea com a iniciativa que té en compte les sinergies però també les contrapartides que comporta la mitigació climàtica i el desenvolupament sostenible des de la perspectiva cultural, adverteix que, tot i que el paper assignat a la cultura en aquest sentit és coherent amb la narrativa sobre la cultura com a quart pilar del desenvolupament sostenible, alguns esforços per al “desenvolupament sostenible” basats en la cultura segueixen les mateixes estratègies de sempre, les quals, de fet, han propiciat el canvi climàtic. En aquest sentit, es presenten projectes que són exemples de bones pràctiques locals que ajuden a superar la “monocultura epistemològica” identificada per alguns científics del clima, que ha empobrit la capacitat global col·lectiva d’imaginar i realitzar formes de vida que no depenguin dels combustibles fòssils i l’explotació de les persones i els recursos naturals (Potts, 2021, p. 7).
 
 

Imatge de l’Estratègia de Turisme Sostenible de València “Visit Valencia”, que figura coma bona pràctica en l’informe The Role of Culture in Climate Resilient Development.
 
 

En aquest sentit, la COP 26 ha constituït una gran oportunitat per presentar, debatre i reflexionar sobre la dimensió global de la Nova Bauhaus Europea i la seva connexió amb els contextos culturals locals, i examinar com les ciutats i les comunitats de tot el món poden participar, intercanviar idees i cooperar amb aquest moviment. Més de 100 representants de governs locals i regionals de 40 països i més de 20 xarxes es van mobilitzar i van defensar una acció multinivell efectiva. “El paper dels ajuntaments és bàsic en la sensibilització per aconseguir un canvi real en l’actuació de la ciutadania, especialment en el canvi d’hàbits” (Diputació de Barcelona, 2021). En l’acte paral·lel “New European Bauhaus: a global dimension [8]”, per exemple, es va posar en relleu la necessitat d’accelerar la transformació ecològica mitjançant experiències tangibles en l’àmbit local, en consonància amb la redescoberta de la proximitat [9] i dels espais i activitats de la vida quotidiana, i també es va exigir que les ciutats i comunitats se situïn al capdavant de les polítiques globals, com a impulsores d’una nova generació de polítiques basades en els drets humans i de noves maneres de processar el present a través de la cultura. No en va, es va recordar que el 1913, set anys abans que es creés la Societat de Nacions i molt abans de l’Organització de les Nacions Unides, el primer congrés que va reunir les ciutats de tot el món [10] es va titular “L’art de construir ciutats i organitzar la vida comunitària”, amb una visió molt pròxima a la de la Bauhaus Europea.
 

Malgrat la contínua redefinició conceptual de la iniciativa, però, la Nova Bauhaus Europea (que té per socis oficials organitzacions pròximes de l’àmbit local com ara Barcelona Centre de Disseny [11], la Fundació Mies van der Rohe [12], l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB [13]) i ELISAVA [14], entre d’altres) ja s’està materialitzant en projectes pilot concrets. El Premi [15] Nova Bauhaus Europea, llançat l’abril i el juny de 2021, impulsa la implementació de projectes que donen suport a les generacions més joves. La primera convocatòria es va adreçar a professionals del món de l’art, l’activisme, el disseny, l’arquitectura, la ciència, l’enginyeria, i sectors de l’àmbit acadèmic, la societat civil i el sector públic, i va reunir més de 2.500 candidatures de tots els Estats membres de la Unió Europea, que van competir en 10 categories a l’entorn de “l’esperit de circularitat” (el qual també inspira la Declaració d’Izmir [16], resultant de la Cimera de Cultura de CGLU, celebrada el passat setembre). Tal com ha ocorregut amb la implementació dels 17 ODS i l’Agenda 2030, plenament alineada amb projectes, programes i polítiques que fa anys impulsen les ciutats, en l’àmbit local ja existeixen nombroses iniciatives innovadores que poden emmarcar-se en la Nova Bauhaus Europea, tot i que aquest vincle no sigui del tot explícit encara. Per exemple, els 7 Urban Labs que formen part del projecte europeu Cultural Creative Spaces & Cities (CCSC), entre els quals hi ha el Coboi Lab de Sant Boi [17], destacat a Interacció [18]. Vincular aquests projectes amb el marc europeu de la Nova Bauhaus es percep com una oportunitat per augmentar l’abast d’aquestes intervencions, i per reclamar la inclusió efectiva de tots els actors rellevants en el procés.

Referències bibliogràfiques
 

Climate Heritage Network (2021). Accelerating Climate Action through the Power of Arts, Culture and Heritage. A Manifesto on Keeping 1.5° Alive. COP26 bit.ly/2Z7E3rk [19]

Comissió Europea (2021). Shaping more beautiful, sustainable and inclusive forms of living together. New European Bauhaus. Unió Europea bit.ly/3kUVNhe [20]

Comissió Europea (2021, 15 setembre). Communication from the Comission to the European Parliament, the Counicl, the European Economic and Social Committee and the Committee of Regions. New European Bauhaus. Beautiful, Sustainable, Together. bit.ly/3qYHqws [21]

Conexiones Improbables (2021). What would Gropius do a century later? Network Conversations on the New European Bauhaus [Cicle de converses]. bit.ly/3DGXypI [22]

Diputació de Barcelona (2021, novembre). Els municipis a la COP 26. #InternacionalDiba. Butlletí de novembre de 2021 - #72. bit.ly/3FAR4cz [23]

Gómez de la Iglesia, R. (2021, 16 maig). Cultura y creatividad para la sostenibilidad en Europa. El Correo Álava. Disponible a: bit.ly/3HE7P8C [24]

Potts, A. (2021). The Role of Culture in Climate Resilient Development. Informes de la Comissió de cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), n. 10, i la Xarxa de Patrimoni i Clima (CHN) i el Grup de Treball 5 (WG5). Barcelona bit.ly/2Z8fE4Y [25]

Sanz, M. (2021, 17 juny). Entrevista a Francesca Bria. Les infraestructures clau del nostre temps estan en mans de 10 empreses tecnològiques. El Crític bit.ly/3HIgYwT [26]

Troussard, X. [@XTroussard] (2021, 16 gener). The #NewEuropeanBauhaus is open for public deliberation. Better places for better living together is also a matter of democracy [tuit] bit.ly/3FEHeGS [27]

_____________________________________________________________________