NTF, capitalisme digital i el futur postpandèmic de la cultura

Amb la relaxació d’algunes mesures per contenir la pandèmia, cada vegada són més freqüents les reflexions al voltant del futur postpandèmic de la cultura. Amb una digitalització imperant, que ha fet la seva entrada per la porta gran amb la pandèmia, hi trobem veus que alerten de la necessitat de domar al gegant del “tecnocapitalisme” o capitalisme digital.

Cert és, aquest ràpid canvi de dinàmiques ha fomentat el debat entorn de l’actualització de certes pràctiques i polítiques, potser obsoletes, en molts dels camps que abasta la cultura i que han vist en aquesta crisi una oportunitat per reconduir-les. Però, compta el sector amb les eines i el suport institucional necessaris? Benvingudes al recull de publicacions d’abril del canal d’Interacció a Facebook [2]

Més enllà de l’omnipresent digitalització, els articles que us portem parlen de com encarar aquesta nova etapa posant els treballadors de la cultura, les persones i la sostenibilitat mediambiental i social al centre del relat de la recuperació. Si voleu conèixer quines són les tendències actual en l’educació als museus, les oportunitats que ofereix el patrimoni intel·ligent, com afecten la nostra ment els paisatges que ens envolten o què és això del NTF, seguiu llegint.
 

NFT, capitalisme digital... cap a on anem?
 

Todó, A. (2021, 9 març). NFT: la revolució al món de l’art [3]. El Blog de Cultura Digital. https://bit.ly/34jR00k [4]
 

Com han revolucionat els NTF les transaccions en el món de l’art? Adriana Todó analitza com els NTF (objectes o actius no físics i no fungibles), nascuts de la interacció de l’art digital amb la tecnologia blockchain, han marcat un punt d’inflexió en la història del mercat de l’art: ara les peces es compren i col·leccionen únicament a Internet mitjançant transaccions milionàries.

Es tracta d’una lectura essencial per entendre millor com funciona aquesta tecnologia i quines implicacions té en el món de l’art, que l’autora il·lustrar amb exemples d’alguns dels casos més coneguts, de dins i de fora del col·leccionisme artístic.
 
  

[5]

El gif Nyan Cat, venut per un valor de més de 480.000 dòlars
 
  

Vlassis, A. (2021, 9 abril). La pandémie de la Covid-19, un accélérateur dans un affrontement entre capitalisme numérique et intervention étatique? [6]. BePolitix https://bit.ly/3wyGsGz [7]
 

Les mesures de contenció de la pandèmia han alterat el funcionament de les indústries culturals i, particularment, els fluxos globals de contingut cultural a través de les plataformes digitals i les condicions econòmiques i socials dels creadors de continguts. Aquest article repassa com això ha impulsat un augment d’aquestes plataformes, que han esdevingut els intermediaris dominants que decideixen com el públic té accés als continguts culturals, especialment audiovisuals.

L’article analitza, a partir d’una recerca de la Universitat de Lieja, com les plataformes de contingut digital han aprofitat aquest context per enfortit les seves estratègies de soft power, promovent una imatge benèvola d’un model de negoci que amaga les demandes dels creadors dels continguts que distribueixen, els quals exigeixen un repartiment més equitatiu dels guanys. En definitiva, aborda com el capitalisme digital ha sortit considerablement enfortit per la pandèmia i com, davant de la recessió econòmica, els governs estan intervenint per definir unes mesures polítiques adreçades a promoure la diversitat d’expressions culturals i oferir garanties econòmiques i socials als creadors. Un xoc de trens entre el capitalisme digital i la intervenció estatal.
 

Prelinger, R. (2021, 20 d'abril). NFTs and AI Are Unsettling the Very Concept of History [8]. Wired https://bit.ly/3bUrbs1 [9]
 

Segons el professor i arxiver Rick Prelinger, la supervivència dels arxius tal com els coneixem és incerta. Entusiasmat pel potencial que les innovacions disruptives – com els criptovalors no fungibles (o NFT) o la intel·ligència artificial – poden tenir pels arxius, es mostra també preocupat per l’amenaça que poden suposar per a la supervivència de la història i la cultura de la humanitat.

L’article analitza quines són les limitacions que aquestes innovacions poden tenir sobre l’autenticitat de les fonts i dels creadors i quines conseqüències pot tenir tot això per garantir la tasca duta a terme per les institucions d’arreu del món que preserven els arxius.
 
  

NFT i arxivers. Sam Whitney: Getty Images
 
  

Faujour, M. (2021, 16 març). L’art dissous dans le numérique [10]. Le Monde Diplomatique https://bit.ly/3fmZcmN [11]
 

Durant el confinament, el món de l’art s’ha servit d’Internet, d’una banda, com a solució per suplir l’absència de públic als museus i, de l’altra, per normalitzar la mediació tecnològica, que suposa intrínsecament la negació de l’experiència estètica.

En aquest article, Mikaël Faujour reflexiona al voltant d’aquesta qüestió, de com el “tecnocapitalisme” i l’entreteniment han aprofitat l’avinentesa per fornir-se de la seva matèria primera, però també de com actualitzar la vella idea de l’avantguarda, d’aconseguir la fusió d’art i vida (digital) enfront de la invasió de la tecnologia digital, lluny de les institucions museístiques hermètiques.
 
  

Fabrizio Verrecchia (2017), «Toujours Elle»
 
  

Altres temes d’actualitat
 

Font i Renom, A. (2021, 21 març) Patrimoni i ciutat intel·ligent [12]. Quadern de les idees https://bit.ly/34wF2Rf [13]
 

Partint del paradigma de la ciutat intel·ligent, Toni Font explica en aquest article per què cal actualitzar la visió del patrimoni, més enllà de preservar la memòria històrica i de reforçar la identitat del seu entorn, perquè esdevingui una eina que promogui la consciència col·lectiva i la sostenibilitat.

Segons apunta l’autor, el patrimoni intel·ligent supera els cànons tradicionals de conservació i protecció i avança cap a la intervenció i la gestió, mitjançant una visió holística que relaciona els usos que se li poden donar en relació amb el seu context. Dit d’altra forma, aprofitar la singularitat dels espais patrimonials per reciclar-nos en habitatge, equipaments, espais socioculturals, d’innovació, etc. i dotar-los de vida, per enriquir els paisatges urbans i periurbans.
 

Gomila, A. (2021, 12 abril). Dependre (massa) de la taquilla [14]. El Temps de les Arts https://bit.ly/3wz3Pjw [15]
 

Amb uns aforaments màxims del 50% als teatres, s’ha provat que la doctrina mercantilista, que ha regnat fins a l’arribada de la pandèmia i que cercava omplir els espais escènics, ha precaritzat el sector i ha quedat obsoleta. Amb aquest article, Andreu Gomila reobre el debat sobre la dependència excessiva de les taquilles, especialment als teatres públics catalans.

Gomila fa una crida perquè els teatres públics prioritzin aspectes com la qualitat dels espectacles que es programen, acompanyar els joves talents o garantir l’accés amb altra política de preus: “no podríem fer que les entrades dels teatres públics costessin el que val entrar al Macba o al CCCB, per exemple?”.
 
  

'Opening night', de La Veronal, ha esgotat entrades al TNC | May Zircus / TNC
 
  

Repensar l’educació als museus en temps de pandèmia: Grups de reflexió [16]. (2021, 21 abril). MMB Blog. https://bit.ly/3vA7ddy [17]
 

El blog del Museu Marítim de Barcelona recull les reflexions i els resultats dels quatre grups de discussió que van tenir lloc en el context de la jornada “Repensar l’educació als museus en temps de pandèmia”, que van comptar amb una bona representació del panorama museístic català.

Aquests grups es van organitzar al voltant dels següents eixos: plans educatius d’entorn, coordinat per Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural [18] – Fundació Carulla; patrimoni i educació, coordinat per Miquel Sabaté, educador del Museu de Lleida [19]; projectes en lleure, coordinat per Núria Duño, de l’Aliança Educació 360 [20]; i projectes d’innovació, coordinat per Ismael Garcia, cap de la Unitat de programes educatius del Museu Marítim [21].
 
  

Jornada “Repensar l’educació als museus en temps de pandèmia”. MMB
 
  

Oliva Codina, J. (2021, 2 abril). Aprovechemos la pandemia para incentivar los eventos sostenibles e inclusivos [22]. The Conversation https://bit.ly/3wF8lwZ [23]
 

Jordi Oliva, professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), analitza en aquest article com la pandèmia pot esdevenir una oportunitat per repensar els esdeveniments culturals i avançar cap a una producció sostenible i una ciutat més inclusiva, més alineada amb els festivals arrelats en les comunitats que d’aquells alineats amb una visió econòmic-turística.

L’article apunta que cal partir d’una governança holística que tingui en compte, més enllà de la rendibilitat turística i econòmica, aspectes com la inclusió social, la creativitat, la despolarització dins de les ciutats o la sostenibilitat en la producció, enfortint així els vincles socials i mediambientals per sobre d’aspectes econòmics.
 
 

Palà, R. (2021, 21 d’abril). Entrevista. Martí Sales i David Caño “Cal combatre l’acumulació de poder en el món cultural” [24]. Crític. https://bit.ly/3flrUEA [25]
 

Roger Palà conversa amb els poetes Martí Sales i David Caño, impulsors de l’espai de reflexió i debat cultural “El Gos Cosmopolita [26]”, una secció del Crític que pretén allunyar-se de la cultura canònica i mainstream i que assumeix la subjectivitat en els seus relats.

Al llarg de l’entrevista, es parla del discurs hegemònic d’una cultura catalana controlada per la burgesia, es reflexiona al voltant d’identitat i el capitalisme i es reclama un debat que deixi enrere els models culturals del maragallisme i del pujolisme, així com el rescat de la renda bàsica universal per solucionar, també, els problemes de la cultura.
 

Pereiras, A. (2021, 27 març). XSCAPE: si intervenimos el paisaje, intervenimos nuestra mente [27]. El asombrario & Co https://bit.ly/3bTQiv4 [28]
 

Aquest article es fa ressò de Xscape, una investigació internacional coordinada per dos membres del CSIC que estudiarà durant 6 anys, a través de l’arqueologia, la filosofia i la neurociència, com el paisatge natural i artificial donen forma a la nostra ment i visió del món.

Partint d’una cultura actual més familiaritzada amb la tecno-diversitat que amb la biodiversitat, el projecte analitza com els múltiples paisatges (landscapes, cityscapes, skyscapes, etc.) ens condicionen, estudiant la relació de múltiples tipologies de comunitats amb aquests espais, des de poblacions urbanes i rurals occidentals, fins a les cultures del desert o els habitants de la selva.
 
  

Paisatge de la platja de Ponent de Benidorm
 
  

Radigales, J. (2021, 25 març). Allò que la pandèmia ha canviat en els concerts [29]. El Temps de les arts https://bit.ly/3oT4olj [30]
 

La pandèmia ha canviat la nostra manera d’assistir als concerts i d’interactuar amb els espais i la resta d’assistents. Jaume Radigales repassa en aquest article, en clau d'humor, els nous hàbits dels concerts en pandèmia, allò nou – l´ús de la mascareta, l’adeu a les entrades en paper o el control exercit per un personal de sala augmentat – però també allò que la Covid s'endugué, i que algun dia s'espera que torni. Poc se’n parla de la ingesta prepandèmica de caramels!
 
  

Franz Liszt en un dels seus concerts (anònim)
 
  

 
 

___________________________________________________________________________