Pensament en temps de pandèmia

 
  
Sopa de Wuhan. Pensamiento contemporáneo en tiempos de pandemias és un document singular per la seva immediatesa: reuneix textos escrits entre el 26 de febrer i el 28 de març de 2020, just en el moment en què la Covid-19 s’esten globalment i el confinament transforma radicalment la vida quotidiana. Editada per Pablo Amadeo sota el segell ASPO (Aislamiento Social Preventivo y Obligatorio), l’antologia agrupa intervencions de Giorgio Agamben, Slavoj Žižek, Jean-Luc Nancy, Franco «Bifo» Berardi, Santiago López Petit, Judith Butler, Alain Badiou, David Harvey, Byung-Chul Han, Raúl Zibechi, María Galindo, Markus Gabriel, Gustavo Yáñez González, Patricia Manrique i Paul B. Preciado.

El volum no pretén construir una interpretació unitària de la pandèmia. El seu valor rau precisament en la confrontació de lectures elaborades en temps real. Els textos discuteixen què revela l’emergència sanitària sobre el capitalisme, l’Estat, la biopolítica, les desigualtats, les tecnologies de vigilància, els sistemes sanitaris, el cos i les formes de vida en comú. Les posicions arriben a ser contradictòries: mentre alguns autors imaginen que la crisi pot accelerar una transformació profunda del capitalisme, d’altres consideren que pot reforçar els dispositius de control i les estructures econòmiques existents.
  

La pandèmia apareix així no només com una crisi sanitària, sinó com un revelador de les estructures polítiques, econòmiques i socials que organitzen la vida contemporània.
  

Una de les tensions centrals del llibre gira al voltant de la relació entre excepció, control i llibertat. Agamben interpreta les mesures extraordinàries des de la seva teoria de l’estat d’excepció, mentre Nancy qüestiona aquesta lectura. Han observa l’eficàcia dels sistemes asiàtics de vigilància digital davant la resposta europea. Preciado porta la qüestió cap al cos i les tecnologies polítiques que el governen. La pandèmia funciona, des de perspectives diferents, com un laboratori que permet observar fins on poden arribar els dispositius contemporanis de govern.

Una segona línia situa el virus dins les contradiccions del capitalisme global. Harvey analitza les condicions econòmiques i geopolítiques de la crisi; Butler posa l’accent en les desigualtats que determinen qui pot protegir-se i qui queda més exposat; Žižek especula sobre la possibilitat que l’emergència obligui a imaginar formes renovades de solidaritat i cooperació. Altres textos, com els de Berardi, López Petit, Zibechi o Galindo, desplacen la mirada cap a les conseqüències socials, afectives i polítiques del confinament.

El mateix format del llibre forma part del fenomen que documenta. Sopa de Wuhan recull textos que havien aparegut prèviament en diaris, revistes, blogs i altres espais digitals, els ordena cronològicament i els posa ràpidament en circulació en PDF. Més que una obra concebuda com a llibre, és una cartografia provisional d’un debat intel·lectual que es produeix al mateix ritme que els esdeveniments. Aquesta rapidesa explica bona part de la seva força.
  

Nota de l’editor (2026). Llegit avui, sis anys després, el volum té sobretot valor com a document d’un moment excepcional del pensament contemporani. Algunes interpretacions van resultar precipitades i algunes prediccions sobre les transformacions que provocaria la pandèmia no es van confirmar. Precisament per això continua sent revelador: permet observar com una part del pensament crític va intentar donar significat a una crisi abans de disposar de perspectiva històrica. També evidencia un límit important de la compilació: malgrat incorporar veus llatinoamericanes i perspectives diverses, el debat està fortament construït al voltant de figures consolidades de la filosofia i la teoria crítica. Més que explicar què va significar finalment la Covid-19, Sopa de Wuhan conserva les preguntes, hipòtesis i disputes que van emergir mentre encara no sabíem què estava passant.
  

Referència

Amadeo, P. (Ed.). (2020). Sopa de Wuhan: Pensamiento contemporáneo en tiempos de pandemias. ASPO (Aislamiento Social Preventivo y Obligatorio). Text complet (pdf) [2]