La comarca com a escala de política cultural

  
Consells comarcals i cultura. El Consell Comarcal del Berguedà planteja una qüestió especialment rellevant per als territoris formats majoritàriament per municipis petits: quina funció pot assumir una administració supramunicipal per fer possible una política cultural que molts ajuntaments difícilment poden sostenir per si sols?

Elaborat per Jordi Fàbregas, Mariana Pfenniger i Àngel Mestres, el document parteix d’una realitat territorial marcada per la baixa densitat demogràfica, el despoblament i la limitada disponibilitat de personal tècnic especialitzat en cultura als municipis del Berguedà.
  

El punt de partida és significatiu perquè el Consell Comarcal no té l’obligació de desplegar una política cultural pròpia més enllà de determinats serveis. El document defensa que aquesta absència d’una competència cultural extensa no impedeix que pugui exercir una funció estratègica. La cultura es vincula al benestar de la comunitat, al desenvolupament territorial i al sentiment de pertinença, dimensions especialment importants en un territori amb municipis que disposen de capacitats institucionals desiguals.
  

«La política cultural comarcal adquireix sentit allà on la fragmentació municipal limita la capacitat d’actuar.»
  

A partir d’aquesta premissa, l’estudi combina un diagnòstic territorial i dels recursos culturals amb la formulació d’un marc d’actuació per al Consell Comarcal. No es tracta tant de substituir les polítiques municipals com de construir una escala complementària capaç d’identificar actius, compartir recursos, establir prioritats i proporcionar pautes de dinamització als municipis que no disposen de personal tècnic de cultura. El plantejament incorpora també una perspectiva transversal: el document no es concep exclusivament com un instrument intern del Consell, sinó com una eina per coordinar administracions, entitats i agents privats presents al territori.

La proposta s’organitza en quatre grans àmbits d’acció: dinamització de l’activitat cultural, foment de la participació, projectes locals amb projecció global i sistema de governança. Les línies d’actuació identifiquen agents implicats, prioritats, recursos estimats i una calendarització orientativa. D’aquesta manera, el Consell Comarcal apareix sobretot com una estructura d’articulació: pot connectar iniciatives disperses, facilitar cooperació entre municipis i donar continuïtat a polítiques que, abordades exclusivament des de cada ajuntament, tenen menys capacitat de desenvolupament.
  

Llegit avui, el principal valor del document és haver situat la capacitat institucional al centre de la política cultural territorial. La desigualtat entre municipis no deriva únicament de la quantitat o qualitat de l’oferta cultural, sinó també dels recursos disponibles per planificar-la, coordinar-la i sostenir-la. Alhora, la proposta deixa oberta una qüestió que continua essent decisiva: perquè l’escala comarcal es consolidi com un nivell efectiu de política cultural, la coordinació i la planificació necessiten recursos, responsabilitats i capacitat tècnica estables. Sense aquestes condicions, el risc és que la funció supramunicipal depengui més de la iniciativa conjuntural que d’una arquitectura pública consolidada.(n. de l'e., 2026)
  

Referència

Mestres, À., Pfenniger, M., i Fàbregas, J. (2019). Consells comarcals i cultura. El Consell Comarcal del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà i Centre d’Estudis i Recursos Culturals, Diputació de Barcelona.

Consultar el document complet [2]