5x5x5=creativity: crear sistemes d’aprenentatge entre escoles, artistes i institucions culturals

Un cop feta la lectura d'aquest text és interessant perquè desplaça el debat sobre l’educació artística des de les activitats puntuals cap a la construcció d’aliances estables entre escoles, artistes i equipaments culturals. Més que defensar la presència de les arts a l’escola, planteja una transformació profunda de les maneres d’aprendre, ensenyar i relacionar-se amb el coneixement.El projecte britànic 5x5x5=creativity mostra com la creativitat pot esdevenir una infraestructura educativa compartida entre institucions culturals i educatives, amb efectes tant sobre els infants com sobre els professionals que els acompanyen.
  

Gemma París i Penny Hay analitzen el projecte 5x5x5=creativity, una iniciativa desenvolupada des de l'any 2000 a la ciutat de Bath (Regne Unit) que impulsa projectes col·laboratius entre escoles, artistes, institucions culturals, famílies i administracions locals. El seu objectiu és incorporar els processos artístics al centre de l'aprenentatge i generar entorns creatius que permetin als infants construir coneixement de manera més significativa, crítica i autònoma.

L'experiència parteix d'una idea central: la creativitat no és una capacitat reservada als artistes, sinó una disposició que es pot cultivar en qualsevol persona. Els autors recuperen aportacions de Ken Robinson, Anna Craft o Howard Gardner per defensar que els processos creatius afavoreixen la investigació, la formulació de preguntes, l'exploració de possibilitats i la construcció activa de significats.

El projecte es basa en una triangulació entre escoles, artistes i institucions culturals, reforçada per la figura d'un mentor que acompanya cada experiència. Aquesta estructura pretén construir relacions creatives duradores, generar ambients d'aprenentatge estimulants i afavorir comportaments basats en la curiositat, la col·laboració i l'experimentació.

Una de les aportacions més interessants és la metodologia d'avaluació. Inspirada en les experiències de Reggio Emilia, combina documentació profunda, observació, diàleg crític i anàlisi compartida dels anomenats glow moments, aquells instants que resulten especialment reveladors o transformadors per als participants. La documentació no serveix només per registrar activitats, sinó per comprendre com pensen els infants i com es produeix l'aprenentatge.

L'article dedica una atenció especial al paper dels artistes. Lluny d'actuar com a especialistes externs que aporten activitats puntuals, els artistes esdevenen facilitadors de processos d'aprenentatge. La seva presència introdueix noves formes de mirar, qüestionar i representar la realitat, alhora que genera espais de treball compartit amb mestres i professionals culturals.
  

▌El projecte 5x5x5=creativity parteix del treball conjunt entre artistes, escoles i institucions culturals per convertir la creativitat en una experiència compartida d'aprenentatge.
  

El cas més emblemàtic és School Without Walls, una experiència en què una escola trasllada temporalment la seva activitat a un teatre. Durant diverses setmanes, l'espai cultural es converteix en l'entorn principal d'aprenentatge. La pregunta de partida és radicalment simple: què és una escola i com podria ser diferent? Els resultats recollits mostren un augment de la motivació, l'autonomia, la confiança i la capacitat de relació dels infants, així com una profunda revisió de les pràctiques docents.

Les veus recollides al llarg de la investigació coincideixen a assenyalar que l'aprenentatge esdevé més intens, connectat amb la realitat i menys fragmentat per disciplines. Tant els professionals dels equipaments culturals com els equips educatius descriuen el projecte com una oportunitat per repensar les relacions entre cultura i educació, superant la lògica del centre cultural com a simple proveïdor de serveis per convertir-lo en un soci educatiu de ple dret.

L'article conclou que la força de 5x5x5=creativity no rau només en la incorporació de les arts al currículum, sinó en la creació d'un sistema de relacions que transforma simultàniament infants, mestres, artistes i institucions. La creativitat hi apareix menys com una competència específica i més com una manera de construir coneixement, generar confiança i imaginar col·lectivament altres formes d'aprendre i d'habitar el món.
  

Referència

París, G., i Hay, P. (2018). 5x5x5=creativity, una experiència d'aprenentatge creatiu entre artistes, escoles i institucions culturals. Temps d'Educació, 54, 271-288. https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/340860 [2].