L'Agenda 21 de la cultura com eina per reforçar les polítiques culturals locals

Jordi Baltà [2], Marta Llobet [3], Jordi Pascual [4], David Roselló [5] | Comissió de Cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) [6] i Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)  [7]

Anàlisi de les polítiques culturals a partir de Cultura 21: Accions. Recomanacions per a la implementació de l’Agenda 21 de la cultura a Sant Cugat del Vallès

Les polítiques locals de desenvolupament tendeixen, progressivament, a cercar la sostenibilitat a partir de tres factors: creixement econòmic, inclusió social i equilibri mediambiental. En aquest inici del segle XXI no són poques les veus que assenyalen que aquests tres conceptes són insuficients i que cap desenvolupament es podrà qualificar de sostenible si no es considera un quart pilar: la cultura. Els valors culturals com la creativitat, la memòria generacional, la diversitat i el coneixement contribueixen al creixement personal i són cada vegada més importants per a la democràcia i la convivència ciutadana.

L’antic i el nou paradigma de desenvolupament sostenible. Font: Comissió de Cultura de la CGLU.

Per a assolir el seu màxim nivell, el desenvolupament cultural requereix d’espais i processos que afavoreixin la implicació de les persones, el debat i la presa de decisions compartides. En aquest sentit, els governs locals tenen una posició privilegiada, ja que gaudeixen d’una major proximitat envers la ciutadania i de més facilitats per activar aquests espais participatius i de trobada.

D’aquesta premissa en va néixer l’Agenda 21 de la Cultura [8](2004), el primer document internacional que contempla la cultura com un aspecte transversal i necessari per al desenvolupament sostenible de les ciutats. Des del mateix 2004 l’Agenda 21 de la Cultura és gestionada per la comissió de cultura de l’organització internacional Ciutats i Governs Locals Units [6] (CGLU), la qual té per missió vetllar pels interessos dels governs locals en l’àmbit global. 

En els darrers anys un gran nombre de governs locals i d’entitats han decidit vincular les seves polítiques i programes a l’Agenda. Un exemple n'és Sant Cugat del Vallès, que el 2018 va decidir fer un primer pas per a implantar-la amb el suport del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) [7] de la Diputació de Barcelona i en estreta col·laboració amb la Comissió de Cultura de la CGLU [9].

La primera fase d’implantació de l’Agenda 21 de la Cultura a Sant Cugat va consistir en l’elaboració d’un diagnòstic de les actuals polítiques culturals del municipi amb l’objectiu de comparar-les respecte la resta de polítiques públiques. Per a tal fi es va prendre com a referència 'Cultura 21: Accions [10]' (2015), una guia pràctica, estructurada al voltant de nou compromisos, que complementa l’anterior i que ofereix orientacions sobre com aplicar-la.   

 Els nou compromisos de l'Agenda 21

Entre d’altres, la diagnosi va incloure la realització del taller “Cultura 21 Lab [11]”, un dels programes d’aprenentatge de la Comissió de Cultura de la CGLU. Aquest es va estructurar entorn els esmentats compromisos de “Cultura 21: Accions” i durant la seva celebració els assistents, representants de diversos sectors, els van haver d’avaluar segons el seu grau d’implantació a la ciutat. Després van haver d’identificar les bones pràctiques i possibles mesures per afrontar les debilitats detectades.

Els resultats del taller van situar la ciutat per sobre de la mitjana global de 2015 en la majoria d’àmbits, sobretot en el de “Cultura, planificació urbana i espai públic”. Altres àrees en què va destacar són els de “Governança de la cultura”, “Drets culturals”, “Patrimoni, diversitat i creativitat”, “Cultura i educació” i “Cultura i medi ambient”. En l’àmbit de “Cultura, equitat i inclusió social” Sant Cugat va obtenir una puntuació discreta tot i mantenir-se per sobre de la mitjana. Per contra, “Cultura i economia” i “Cultura, informació i coneixement” n’estaven per sota.

Font: Comissió de Cultura de CGLU, a partir de la comparació entre les dades recollides durant la celebració del Cultura 21 Lab i la mitjana global obtinguda el 2015.

Durant aquesta primera fase també es va constituir la Taula de Participació de l’Agenda 21 de la cultura, formada per agents públics, privats i de la societat civil, amb l’objectiu de fer el seguiment del procés d’implantació de l’Agenda.

Procés d'implantació de l'Agenda 21 de la cultura a Sant Cugat. Font: Comissió de Cultura de la CGLU.

Un cop realitzat el diagnòstic es van presentar vuit recomanacions, complementades amb un recull de bones pràctiques, per facilitar la posada en marxa de l’Agenda 21 al municipi mitjançant l’elaboració d’un nou pla de cultura alineat amb els seus valors:

1. Aprofundir en la transversalitat de l’acció municipal.
2. Establir estratègies transversals d’actuació entre els diversos sectors i entre els agents locals.
3. Desenvolupar periòdicament un projecte que incorpori el màxim de departaments municipals amb uns objectius i unes accions compartides.
4. Comunicar més i millor allò que ja es fa.
5. Enfortir la posició i la projecció exterior de la cultura com a element constitutiu de la identitat santcugatenca.
6. Fomentar que la política cultural local segueixi sent un exemple d’acolliment, integració i cohesió.
7. Apostar per les polítiques culturals com a motor del desenvolupament sostenible de la ciutat.
8. Planificar accions concretes amb un calendari d’implantació i un procés d’avaluació, liderades des de Cultura i amb la participació de totes les àrees implicades.

Gràcies a aquest document, que constitueix un marc d’acció sòlid reconegut per un ampli ventall d’agents locals de diversos sectors, l’Ajuntament i la Taula de Participació disposaran d’un nou full de ruta amb què actualitzar les polítiques culturals de la ciutat, i alinear-les amb l’Agenda 21 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030.

****