La cultura és digital. I ara què?

  
Culture is Digital
Department for Digital, Culture, Media & Sport, 2018
  

La relació entre cultura i tecnologia ja no es pot reduir a digitalitzar continguts o incorporar noves eines. Aquesta és la idea que articula Culture is Digital, l’informe del Department for Digital, Culture, Media & Sport del Regne Unit, elaborat a partir del Digital Culture Project i d’una consulta amb més de 150 organitzacions culturals, empreses tecnològiques i altres agents. El document parteix de la voluntat d’aprofitar la combinació entre creativitat cultural i capacitat tecnològica per transformar la relació amb els públics, reforçar les organitzacions i explorar noves formes de creació.

Una de les aportacions principals de l’informe és situar la transformació digital en la relació amb els públics. Les tecnologies digitals amplien la capacitat de les organitzacions per arribar a més persones, arribar a nous públics i oferir experiències més interactives. Els públics deixen de ser considerats només receptors: poden crear, adaptar, compartir i intervenir sobre els continguts culturals. Les dades d’audiència apareixen, en aquest context, com una eina per comprendre millor aquestes relacions i orientar les estratègies d’accés i participació.

El segon eix és la capacitat de les organitzacions. L’informe defensa que la digitalització efectiva no consisteix a afegir tecnologia a estructures que funcionen igual que abans. La seva proposta de digital maturity implica integrar les competències digitals en el conjunt de l’organització, des de la gestió i la seguretat fins al comerç electrònic, la gestió de continguts i la relació amb els públics. El document identifica mancances especialment rellevants en estratègia digital, anàlisi de dades, producció, drets de propietat intel·lectual i lideratge.

El tercer eix mira cap al futur i concentra l’acció en tres àmbits: la infraestructura digital, la innovació i la col·laboració. La digitalització de col·leccions ha d’anar acompanyada de criteris comuns que en facilitin la interoperabilitat i la descoberta. La innovació necessita temps, recursos i accés a recerca i desenvolupament. I les aliances entre cultura, tecnologia, universitats i altres sectors poden facilitar coneixement, equipaments, talent i capacitat d’experimentació.
  

Llegit avui, l’informe conserva una qüestió especialment pertinent: la transformació digital no és principalment una qüestió tecnològica, sinó una qüestió de capacitat institucional. La seva limitació és que encara tendeix a pensar el digital com un àmbit que les organitzacions culturals han d’incorporar. El 2026, la pregunta pot anar més lluny: què passa quan el digital ja no és una tecnologia que la cultura adopta, sinó una part de l’entorn on es produeixen, circulen i s’experimenten les pràctiques culturals? (n. de l’e., 2026)
  

Referència

Department for Digital, Culture, Media & Sport. (2018). Culture is Digital. UK Government.

Text complet (pdf) [2]