Cultura desigual: el gènere com a estructura de l’ocupació cultural

  
En els darrers anys, el debat sobre la desigualtat de gènere dins el sector cultural ha deixat de centrar-se únicament en la representació simbòlica de les dones per començar a interrogar també les condicions materials que estructuren les trajectòries professionals. L’informe del CoNCA Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya s’inscriu plenament en aquest desplaçament. El document no es limita a constatar desequilibris de presència, sinó que intenta entendre com operen les desigualtats en l’accés, la progressió professional, el reconeixement i la visibilitat dins del sistema cultural català.
  

L’estudi mostra que les desigualtats apareixen ja en les primeres fases d’incorporació al mercat de treball cultural. Les dones continuen infrarepresentades en determinats sectors, especialment aquells associats a la tecnologia, la direcció o la creació amb més reconeixement econòmic i simbòlic. Però el document també evidencia que la desigualtat no desapareix amb l’accés. Les dificultats augmenten en la progressió cap a llocs de lideratge, en l’accés a finançament, premis o espais de decisió, així com en la consolidació de trajectòries estables.

Un dels aspectes més rellevants de l’informe és que evita interpretar aquestes diferències com a excepcions puntuals o problemes individuals. Les desigualtats apareixen vinculades a factors estructurals: la persistència d’estereotips de gènere, la divisió desigual de les tasques de cura, la dificultat d’accés a xarxes d’influència o la identificació històrica entre creativitat i masculinitat. El document també subratlla una idea especialment significativa: la major presència de dones en espais culturals no garanteix automàticament transformacions profundes en les lògiques del sector.

L’estudi combina una extensa revisió bibliogràfica internacional amb una investigació específica sobre el sector cultural català. A través d’enquestes i d’un procés Delphi amb professionals de la cultura, el CoNCA identifica percepcions compartides sobre les barreres existents i prioritza possibles mesures d’intervenció. Entre les propostes apareixen la incorporació de la perspectiva de gènere en subvencions i ajuts públics, mecanismes de seguiment i avaluació, representació equilibrada en òrgans de decisió o mesures de conciliació laboral.

El text també apunta una qüestió de fons: moltes polítiques culturals encara funcionen com si fossin neutrals, tot i operar sobre estructures desiguals. En aquest sentit, el document defensa que la incorporació de la perspectiva de gènere no pot limitar-se a accions simbòliques o compensatòries, sinó que ha d’afectar la manera com s’organitzen les institucions culturals, es distribueixen els recursos i s’avalua el valor públic de la cultura.

L’informe és rellevant perquè situa el debat sobre igualtat més enllà de la representació i obliga a mirar la cultura com un sistema de treball, legitimitat i reconeixement. La pregunta que travessa el document no és només quantes dones hi ha dins el sector cultural, sinó en quines condicions hi poden desenvolupar una trajectòria sostinguda i reconeguda.
  

Referència 

Villarroya, A., i  Barrios, M. (2019). Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya (Informes CoNCA IC17). Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

Text complet (pdf) [2]