Les ciutats que entenen la cultura com una infraestructura

  
Llegit avui, el Cultural Cities Enquiry (2019) resulta especialment interessant perquè anticipa un debat que s’ha anat consolidant durant els darrers anys: la cultura no és només un sector econòmic ni una política específica, sinó una infraestructura urbana capaç d’incidir en el desenvolupament, la cohesió social i l’atractiu dels territoris. (n. de l'e., 2026) 

Impulsat per responsables municipals, institucions culturals i organismes públics del Regne Unit, aquest informe parteix d’una constatació senzilla: les ciutats concentren una gran part de l’activitat econòmica, del talent i de la innovació, i la cultura forma part dels factors que expliquen aquesta capacitat d’atracció i transformació. El document defensa que la cultura contribueix a definir visions compartides de futur, afavoreix la innovació institucional, reforça la vida comunitària i genera oportunitats econòmiques.

L’interès principal de l’informe no rau tant en la demostració dels impactes econòmics de la cultura com en la seva voluntat d’articular una estratègia urbana integral. Els autors assenyalen que la cultura alimenta les indústries creatives, reforça les economies turístiques i nocturnes i contribueix a la competitivitat de les ciutats. Al mateix temps, alerten que la disminució de la inversió pública posa en risc aquesta capacitat transformadora i genera desigualtats territorials entre ciutats amb més o menys recursos.
  

La cultura actua sobre els espais urbans, les relacions socials i la capacitat d’atracció de les ciutats.
  

Per fer efectiva aquesta visió, l’informe proposa vuit mesures concretes agrupades en quatre àmbits: lideratge, inversió, talent i lloc. Entre les més destacades hi ha la creació de City Compacts que reuneixin governs, universitats, empreses i sector cultural; el desenvolupament de xarxes de cooperació entre organitzacions culturals; la promoció de nous instruments de finançament; l’establiment de plans de desenvolupament de talent i diversitat; i la gestió estratègica dels actius culturals de les ciutats.

Vista des de l’àmbit local, la principal aportació del document és que situa la cultura dins les polítiques de ciutat. No parla únicament d’equipaments, programacions o sectors culturals. Parla de lideratge urbà, desenvolupament econòmic, atracció de talent, cohesió social i governança compartida. En aquest sentit, constitueix un exemple primerenc d’una tendència que avui és cada vegada més visible: la cultura deixa de justificar-se exclusivament pels seus impactes propis i passa a ser considerada un factor estructural del desenvolupament urbà.
  

Referència 

Cultural Cities Enquiry. (2019). Cultural Cities Enquiry: Final report. Core Cities UK, Key Cities, Arts Council England i partners.  

Text complet (pdf) [2]